Reclamen escolaritzar un nen d'Amposta amb dificultats a qui no se li garanteix atenció al menjador

La comunitat educativa del col·legi públic Consol Ferré d'Amposta reclama l'escolarització d'un alumne de P3 amb necessitats especials que no pot acudir a classe perquè no disposa d'assistència especialitzada durant l'hora de dinar. Davant d'aquesta situació, la família del nen, que té assignada una de les poques beques que cobreixen tot el cost del menjador, ha decidit, de moment, que no acudeixi a classe tot i els dictàmens dels serveis socials i els especialistes del Departament d'Ensenyament que demanen la seva escolarització. Tant la direcció com l'AMPA del centre han mogut cel i terra perquè Ensenyament es fes càrrec de posar els recursos necessaris per garantir-li l'atenció durant el dinar. La Generalitat, però, respon que la competència de tot allò que fa referència a la gestió del menjador és de l'AMPA, que actualment ja es veu obligada a organitzar torns de voluntaris per poder atendre el servei. L'Ajuntament d'Amposta ha anunciat que, finalment, es farà càrrec de contractar una persona per atendre el nen.

Amb dos germans més grans escolaritzats al mateix centre, fill d'una família en una situació sòcio-econòmica de risc, el nen només va poder assistir a classe durant una setmana a principis de curs. Va ser, expliquen des de la direcció i l'AMPA, un període de prova per comprovar si, amb els recursos existents, podia integrar-se a la dinàmica escolar. Així ho volia la seva família. I així ho demanaven explícitament els serveis socials municipals i l'Equip d'Assessorament i Orientació Psicopedagògica (EAP) del Montsià del Departament d'Ensenyament, amb dictàmens explícits al respecte. Es tracta d'un nen amb dificultats d'aprenentatge i motrius, amb un retard de maduració considerable. «Pensem que venir a l'escola, tenir relacions amb altres alumnes i tenir uns hàbits representa una estimulació cognitiva i motriu que li fa falta», subratlla la directora del Consol Ferré, Àngela Arrufat. «Socialment és una necessitat que té per al seu desenvolupament», afegeix.

La situació social i laboral de la mare, ocupada als migdies, li impedia fer-se càrrec del nen a la sortida de l'escola, entre les dotze i les tres de la tarda. És per això també que els mateixos serveis socials van demanar que l'alumne es quedés a dinar al menjador escolar. De fet, el Consell Comarcal del Montsià –organisme que vehicula les beques que finança la mateixa Generalitat- li va acabar concedint una beca que cobreix el 100% del cost del servei. Un ajut que només s'atorga puntualment en casos molt específics i d'extrema necessitat. El problema, però, va arribar quan tant la direcció del centre com l'AMPA van comprovar que durant les hores de menjador l'alumne requereix atenció totalment personalitzada, un persona que estigui exclusivament pendent d'ell per ajudar-lo davant la manca d'autonomia i les dificultats que pateix, fins i tot per a menjar. Però malgrat els dictàmens de serveis socials i del propi Departament reclamant la seva escolarització com a necessària –fins i tot, tractant-se d'un cicle d'ensenyament, l'infantil, que no és obligatori- així com la voluntat de la comunitat educativa, l'alumne continua acompanyant diàriament la seva mare a la feina. «No entenem aquesta descoordinació. Li donen una beca de menjador del 100% i els serveis socials ens demanen que es pugui quedar. Per què no parlen entre ells?», es pregunta la presidenta de l'AMPA, Sònia Escribà.

El problema havia entrat en un atzucac administratiu aquests últims mesos: la directora de l'escola recorda que si l'alumne no acudeix a classe durant un temps està obligada a informar el Departament i donar de baixa la matriculació. Un tràmit que ha anat posposant a l'espera d'una solució definitiva. Mentrestant, els serveis socials i educatius que porten el cas s'interessen per si s'ha fet efectiva l'escolarització. Els pares i mares, amb el suport de l'equip directiu del centre, han mogut cel i terra per trobar una solució. Van requerir al Consell Comarcal, l'encarregat d'assignar les beques del menjador, que incrementés la d'aquest l'alumne. No ho va aconseguir. L'Ajuntament, en un primer moment, tampoc va voler assumir el cost. Per la seva banda, Ensenyament va intentar tornar la pilota als pares argumentant que és la mateixa AMPA la responsable de gestionar el menjador i els monitors que atenen als nens. En aquesta línia, els va suggerir que incrementessin el cost dels dinars que paguen els pares fins el topall màxim de 6,20 euros –quan actualment ja costa a les famílies 6 euros, incloent el menjar i els monitors- per poder contractar personal addicional.

Recurs al Síndic

Davant d'aquest escenari, i descartada la possibilitat de carregar els pares amb més costos –que difícilment tampoc podien cobrir els recursos necessaris-, l'entitat va acabar portant el cas al Síndic de Greuges perquè interpel·lés el Departament, sense cap resultat. «Si tingués un fill amb necessitats especials, a més de tot el que suposa, resulta que no el pots deixar al menjador i te l'has d'emportar a casa», lamenta Escribà. Reconeix que, davant la impossibilitat de contractar més personal, durant els últims anys l'AMPA va haver de desestimar les peticions fetes per pares d'alumnes amb necessitats especials que volien usar el menjador –fins i tot, pagant-lo pel seu compte, sense beca-. El cas de l'alumne de P-3 en qüestió, però, van trobar-se amb la novetat que disposava d'una beca del 100% i els informes dels diferents serveis que recomanaven l'escolarització amb l'ús del menjador. «El problema és que l'any vinent vindrà algú altre i seguirem igual», afegeix.

En el rerefons de tot plegat, asseguren les famílies, despunten les retallades i la pràcticament inexistent dotació de recursos públics per fer front a aquests casos. «Entenem que el responsable és Ensenyament. Prou fem gestionant el menjador quan hauria de ser una feina seva. És un nen matriculat a l'escola i aquestes hores de menjador li fan falta», assegura Escribà. Sobre el paper, i com succeeix a molts centres dels país, els pares i mares d'alumnes han assumit la gestió del menjador escolar: han de pagar el servei de càtering –molts cops finançant-lo per avançat, quan encara no han ingressat l'import de les beques- i contractar monitors suficients per tenir-lo en funcionament. En el cas del Consol Ferré, per complir les ràtios de monitors que imposa el mateix Departament, un grup d'una vintena de 20 pares voluntaris fa torns diaris de tres per donar suport a les sis persones contractades.

Per la seva banda, Ensenyament reitera que no pot donar resposta a una petició que, addueix, escapa a les seves competències. La directora dels serveis territorials del Departament a les Terres de l'Ebre, Manolita Cid, ha precisat que, d'acord amb la resolució feta pels mateixos tècnics de l'EAP Generalitat que reconeix les «necessitats educatives especials» d'aquest alumne, l'escola ja disposa d'hores de vetllador assignades per atendre'l durant cinc hores a la setmana i una tècnica d'educació infantil. Però la seva tasca se circumscriu, pràcticament, a l'horari lectiu i dins a l'aula. Segons Cid, la gestió de l'àmbit del menjador i la contractació dels monitors que atenen els nens fora de les hores lectives correspon a l'AMPA per delegació del Consell Comarcal del Montsià –ens que vehicula les beques que finança la Generalitat-. «No és la nostra gestió, poca cosa hi podem fer», subratlla. «Si l'AMPA no pot fer-hi front pot retornar la gestió al Consell Comarcal, que és com es fa a altres llocs», ha afegit.

L'Ajuntament assumeix el servei

Finalment, i davant la pressió en múltiples fronts exercida per l'AMPA, l'Ajuntament d'Amposta ha decidit fer-se càrrec de la contractació d'un monitor perquè pugui atendre les necessitats específiques de l'alumne durant l'horari del menjador. «Hi ha una realitat que s'ha de cobrir. I malgrat considerem que no ens pertoca com Ajuntament tirar endavant aquest servei pensem que tampoc podem deixar desatesa la situació, més quan moltes vegades gastem recursos en coses que no són tan necessàries o importants», ha subratllat l'alcalde Adam Tomàs. Durant el que queda de curs i el vinent, la contractació tindrà un cost d'uns 10.200 euros. Tomàs apunta, però, que el pas endavant fet pel consistori ha de ser circumstancial, perquè es tracta d'una situació que es dona a moltes escoles de Catalunya, i en aquesta línia es dirigirà formalment al Departament d'Ensenyament perquè actuï per donar una resposta global de país a aquestes situacions. «La Generalitat ha de buscar la solució, la competència és d'ells», sosté. «O, com a mínim, buscar la solució perquè hi hagi un acord de finançament compartit. El que no podem fer és xiular com si no passi res perquè la situació està aquí».