Arrenca la campanya de l'arròs al delta de l'Ebre amb els ulls posats en l'efectivitat de la sembra en sec

La solta d'aigua per la xarxa de regadiu i els arrossars de l'hemidelta esquerre de l'Ebre –que dimarts va començar a l'hemidelta dret- marca l'inici d'una nova campanya de l'arròs que transcorrerà amb els ulls del sector posats en l'evolució i l'efectivitat de la sembra en sec. És, admeten, la gran esperança per poder lluitar de forma efectiva contra la plaga del caragol maçana i, al mateix temps, mantenir la productivitat dels camps sense experimentar grans pèrdues. Dels resultats d'aquesta campanya, on es preveu que la tècnica s'estengui a unes 2.000 hectàrees i en tipus de terreny on no encara no s'ha testat, en pot dependre la seva viabilitat i expansió futures. De moment, la majoria continuarà emplenant els arrossars durant els pròxims quinze dies per iniciar la sembra a partir del mes de maig.

El moment de les «il·lusions»i les «incògnites»arriba per als arrossaires del delta de l'Ebre amb la solta de l'aigua als seus camps. Després de la solta dimarts a l'hemidelta dret, aquest dijous ha estat el torn de l'esquerre. L'operació es desenvoluparà en dos fases: una primera, fins dimarts vinent, en la qual s'emplenaran les canalitzacions de les zones de regadiu de l'Aldea, Camarles, l'Ampolla, Illa de Mar i fins la zona del camp de futbol de la Cava per estendre's, a partir d'aquesta data, a la resta. Entre dotze i quinze dies en total. Si la climatologia no hi interfereix, l'operació es programa habitualment durant aquestes mateixes dates de l'any, tot i que alguns pagesos consideren que el seu avançament uns deu dies podria ajudar a evitar l'acció d'algunes plagues com el quironòmid.

L'hemidelta esquerre, a més, és precisament el gran escenari on es lliura la principal batalla contra el caragol maçana des de fa vuit anys. L'expansió d'aquest invasor, a través de la xarxa de reg des del focus original a la zona de l'ermita de l'Aldea, s'ha convertit en un dels principals maldecaps per al sector. És capaç de resistir l'hivern sota terra i desperta a la primavera, precisament, amb la solta d'aigua: el seu efecte és devastador per a l'arròs en els primers estadis de creixement de la planta. Per això, l'arribada al Delta de la tècnica de la sembra en sec i la seva possible viabilitat ha aixecat moltes expectatives al sector.

Una pràctica que passarà de les 120 hectàrees de l'any passat a entre les 1.500 i 2.000 d'aquesta campanya, també en tipus de terreny sobre els quals no s'havia assajat. Un bon moment per testar la seva efectivitat i viabilitat futura. «Pot ser una bona eina per a la lluita i contra el caragol i molt ecològica. Enguany s'ha fet a altres llocs del Delta, amb més llims i també sorrencs. Ara podrem fer-ne una valoració adequada», ha certificat el responsable de Sectors Agrícoles d'Unió de Pagesos, Rafel Verdiell. No només per lluitar contra aquesta plaga: també per fer front als danys i problemes que provoca el quironòmid, una petita larva de mosquit que es menja els grans d'arròs en el moment de començar a germinar. «Si la posem a punt pot ser una bona eina per a treballar», reitera.

El fracàs d'alguns dels instruments assajats per lluitar contra la plaga –com la inundació amb aigua del mar-, la gran despesa que suposen els tractaments més utilitzats –l'aplicació de saponines pot costar fins a 100 euros per hectàrea- en paral·lel al seu avanç per tot el Delta deixa en un segon terme un possible rendiment lleugerament inferior d'aquest mètode. «Tot i poder tenir una mica menys de producció, fet que està per veure perquè cal millorar la tècnica, evidentment val més la pena que la lluita amb saponina», certifica Verdiell. Però més enllà de l'efectivitat des del punt de vista agronòmic, el trasllat del problema ambiental del caragol maçana a les llacunes del Delta «pot causar estralls», malgrat tractar-se d'aigua «molt salada». «El caragol es va fent cada cop més resistent al fred i la salinitat. Què acabarà passant és una incògnita», rebla.