Valoren en 7 MEUR els perjudicis que la fallida ha causat als impositors i a la Cooperativa de l'Aldea

La fallida de la Cooperativa de l'Aldea va ocasionar uns perjudicis de 7,02 milions d'euros tant als impositors com a la mateixa entitat. Aquesta és la valoració que el nou titular del jutjat número 1 de Tortosa ha inclòs en la nova interlocutòria d'inici del procediment abreujat, previ a l'obertura del judici oral. L'instructor ha reformulat els arguments de la seva antecessora, tal i com li va reclamar l'Audiència de Tarragona el passat juliol, i manté les acusacions contra els setze investigats en el procés. El nou text desgrana els indicis penals, delimita responsabilitats i identifica perjudicats en dos àmbits d'actuació suposadament delictiva. D'una banda, el falsejament de la comptabilitat de la Cooperativa i la secció de crèdit. De l'altra, l'actuació al voltant de l'antiga Caja Madrid, actual Bankia, amb la pignoració dels dipòsits i el bloqueig de comptes.

Han passat més de sis mesos des que l'Audiència de Tarragona va tombar el primer intent de la llavors jutgessa de Tortosa d'accelerar el procediment i fer via cap al judici oral. Amb una inusual duresa, la instància provincial –que també va excloure del cas la dona i els dos fills del principal investigat, l'exgerent Daniel Ferré- va acceptar parcialment els recursos de diversos investigats anul·lant la primera interlocutòria i exigint que es refés de cap i de nou motivant els fets i concretant les implicacions amb una major precisió. La decisió va causar una considerable decepció entre els afectats i els nous gestors de la mateixa Cooperativa, atès que suposava un nou entrebanc dins del llarg i complex procediment que hauria d'esclarir responsabilitats i, eventualment, poder exigir i recuperar els prop de 4,47 milions d'euros en estalvis que encara es troben entrampats.

Ara, però, el nou instructor del cas va encara més enllà xifrant amb quantitats concretes els danys causats per la fallida, tant per als impositors com per a la mateixa entitat. Són en total 7,02 milions d'euros. Una xifra que recull, tant les operacions comptables fraudulentes per emmascarar els resultats de l'entitat per part dels antics gestors i tapar-los amb els recursos dels impositors –uns 1,9 milions d'euros de perjudici, segons la mateixa Cooperativa-, així com la pignoració dels estalvis dels socis amb Bankia –que entitat i impositors calculen en 1,64 milions d'euros-, així com el bloqueig de comptes de Bankia -3,01 milions d'euros-. En aquest àmbit també s'han d'afegir els 467.000 euros que la Cooperativa va pagar als socis amb els comptes bloquejats, o els prop de 5.400 euros que l'Ajuntament de l'Aldea va destinar a ajudar algunes de les famílies afectades.

Constata el jutge l'existència d'«indicis racionals de criminalitat» en l'actuació dels setze investigats en aquests àmbits esmentats. Concretament, pel que fa a suposats delicte societari, falsedat documental, insolvència punible, cobrament indegut de subvencions i apropiació indeguda. A banda de l'esmentat exgerent, Daniel Ferré –l'únic al qual s'imputen tots aquests suposats delictes-, continuen en el procediment com a investigats l'excomptable Mercè Benito; l'expresident de l'entitat, Fernando Falcó; l'exsecretari, José Benito; l'extresorer, Juan Gilabert; els empresaris i proveïdors Josu Serna, David Casas, Xavier Casas, Javier García Vivo, María Teresa Melquíades; l'exdirector de la secció de crèdit, Enric Sabaté; l'exdirector de l'oficina de Bankia d'Amposta, Manuel Fornós; la subdirectora de la mateixa sucursal, Mauela Buera; la mateixa entitat bancària Bankia; l'exauditor Juan Carlos Torres i la seva empresa BDO, com a responsable civil subsidiària.

Vendes fictícies i jocs comptables

La interlocutòria desgrana les presumptes responsabilitats en la fallida en el marc de dos grans àmbits suposadament delictius. En primer lloc, respecte el falsejament de la comptabilitat de l'entitat, de la qual acusa principalment a Ferré. Relata que es van registrar fins a 4,13 milions d'euros en vendes fictícies als clients internacionals Hage International, Barniol France i Ille Rousillon, de les quals l'entitat no disposava de «constància documental» en forma d'albarans com tampoc els comptes bancaris on s'haurien cobrat. Per simular una «normalitat» en la relació comercial, es va registrar una part com a cobrades en un compte genèric i la resta, 2,1 milions, quedava com a pendent. Al mateix temps, es van registrar compres –sense acreditar el pagament bancari-, per part de seccions internes creades amb l'objectiu d'explotar finques agrícoles arrendades, que es cancel·laven comptablement en contra del mateix compte genèric per 4,13 milions d'euros. Això, apunta la interlocutòria, permetia reduir l'efecte de les «vendes fictícies» als clients estrangers en els comptes de pèrdues i guanys, a més de permetre deduir l'IVA de les compres fictícies, prop de 159.000.

Paral·lelament a aquestes pràctiques, l'instructor ha reiterat també que l'entitat feia servir un «joc comptable» per incrementar de forma fictícia l'import de les inversions efectuades i, així, aprofitar per sol·licitar subvencions en relació amb aquestes quantitats inflades artificialment. Ho feia, segons la interlocutòria, amb la connivència dels proveïdors que, als pocs dies d'haver presentat la factura, feien efectiu a favor de la Cooperativa un abonament de part de la inversió, que no s'acabava comptabilitzant per disminuir el valor final. El jutge detalla els casos de quatre empreses en concret: Refrigeració Casas Ramon, per un projecte d'ampliació i millora de la manipulació i envasat de productes hortofrutícoles, facturada per 471.000 euros el 2006 –pel qual el proveïdor va abonar 272.000 més IVA a la Cooperativa que no es van comptabilitzar adequadament-; Eurozon Sistemas del Ozono, SL, 489.000 euros més IVA el 2007 per dos projectes de sistemes d'ozonització, per la qual la Cooperativa va emetre una factura de 403.000 euros que va comptabilitzar com a disminució de la inversió per traspassar aquest import a un compte intern i, així, cancel·lar els deutes pendents de «vendes fictícies»; Sigma Systems SL, que va facturar «de manera fictícia mitjançant 51 factures falses» treballs a l'entitat per 385.000 euros, reduïts a 182.000 gràcies «sistema de factures d'abonament fictici emeses a posteriori pel proveïdor»; i Sanetub Delta, SL, que durant 2011 va facturar també «de forma fícticia» mitjançant sis «fasles» treballs per valor de 930.000 euros, que a partir del sistema d'abonaments establert hauria descendir realment fins 81.000.

Tota aquesta operativa, apunta l'instructor, va permetre l'entitat sobrevalorar l'immobilitzat, augmentant de forma fictícia les factures i el resultat anual. Uns procediments pels quals apunta directament a l'exgerent, Daniel Ferré, com a principal responsable: en aquest sentit, cita les comunicacions i correu electrònics entre l'exgerent i el personal o responsables dels diferents proveïdors amb instruccions sobre la forma de realitzar les factures. També inclou la comptable Mercè Benito, l'exdirector de la secció de Crèdit, Enric Sabater; i l'anterior consell rector de l'entitat. A banda dels gestors i empleats de l'entitat, la interlocutòria apunta també, en aquest tram de la investigació, a l'actuació de l'auditor Juan Carlos Torres i la seva empresa BDO. Segons l'instructor, els informes sobre els comptes de 2008, 2009, i 2010 «de cap manera reflectien la realitat econòmica i financera»: «tapaven o impedien, mitjançant una recreació presumptament falsa de dades i partides financeres, contractuals i comptables identificar la greu situació econòmica de la Cooperativa».

Patrimoni irreal

Torres no només no hauria revista ni verificat els comptes, sinó que va assegurar haver comprovat factures i cobraments posteriors que mai van ser acreditats –des de la indeguda comptabilització del valor d'un edifici donat anteriorment per la Generalitat a les suposades vendes internacionals-. Un element que hauria resultat especialment «distorsionant» de la «gravíssima» realitat econòmica de la Cooperativa des de l'any 2009. Per això, l'instructor considera que va ometre els seus «deures qualificats de verificació i revisió», permetent que els responsables de l'entitat i els seus «òrgans representatius» modifiquessin amb «operacions fictícies» la imatge econòmica. La conseqüència de tot plegat va resultar nefasta per al funcionament de la Cooperativa i els impositors: així, els 2,54 milions de patrimoni que l'entitat tenia l'any 2008, segons els registres comptables, en realitat eren 318.000 euros. I, en aquest context, les «fortes tensions de tresoreria» per fer front a les obligacions de la secció hortofrutícula es van anar cobrint amb recursos de la secció de crèdit. El jutge creu que, en aquell moment, l'entitat podia haver reconegut les pèrdues i imputar-les als socis, presentar concurs de creditors o bé, l'opció finalment executada, «fugir endavant sol·licitant un préstec amb garantia hipotecària».

És a partir d'aquest punt, precisament, que la interlocutòria centra la seva anàlisi al voltant de les relacions de l'entitat amb Bankia, llavors Caja Madrid, el segon gran àmbit presumptament delictiu de la investigació judicial. L'exgerent, Daniel Ferré, havia formalitzat l'any 2006 un préstec amb Caja Madrid –representada pel director de la sucursal d'Amposta i la subdirectora- per import d'1,5 milions pignorant, posant com a garantia, 750.000 euros en actius financers –preferents de la mateixa entitat financera i valors de la societat Altae Banco-. A finals de 2008, la Cooperativa –previ acord del Consell Rector- va hipotecar també per 1,5 milions una finca de la seva propietat oferint novament com a garantia els valors d'Altae, en aquest cas revaloritzats. Uns béns que formaven part de la Secció de Crèdit i que, en el moment actual, però no el 2008, segons admet el jutge, la normativa impedeix que siguin pignorats o utilitzats com a garantia. Però malgrat tenir béns pignorats des de 2006 i efectuar una nova operació hipotecària el 2008, la Cooperativa mai va incloure als comptes anuals anteriors a la fallida els actius financers pignorats com a garantia, ni tampoc els immobles hipotecats. Tampoc ho va incloure als seus informes de BDO –Caja Madrid i Fornós no van fer esment de la seva existència en resposta als requeriments anuals de l'auditora-, com així ho va constatar la Direcció General de Política Financera a finals de 2011.

Impositors enganyats per Bankia

Aquesta delicada i ocultada situació financera no va acabar esclatant públicament fins el bloqueig de comptes als socis i impositors de la Cooperativa. L'entitat, recorda el jutge, havia encarregat a Caja Madrid que gestionés els serveis propis d'una entitat bancària que la Secció de Crèdit, legalment no podia dur a terme serveis financers –domiciliar rebuts o emetre talonaris, per exemple- més enllà de funcionar com a dipòsit dels fons dels socis i concedir-los crèdits agrícoles. Es van utilitzar dos vies. D'una banda, obrint la Cooperativa un compte corrent a Caja Madrid on carregaven tots els rebuts i, posteriorment, la secció de crèdit traspassava als diferents comptes dels socis. De forma paral·lela, molts socis van obrir comptes directament a Caja Madrid, que els responsables de l'oficina d'Amposta –Fornós i Gilabert, en connivència amb Ferré i Sabater- vinculaven al compte instrumental de la Cooperativa. Els abonaments o pagaments de factures i domiciliacions es carregaven als comptes als clients i el saldo restant anava al de la Cooperativa, que traslladava cada nit les operacions als seus propis comptes, deixant els instrumentals a zero. Posteriorment es traslladava als comptes interns dels socis. Subratlla l'instructor que, tot i ser tractats com a clients de l'entitat financera –rebien una llibreta i talonaris amb els logos-, els clients ignoraven que, en realitat, contractaven amb la Secció de Crèdit.

Així, a principis de desembre de 2011, Bankia no només va bloquejar els comptes de la Cooperativa, relata l'instructor, sinó també els que van obrir els socis «apropiant-se de les quantitats allí dipositades». En total, es van retenir 5,84 milions d'euros, dels quals, 3,52 es trobaven en comptes oberts directament per socis a l'entitat financera. La Cooperativa ha retornat 1,54 milions i 229.000 euros, dels quals 376.000 i 91.000, corresponen respectivament a devolucions dels saldos dels comptes de Bankia. Queden pendents de retornar als impositors de la Cooperativa i de l'entitat financera, 4,47 milions, 3,01 dels quals són quantitats que es trobaven en comptes de Bankia.