El final més digne possible per a la Cooperativa de l'Aldea

Vendre els actius al millor preu possible i enterrar l'entitat «amb honors». Aquests són els principals objectius que s'ha marcat l'actual president de la Cooperativa de l'Aldea, Miguel Carles, al càrrec des del passat mes de juliol. Després dels contratemps experimentats últimament en el terreny judicial, Carles explica en una entrevista a l'ACN que aquestes són les úniques opcions viables per poder retornar 3,5 milions d'euros als impositors afectats per la fallida de la secció de crèdit, just ara fa cinc anys. Amb una plantilla retallada fins al mínim, abandonada l'onerosa explotació de terres i la contractació d'un nou gerent, els responsables de l'entitat asseguren que ja no perden diners amb la comercialització de productes agraris. Les xifres, però, es troben molt lluny per arribar a complir els compromisos marcats al conveni aprovat majoritàriament pels creditors. El nou president confia que la venda d'actius pugui aportar entre 5 i 6 milions d'euros a l'entitat i així cobrir el deute amb els impositors: de 4,5 a 3,5 milions d'euros perquè una part important dels afectats, principalment els que no van subscriure el conveni, hauran d'assumir una quitança del 50%, i amb les entitats bancàries, xifra que ascendeix als 800.000 euros.

Cinc anys després que els socis i impositors de l'entitat despertessin d'un dia per l'altre atrapats en el malson del bloqueig dels seus comptes i estalvis, la Cooperativa de l'Aldea intenta aixecar el cap per, paradoxalment, tal i com subscriu l'actual president, poder-la «enterrar amb tots els honors» tan aviat com sigui possible per «oblidar i passar pàgina» després d'una «mala experiència». «La Cooperativa està guanyant diners, però no són suficients per pagar el que es deu: per molt que treballem no podrem acabar-ho de pagar mai», declara Carles, que es dedica a la producció de mol·luscs –és, de fet, president de la Federació de Productors de Mol·luscs del Delta de l'Ebre, Fepromodel-. A banda dels actualment 3,5 milions –l'entitat ja ha aplicat a la seva comptabilitat la quitança dels socis que van adherir-se al l'opció A del conveni o els que, directament, no es van adherir a cap de les dues vies-, 800.000 crèdits a entitats bancàries, principalment per un crèdit hipotecari pendent.

Durant els últims mesos, l'expectativa d'una resolució del procés judicial amb relativa celeritat s'ha acabat esvaint després de la recent interlocutòria de l'Audiència de Tarragona en la qual exigia al jutjat número 1 de Tortosa, encarregat de la investigació, reformular els càrrecs que pesen sobre els investigats just quan el cas estava a punt d'arribar a la fase d'obertura de judici oral. Tot un cop per a les aspiracions dels afectats i dels responsables de l'entitat de rescabalar, almenys, una part dels diners que continuen entrampats. «Mentre hagin demandes al jutjat hem d'esperar sentències», recorda Carles qui, d'altra banda, entén que, mentrestant, la Cooperativa, amb una estructura de personal i productiva redimensionada a la baixa –d'uns 26 a sis treballadors i centrada exclusivament en la comercialització de verdures i hortalisses, abandonant el conreu- continua funcionant però sense perspectiva que els comptes puguin cobrir els compromisos del concurs, que s'han de començar a fer efectius en poc més d'un any.

En aquest context, la junta rectora ha optat per fer un pas decidit endavant cap una de les solucions que ja s'havien insinuat durant els últims anys però que va quedar relegada davant la suposada voluntat de mantenir, a tota costa, l'activitat agrària de l'entitat com a garantia de retorn dels estalvis dels impositors i pagament dels deutes. És a dir, la venda dels actius de l'entitat. «Nosaltres seguim endavant. Però, siguem realistes: per molt que movem, no podrem pagar els diners que devem. Hem de demanar crèdits? Tornar-nos a embolicar? No. Fem la proposta: un bon estudi, rebem i analitzem les ofertes», defensa. «La Cooperativa té força actius», recorda. Terrenys, magatzems i càmeres frigorífiques, bàsicament. En el cas que es produís la transacció, hauria de ser autoritzada pel jutge del Mercantil de Tarragona. «Segons els nostres assessors, es pot vendre si hi estem d'acord, sempre i quan els diners vagin als impositors, que per això s'ha fet», indica.