Cinc entitats posen en marxa l'Ateneu Cooperatiu per impulsar l'economia social al territori

Cinc entitats –els ajuntaments d'Amposta i Ulldecona, les fundacions Astres i Gentis, així com una cooperativa de treball Cresol- han posat en marxa l'Ateneu Cooperatiu de les Terres de l'Ebre, una nova xarxa destinada a crear sinèrgies, compartir coneixements i expandir la cultura de l'economia social al territori. La iniciativa parteix d'una convocatòria del Departament de Treball, que finança amb 215.000 euros anuals la tasca de cadascun dels deu ateneus en funcionament a Catalunya. Aquests recursos han de servir per prospectar el teixit cooperatiu existent al territori, animant les entitats a compartir coneixements i oferint-los assessorament o formació per fer créixer el model d'economia social. El programa s'ha proposat, en el cas de les Terres de l'Ebre, aconseguir la creació d'una quinzena de noves cooperatives i entre 30 i 40 llocs de treball fins a principis de 2018.

L'Ateneu Cooperatiu de les Terres de l'Ebre s'ha presentat en societat aquest migdia a l'Ajuntament d'Amposta. Els representants municipals i de les entitats agregades –també n'hi ha de col·laboradores, com la Cooperativa de l'Aldea- han subratllat que la seva posada en marxa suposa una bona oportunitat de desenvolupament per a la societat i l'economia de les Terres de l'Ebre, a la cua de Catalunya en els grans indicadors i al capdavant en els índex d'atur. Per això, el gran objectiu de l'Ateneu –la denominació del qual entronca amb els objectius de les entitats obreristes de fa més d'un segle-, ha explicat el seu representant, Jaume Castellà, és la difusió: «explicar com és l'economia social i com funciona». Un model que, més enllà de les xifres de benefici, prioritza de forma alternativa les aportacions en clau social i territorial amb l'objectiu de canviar models establerts, com l'energètic. «A d'altres territoris ja està en marxa, fa falta explicar que les persones i les empreses ja podem viure en l'economia social», ha abundat.

Per aconseguir la implicació del teixit cooperatiu del territori, l'Ateneu s'ha fixat una prospecció de les entitats del territori com a pas previ a la creació d'una xarxa. «Aquí no ens coneixem», lamenta Castellà. Això ha de permetre saber si les cooperatives utilitzen aquest model únicament com a fórmula legal o, realment, aposten per un tipus d'economia alternativa. Segons el director general d'Economia Social, el Tercer Sector, les Cooperatives i l'Autoempresa del Departament de Treball, Josep Vidal, existeixen unes 200 entitats cooperatives al territori.

«L'Ateneu Cooperatiu haurà de trobar, buscar i entrar en contacte amb cooperatives perquè es puguin conèixer, generar sinèrgies, noves línies negoci i créixer en llocs treball», ha detallat. Castellà creu que la xifra és obsoleta i que la prospecció haurà de precisar. A partir d'aquí, apunta, caldrà «empoderar» aquestes entitats perquè se sumin a la xarxa, aportant el seu coneixement i expertesa, col·laborant a assolir l'objectiu: «que la gent que tingui ganes d'emprendre i fer alguna cosa ho faci des de la cooperativa, des de l'economia social», apunta Castellà.

Tot i això, el Departament, s'ha fixat fites concretes adaptades a la realitat del territori en l'horitzó de principis de 2018. Calcula que a les Terres de l'Ebre es podran crear una nova quinzena de cooperatives i generar entre 30 i 40 nous llocs de treballs. Vidal ha explicat que, a excepció de l'ateneu de la zona de Barcelona, que ha d'atendre una àrea poblacional molt més gran, la resta disposen de la mateixa dotació pressupostària i objectius adaptats a la pròpia realitat territorial. En el cas de les Terres de l'Ebre, la subvenció permet que tres persones estiguin treballant ja per desplegar les actuacions previstes durant aquests pròxims mesos. La idea és que els ateneus formin una xarxa en l'àmbit de Catalunya per impulsar aquest model d'economia social. Treball destina al programa un total de 3,3 milions d'euros.

Segons les dades de la mateixa Generalitat, l'economia social a Catalunya ocupa unes 47.000 persones i genera un 8% del PIB. El passat 2016 es van crear al país 177 noves cooperatives. Hi participen un total de 60.000 entitats i organismes. Uns cinc milions de persones són clients o reben els seus serveis. Vidal subratlla que no hi ha límits sectorials a l'activitat d'aquestes organitzacions, majoritàriament de petita o mitjana dimensió, que en molts casos competeixen ja en sectors complexos. Per a Castellà, a més, resulta de vital importància poder treballar colze a colze amb cooperatives que parlen un «mateix llenguatge» i que poden prestar-se serveis complementaris entre elles des del mateix territori. «Quan necessitem finançament i assegurances ho tenim amb cooperatives que no són del territori, perquè desconeixem si en tenim aquí. Però seria millor una d'aquí», tanca.