Octavi Serret, llibreter del Matarranya: «Quan un client entra per primer cop, ja sé quin llibre li interessarà segur»

Hi ha una imatge icònica que després de 35 anys s'ha anat marcant a foc a l'ideari de molta gent agermanada del Matarranya (Aragó) i de la Terra Alta, al sud de la Franja de Ponent. És la imatge del petit fortí de llibres on es resguarda Octavi Serret, el taulellet des d'on un dels activistes culturals més importants del territori converteix «possibles clients en deixebles» i transforma la seva llibreria en el mostrari on la cultura ebrenca i aragonesa es donen la mà entre grans noms de la literatura, novetats editorials, material escolar, premsa o revistes. La Llibreria Serret de Vall-de-roures acaba de ser distingida amb la Creu de Sant Jordi del Govern de la Generalitat de Catalunya i el seu propietari encara paeix, dies després de l'anunci, l'agraïment i l'emoció de rebre un dels reconeixements més importants que es lliuren a l'altra banda de la seva frontera administrativa. La Creu de Sant Jordi pot servir, potser, per posar el focus de les institucions aragoneses en la feina d'un picapedrer de les lletres i la cultura que ha resistit a la vora del riu Matarranya.

Mentre continua atenent els seus clients, organitzant jornades literàries, signatures de llibres i premis de literatura rural, mentre proposa ressenyes i crítiques al seu blog i la seva web i gestiona el Club de Lectors que va idear per «salvar» la llibreria, Octavi Serret no pot amagar l'entusiasme i l'emoció per l'última de les distincions que ha rebut, la Creu de Sant Jordi del Govern de la Generalitat de Catalunya. «És 'lo' màxim. Impressionant. Fortíssim», ha exclamat el llibreter.

Mai s'havia plantejat rebre tanta gratificació per una feina que va començar, amb absoluta vocació, l'any 1983. Quan va obrir la Llibreria Serret, «només pensava en fer les coses de la millor manera». «És el que encara faig. Sóc bastant tossut amb tot i vaig a la meva. El meu plantejament sempre ha estat donar a conèixer la nostra cultura a l'Aragó», ha explicat Serret.

Persistència

Però el camí no ha estat, ni és, fàcil. La reticència de les institucions i bona part de la ciutadania aragonesa a reconèixer la llengua catalana com a pròpia i l'obcecació a refusar tot allò que pugui identificar-se amb la cultura de Catalunya, ha estat una de les parets amb què ha topat la feina de l'Octavi Serret. Ell, però, tampoc s'ha rendit mai.

Aparcada la polèmica denominació de LAPAO (Llengua Aragonesa Pròpia de l'Àrea Oriental) a la parla de la Franja de Ponent i amb la comarca del Matarranya autodeclarada recentment, amb consens polític ampli, com a «zona històrica de parla catalana», la situació «s'ha relaxat». «Estem en un moment òptim», ha celebrat el llibreter de Vall-de-roures. Però ara i abans, amb tensió política o sense, Serret ha volgut contribuir a la normalització del català a l'Aragó oferint, dels llibres les dues versions, la castellana i la catalana. «És qüestió de fer-ho el més normal possible i que la gent entengui que pot gaudir llegint en la seva llengua, que no passa res per fer-ho», ha defensat.

Supervivència

Serret també ha agraït que la distinció de la Creu de Sant Jordi per al seu establiment arribi en un moment professional més desvagat. Després d'un any 2016 molt complicat en el qual, fins i tot, va veure perillar la continuïtat del negoci, Serret se sent amb les piles carregades per seguir endavant gràcies al suport que li representa la distinció de la Generalitat. Vol celebrar-ho amb cadascun dels autors que passen pel seu petit temple llibreter, vol fer una festa de cada un dels actes que omplen un agenda envejable però insistentment treballada. I ho vol culminar a l'estiu amb una trobada de més de 300 autors a casa seva.

Però entre projectes i idees, l'Octavi Serret té coll avall que el seu futur està «dins» de la seva llibreria de Vall-de-roures encara que, amb certa tristesa, sàpiga que no tindrà relleu generacional. «És un treball que només puc fer jo. Tampoc ho vull per als meus fills. S'hi ha de dedicar moltes hores i hi cal estar molt implicat», ha reconegut.

I és que més enllà de la formació, dels coneixement literaris i de la passió per les lletres, Serret ha defensat que, per ser un bon llibreter, cal «una visió comercial». «No és molt habitual però sóc un llibreter que assalto el client i li faig entendre que ha de comprar un llibre, encara que no s'ho hagi plantejat», ha apuntat. Molta gent del territori pot donar fe d'aquesta afirmació. Molta gent del territori han trobat en Serret la porta del seu particular 'País de les Meravelles'. «Quan un client entra per primera vegada a la meva llibreria, ell no ho sap, però jo sé quin llibre li pot interessar i sé que li interessarà segur», ha sentenciat el llibreter del Matarranya.