Història
La Fatarella recorda les víctimes 80 anys després de l'enfrontament entre pagesos i la FAI
L'episodi, que es considera un antecedent dels Fets de Maig, es va desencadenar per l'oposició dels habitants a col·lectivitzar les seves terres
Fets de Maig, homenatge, ERC, morts, Fets de la Fatarella, jornades, guerra civil, La Fatarella, Francisco Blanch, Raül Romeva
La Fatarella ha commemorat aquest dissabte el 80è aniversari dels Fets de la Fatarella, quan els pagesos del poble es van enfrontar als membres de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI), tot resistint-se als intents de col·lectivitzar les seves terres. L'episodi, que va passar en plena guerra civil, és considerat un antecedent dels Fets de Maig del 37 i va acabar amb més d'una trentena de morts. En l'acte de record a les víctimes s'ha inaugurat un monument al Parc Mirador de la Terra Alta, al cementiri vell, on els ciutadans han fet una ofrena de clavells rojos. L'alcalde de la Fatarella, Francisco Blanch, ha assegurat que ara «era l'hora i el moment» de fer un homenatge, tot i que ha lamentat que hagin hagut de passar 80 anys.
El conseller d'Afers Institucionals, Raül Romeva, que ha participat en els actes, ha apuntat que el silenci que hi ha hagut al municipi al voltant d'aquests fets «s'ha trencat» i així «s'ha fet un petit acte de justícia» que vindrà seguit d'una etapa de reparació. El conseller també ha destacat que el fet que la Fatarella reti homenatge a les persones que van perdre la vida fa 80 anys és un acte «històric» i que «el silenci ha condemnat durant anys» les víctimes dels Fets.
Segons Romeva, el monument a les víctimes «permetrà recordar ara i sempre la pèrdua de les persones que han viscut doblement una mort: la física, i la del silenci de 80 anys». El conseller ha reclamat també a evitar la «institucionalització de la desmemòria». Per l'alcalde, el reconeixement a les víctimes en forma de monument era necessari i ha explicat que els fets «han marcat el silenci» al municipi, que ha evitat parlar d'això durant anys.
La jornada ha començat amb una cercavila a càrrec del Grup Instrumental de l'Escola de Música Municipal de la Fatarella que ha acabat a la capella de la Mare de Déu de la Misericòrdia, des d'on s'ha fet una jornada dedicada a explicar els Fets de la Fatarella de la mà d'historiadors. En l'acte ha participat el doctor Josep Sànchez i Cervelló, catedràtic d'Història Contemporània de la Universitat Rovira i Virgili; d'Història Contemporània de la Universitat Rovira i Virgili; el doctor Josep Maria Solé i Sabaté, catedràtic d'Història Contemporània per la Universitat Autònoma de Barcelona i director científic del COMEBE, Agustí Colomines, director acadèmic de la Càtedra Josep Termes i director de l'Escola d'Administració Pública de Catalunya.
Solé i Sabaté, que ha assenyalat que l'enfrontament a la Fatarella va ser un dels antecedents als Fets de Maig del 1937, ha apuntat que els Fets al municipi no van ser «un fet diví» perquè a diversos pobles es van viure episodis violents per oposició a les col·lectivitzacions que reclamava la CNT o la FAI però que a cap banda hi va haver «un enfrontament tan dur com a la Fatarella». En aquest sentit, ha afirmat que parlar-ne, encara que sigui 80 anys després, mostra el «coratge» del municipi perquè «cap poble de Catalunya ho ha fet». D'altra banda, Sànchez i Cervelló ha recordat que, en el conflicte entre pagesos i la FAI per les col·lectivitzacions, «els més rics del poble també eren pobres».