Cau un 20% la població hivernal d'aus aquàtiques al Delta de l'Ebre

La població hivernal d'aus aquàtiques ha descendit un 20% al Delta de l'Ebre des del 2011 per les mesures preses per combatre el cargol poma com l'assecat hivernal dels arrossars o l'alternança de períodes d'inundació entre aigua marina i dolça.

Segons exposa el Departament de Territori i Sostenibilitat, les dades obtingudes a partir dels últims censos hivernals d'aus aquàtiques a la zona indiquen "la pèrdua de la capacitat d'acollida" que ha patit l'hàbitat en les últims anys.

El recompte hivernal d'aus aquàtiques al Delta de l'Ebre, integrat dins de l'International Waterbird Census (IWC), ha comptabilitzat durant aquest hivern un total de 208.785 aus aquàtiques, corresponents a 97 espècies diferents.

El grup més nombrós ha estat el de les anàtides (76.527 exemplars, 36,7% dels efectius).

Les limícoles constitueixen el segon grup d'aus aquàtiques més ben representat, amb 70.541 exemplars (33,8% del total).

En termes globals, la població d'aquest hivern ha mostrat un valor molt similar al dels nivells de referència (+ 1%).

No obstant això, una anàlisi més detallada mostra que les espècies més íntimament associades als arrossars inundats han patit baixades significatives.

L'International Waterbird Census (IWC) quantifica anualment el nombre d'aus aquàtiques que hivernen a més 80 països d'Europa, Àsia i nord d'Àfrica.

Les dades obtingudes permeten conèixer, a escala global, l'estat de conservació d'aquestes espècies i, a escala local, avaluar la capacitat d'acollida de les zones humides del territori.

Al Delta de l'Ebre, aquest cens s'ha dut a terme entre gener i començaments de febrer, gràcies a la participació de 27 observadors, entre tècnics del parc natural, agents del Cos d'Agents Rurals i voluntaris

En els primers hiverns (2011 i 2012), amb una superfície inundada d'entre el 50 i el 60 % dels arrossars del Delta, no es van produir canvis significatius en el número global d'efectius i en riquesa d'espècies, encara que sí es van observar modificacions importants en el seu patró de distribució geogràfica.

En els dos últims hiverns (2016 i 2017), la superfície inundada d'arrossars ha disminuït fins al 15-45%, cosa que sembla haver repercutit negativament sobre el conjunt de l'avifauna aquàtica, amb entre un 10 i un 20% de disminució de la població, sobretot d'aquelles espècies més dependents d'aquest tipus d'hàbitat.

A la resta de zones humides catalanes també s'ha notat una minva d'aus aquest hivern.

Així, l'habitual situació de Catalunya com a lloc d'aixopluc d'aus del nord ha canviat perquè la meteorologia de gener els ha estat desfavorable.

A més, més al nord ha fet fins i tot més calor, cosa que ha provocat que algunes espècies simplement no hagin arribat al nostre país.