La PDE denuncia que el pacte de Rialb obre «l'aixeta» per consumar el transvasament d'aigua de l'Ebre cap a Barcelona

La Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) veu constatat el seu històric advertiment que l'aigua del Segre, principal afluent de l'Ebre, s'acabarà transvasant a Barcelona a través del canal Segarra-Garrigues. Per a la PDE, l'acord per abastir aigua de boca des del pantà de Rialb a 31 municipis de la Segarra, l'Urgell, l'Anoia i la Conca de Barberà, és la porta d'entrada de l'aigua dels rius Ebre i Segre a l'àrea metropolitana barcelonina. Els antitransvasistes s'han mostrat «indignats» amb el «doble joc» del Govern i la «verborrea solidària» que utilitza amb les Terres de l'Ebre. Per una banda, la Generalitat s'implica en la lluita per a què el Pla Hidrològic de la conca de l'Ebre garanteixi un cabal ambiental suficient per aturar la subsidència del delta de l'Ebre, mentre que, per l'altra, impulsa, prioritza i finança interconnexions a les conques internes catalanes en benefici de les grans urbs i en detriment de les àrees rurals de Lleida i les Terres de l'Ebre.

Manolo Tomàs, portaveu de la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE), ha assegurat que la via de buscar l'aigua del Segre com a alternativa per abastir Barcelona és una estratègia que la Generalitat ve treballant des de, com a mínim, l'any 2006, i que ara s'ha «camuflat» sota el benefici territorial per a una trentena de pobles de Lleida i del nord de les comarques de Tarragona amb l'objectiu d'esquivar el conflicte que saben que trobaran a l'Ebre. «Han generat una expectativa a 31 pobles perquè es puguin connectar –al Segarra-Garrigues- i alguns puguin suplir les seves mancances d'aigua, i altres desenvolupar plans urbanístics concrets. Han aconseguit la complicitat de 31 pobles que aglutinen més de 70.000 persones i això dificulta qualsevol denúncia mediambiental o des de les Terres de l'Ebre contra aquest transvasament perquè suposaria a una probable confrontació territorial», ha assenyalat el portaveu de la PDE.

Com ha explicat Tomàs, 6 d'aquests municipis als quals es portarà aigua des de l'embassament de Rialb pertanyen a les Conques Internes de Catalunya - el vessant oriental de la xarxa hidrogràfica de Catalunya, que inclouen els rius que neixen al país i que finalitzen el recorregut a la Mediterrània, sense desembocar en cap llera intercomunitària-. La PDE ha intentat evitar aquesta situació durant dècades en considerar que el transvasament d'aigua entre conques catalanes «trenca les fronteres hidrogràfiques» al país i facilita que l'aigua dels rius estigui sempre llesta per abastir les àrees metropolitanes, i en concret «a un pam de l'entrada de Barcelona».

La plataforma ha advertit que aquest transvasament referma els arguments de les comunitats autònomes espanyoles, com València, Múrcia o Aragó, que reclamen l'aigua de l'Ebre i, a la vegada, pot provocar «picabaralles» entre comarques a Catalunya. Com ha apuntat Manolo Tomàs, és «qüestió de temps» que més pobles reclamin l'aigua del Segre. «L'aixeta està oberta i és incontrolable. La Generalitat continua amb la política transvasista de sempre», ha denunciat. «De quina manera i amb quina autoritat pot personar-se el Govern a discutir la construcció dels embassaments que es faran riu amunt i retindran sediments, si transvasa aigua del Segre a Barcelona?», ha qüestionat el portaveu de la plataforma ebrenca.

La PDE considera que aquest «doble discurs» perjudica la seva lluita i la seva activitat en defensa de l'Ebre i el Delta. «Ens situa a la gent de les Terres de l'Ebre en una problemàtica difícil i incòmoda de fets consumats del Govern, que impulsa de manera molt clara i molt descarada el transvasament de l'Ebre», ha dit Tomàs. «Per un costat ens donen copets a l'esquena i suport a la lluita de la PDE, però a la pràctica financen allò que perjudica al territori. Hi ha certa verborrea solidària amb el delta del l'Ebre mentre que fan tot el contrari. Una vegada aquestes obres es materialitzin, la sort del territori quedarà més que marcada», ha sentenciat.

Desequilibri territorial

De fet, la crítica pel desequilibri territorial que genera aquesta política hidrològica del Govern de la Generalitat torna a prendre força i la PDE considera que la gent de les terres lleidatanes està a punt de viure «l'engany i la presa de pel» que va suposar el mini-transvasament de l'Ebre cap a Tarragona dels anys 80. Indigna a la plataforma que la Generalitat impulsi aquests projectes de regadiu, tant els canals Segarra-Garrigues i Xerta-Sénia com aquests nous usos de l'aigua de reg que amaga l'acord de Rialb, com a «projectes de país».

Manolo Tomàs ha defensat que «on van els recursos va la vida» i que darrera del transvasament, també «hi ha un problema d'organització territorial». Si els recursos van cap àrea metropolitana, la vida de les comarques de Lleida i les Terres de l'Ebre se'n va fora. Es crea un model de país desequilibrat i entenem que si el model de país que s'està potenciant és aquest, el nou país ignora les Terres de l'Ebre», ha apuntat. Segons el portaveu de la PDE, aquest patró de desenvolupament és una «modernització i catalanització» que consolida el model impulsat als anys 50 per la dictadura franquista. «És enormement desequilibrant i afavoreix interessos econòmics i financers contraris al benestar general de la població», ha afegit.

Planificacions hídriques incorrectes

La Plataforma en Defensa de l'Ebre ha recordat que la batalla dels darrers anys per blindar un cabal ecològic «suficient i necessari» al tram final del riu Ebre hauria d'anar per davant d'acords com el de Rialb. «Si tinguéssim el cabal i una reserva d'aigua per als processos de desenvolupament territorial, el debat seria un altre. Però es fa al revés. Primer es reparteix l'aigua riu amunt i després la que queda és insuficient», ha dit.

La PDE s'ha mostrat convençuda que ens trobem davant d'un nou cas d'especulació. «Si s'apliquessin les normatives europees, posant primer recursos al tram final del riu, no en quedarien per especular i comercialitzar amb l'aigua del Segre», ha defensat Tomàs. «La Generalitat, en diferents etapes, ha fixat com a prioritari el canal Segarra-Garrigues, i no ho fa per preocupació per la pagesia de Ponent. Si fos així, haurien creat plans de regadius assequibles i finançats per a què els pagesos poguessin connectar-se i modernitzar les seves explotacions agràries i no s'ha fet», ha assegurat.

«El Govern no juga net amb les Terres de l'Ebre. Ens voreja i ens dona espais per a fotos amb missatges positius però pràcticament no hi ha res», ha lamentat el portaveu antitrasnvasista. Tomàs ha reclamat «menys passivitat» des de les institucions ebrenques i la implicació d'algun «líder polític» que ajudi a complementar la seva feina.