Una llacuna de l'Ametlla, la vuitena més gran del món en peixos samarucs

La llacuna del Port de l'Estany de l'Ametlla de Mar, al Baix Ebre, s'ha convertit, des d'aquest divendres, en la vuitena colònia al món de samarucs ('Valencia hispanica'), un petit peix fortament amenaçat i en perill d'extinció que només es troba a la península Ibèrica. Tècnics del Centre Ictiològic del parc natural del delta de l'Ebre, de l'entitat Paisatges Vius i alumnes de l'IES de l'Ametlla de Mar, han participat en l'alliberament de 2.000 exemplars a la llacuna.

Fins fa tres anys, només es coneixien sis poblacions de samaruc al delta de l'Ebre i a l'Albufera de València. La tasca de Paisatges Vius, recuperant i netejant llacunes litorals aïllades a la costa de l'Ametlla, com la del Port de l'Estany o l'Estany Tort, permet crear l'hàbitat idoni perquè s'hi pugui establir una població viable d'aquesta espècie, molt amenaçada al Delta per la introducció de peixos exòtics com la gambúsia ('Gambusia holbrooki').

«Fa tres anys teníem sis poblacions al món. La creació d'una de nova és molt important per a l'espècie. Aquesta és la segona a l'Ametlla de Mar, després de la de l'any passat a l'Estany Tort. Ara passem de sis a vuit poblacions», ha certificat Guillem Mas, director de Paisatges Vius. Els dos milers d'exemplars alliberats a la llacuna procedeixen del delta de l'Ebre, d'on és autòcton, i van ser criats en captivitat al Centre Ictiològic del parc natural.

Segons ha subratllat el mateix Mas, el gran problema per a la seva conservació, a banda de la degradació i la pèrdua d'hàbitats, és la presència d'espècies de peixos exòtics, en particular la gambúsia, que està desplaçant el samaruc de les aigües deltaiques. Els esforços que s'han efectuat als espais originaris com el Delta –amb un gran nombre de masses d'aigua interconnectades per on es pot expandir la gambúsia- no han aconseguit revertir la tendència poblacional negativa.

A les llacunes de la costa de l'Ametlla de Mar, de petites dimensions i desconnectades a cap altre sistema aquàtic, l'absència d'aquests invasors i el seu aïllament natural faciliten que les poblacions puguin tenir unes perspectives de viabilitat a llarg termini molt més elevades. Més i tot encara: la resistència del samaruc als nivells de salinitat sensiblement superior de les aigües d'aquestes llacunes, pròximes al mar, beneficia l'espècie. «Les espècies exòtiques com la gambúsia no tolera tant la sal: l'efecte del mar el beneficia», apunta Mas.

Neteja i recuperació d'espais

Però arribar a l'alliberament amb garanties d'èxit d'aquest contingent d'invertebrats amenaçats a aquesta llacuna ha requerit una tasca prèvia sobre el terreny i als despatxos desplegada durant els últims anys. Paisatges Vius, a través de diversos conveni amb l'Ajuntament de l'Ametlla de Mar, ha estat netejant i restaurant des de 2013 llacunes litorals del terme municipal. Fa dos anys va ser la llacuna de l'Estany Tort, l'any passat va ser el torn de la del Port de l'Estany i, enguany, la del Torrent del Pi.

«Un cop la restaurem hem d'esperar un any per veure les condicions de qualitat de l'aigua, d'hàbitat i alimentació per al samaruc es compleixen. Passats els dotze mesos de seguiment, quan hem comprovat que tot és correcte, procedim a l'alliberament», apunta. Després de la introducció de dos milers de peixos l'any passat a l'Estany Tort i el d'aquest divendres al Port de l'Estany, el director de Paisatges Vius no descarta que se n'hagin d'efectuar de nous en aquests mateixos espais durant els pròxims anys per apuntalar la viabilitat de les colònies de samarucs.

La regidora de Medi Ambient de l'Ametlla de Mar, Maria Marsal, ha destacat la importància d'aquests projectes de recuperació d'espais humits del terme municipal a través dels convenis amb l'entitat. Considera que aquestes actuacions han de permetre també la participació activa de la comunitat escolar de la població per afavorir la sensibilització dels alumnes amb la conservació del medi i ampliar els seus coneixements.