Finalitzen l'excavació d'un vaixell de guerra enfonsat a Deltebre el 1813

Els arqueòlegs han acabat d'excavar el vaixell de guerra del segle XVIII que va embarrancar, juntament amb quatre naus més, davant les costes de Deltebre. La campanya d'aquest 2016, la vuitena que s'ha fet al derelicte, ha permès acabar de documentar-lo amb profusió. S'han fet entre 4.000 i 5.000 fotografies de la nau, que d'aquí a unes setmanes es traduiran en una reproducció tridimensional del jaciment. «Mai s'ha vist sencer, perquè els corrents l'han anat tapant i destapant; i ara, les noves tecnologies ho permetran», concreta el director del Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC), Gustau Vivar. Encara queda, però una incògnita per desvetllar: saber quin era el nom del vaixell. Damunt la taula, n'hi ha cinc de possibles. La propera primavera, els experts del CASC viatjaran a Londres per buidar els arxius a la recerca de documents que permetin saber com es deia, realment, el Deltebre I.

El vaixell que un pescador local, Carlos Somolinos, va descobrir el 2008 davant l'illa de Buda formava part de la flota aliada comandada pel tinent general anglès John Murray. A principis de la Guerra del Francès, l'esquadra va intentar assetjar Tarragona. Però l'atac va ser un fracàs.

Quan el comboi militar es dirigia cap al port d'Alacant, una llevantada els va sorprendre a les goles de l'Ebre. Era el 20 de juny del 1813. Hi va haver fins a divuit vaixells que van embarrancar, dels quals se'n van recuperar tretze. Les cinc naus restants –amb la seva càrrega militar- van quedar-se al fons. I el Deltebre I n'és una d'elles.

Aquest ha estat un jaciment prolífic. Al llarg de les diferents campanyes, els arqueòlegs han tornat a la superfície tot allò que se'n conservava del carregament. Testimonis no només de la vida militar de l'època, sinó també de la tècnica naval i del dia a dia a bord.

Bales de plom, centenars de pedres fogueres, un canó de bronze, el timó, l'àncora, barrils de pólvora, artilleria, ampolles de vi i cervesa, botons de casaques.. La llista és extensa. En paral·lel, des del CASC també s'ha estudiat l'arquitectura naval d'aquest vaixell, les restes del qual es troben a una profunditat d'uns 7 metres.

La nau, de tres pals, feia 35 metres de llargària per 6 d'amplada. No era un vaixell d'atac, sinó que formava part de la flota de suport. «Servia per transportar el material de guerra per abastir els bucs d'atac: canons, artilleria i tota la intendència necessària per als soldats», concreta Gustau Vivar.

Reproducció en 3D

Ara, un cop acabada la darrera campanya, les restes de la nau reposaran per sempre al fons del mar. Això sí, cobertes per una capa de sorra amb l'objectiu d'evitar espolis. Abans de tapar el jaciment, però, els arqueòlegs n'han arribat a fer entre 4.000 i 5.000 fotografies, que aquest proper gener es transformaran en una reproducció tridimensional del derelicte.

L'objectiu és divulgar les restes i ensenyar què és allò que s'ha conservat. «Les restes del vaixell no s'han vist mai senceres del tot, perquè els corrents marítims el van tapant i destapant; ara, però, gràcies a totes les fotografies que hem anat fent durant els darrers anys, podrem visualitzar-lo», concreta Gustau Vivar.

«Allò que hem fet, podríem dir-ho així, és l'estudi anatòmic d'aquest vaixell enfonsat; això ens permetrà saber-ho tot, cosa que no només serà interessant per a l'arqueologia sinó també per fer-ne divulgació», explica el director del CASC. De moment, els ordinadors treballen amb les fotografies i ja han extret una primera imatge, a baixa definició, que permet fer-se la idea del resultat final.

A Londres per trobar-ne el nom

Del Deltebre I se'n coneix gairebé tot. Les característiques de la nau, el context històric, la vida a bord... Però encara hi ha una incògnita que s'ha de desvetllar: el nom de la nau. Els arqueòlegs treballen amb cinc de possibles (aquells que van embarrancar).

El Deltebre I, quan navegava, solcava les aigües amb el nom de 'Magnum Bonum', 'Alfred', 'Southampton', 'Harlequin' o 'Albion'. El director del CASC creu, basant-se en els resultats de les excavacions, que aquests dos darrers tenen pocs números. Però no es poden descartar.

Per esbrinar la incògnita, que de moment reposa sota aigua, els arqueòlegs viatjaran aquesta primavera fins a Londres per buidar arxius i documentació relativa a aquesta flota militar. Allà, esperen trobar la resposta que desvetlli l'interrogant.