El Síndic exigeix responsabilitats polítiques pel Castor i que es compensi els veïns

El síndic de greuges, Rafael Ribó, ha reclamat aquest dimarts responsabilitats polítiques per la crisi sísmica del 2013 provocada per la plataforma Castor, després que la setmana passada es coneguessin les conclusions de l'informe encarregat al Massachussetts Institute of Technology (MIT), que estableix que les injeccions de gas al subsòl marí van causar els terratrèmols. Ribó vol saber qui és el responsable del «muntatge d'amagar a l'opinió pública aquesta relació causa-efecte» i s'adreçarà als grups parlamentaris del Congrés dels Diputats perquè exigeixin tota la informació de l'operació per finançar la indemnització a l'exconcessionària Escal UGS i del cost de manteniment de la plataforma. El Síndic, que s'ha reunit amb el grup d'experts del Castor –un grup creat pel propi organisme-, ha demanat que es retorni la indemnització d'Escal UGS i que es compensi els veïns afectats. També exigeix un calendari amb mesures concretes i costos detallats per clausurar completament la plataforma i segellar els pous.

«No s'hi val que els responsables polítics no es vegin implicats en la crisi sísmica», ha afirmat Ribó en una roda de premsa per explicar les valoracions que han sorgit en la reunió del grup d'experts del Castor –amb col·legis professionals i associacions de consumidors i veïns– i les línies de treball acordades, després d'analitzar les conclusions de l'informe del MIT, segons el qual les injeccions de gas al subsòl marí durant el setembre de 2013 van provocar la crisi sísmica que va desencadenar més d'un miler de terratrèmols. Ara bé, segons el MIT, Escal UGS no podia preveure aquestes conseqüències amb «tecnologia estàndard».

Ribó ha destacat que, amb l'informe del MIT sobre la taula, els terratrèmols són «perfectament imputables» a l'activitat del Castor, una atribució directa que encara fa més clara l'exigència de responsabilitats polítiques i compensacions per als veïns. «És evident que es van ocultar informacions bàsiques o que s'han silenciat estudis que s'haurien hagut de tenir en compte en la concessió», ha carregat. Per això, exigeix responsabilitats i espera que els grups representats al Congrés les demanin.

Per a Ribó, ni Escal UGS ni el govern espanyol poden quedar impunes de la crisi sísmica encara que el MIT «no s'atreveix a dir que era possible saber els efectes d'injectar gas». «Cal posar en perill, com es va fer, tanta gent i tant de territori per quedar-nos amb tecnologia estàndard?», ha indagat Ribó, que ha afegit: «Però és que és pitjor. Tant el Ministeri d'Indústria com la companyia van dir que no calia fer estudis sobre la possible sismicitat. Encara és més greu».

Retorn de la indemnització i compensacions per als veïns

El Síndic reclama a Escal UGS –participada majoritàriament pel grup ACS de Florentino Pérez– que retorni la indemnització de 1.350 milions d'euros (MEUR) que va cobrar el novembre del 2014 per la suspensió de l'activitat del Castor i que serà carregada al rebut del gas dels consumidors durant 30 anys, tal i com preveu el decret del govern espanyol. De fet, Ribó ha puntualitzat que la indemnització «desborda» els 1.350 MEUR i que la factura final podria superar els 4.000 MEUR, ja que, segons el síndic, s'hi han de sumar 150 MEUR anuals pel cap baix per les despeses de manteniment i els interessos a 30 anys de la indemnització.

El Síndic exigeix que els veïns afectats pels terratrèmols siguin indemnitzats i demanarà al Departament d'Empresa i Coneixement que creï els mecanismes pertinents perquè puguin rebre les compensacions. També es dirigirà a la Defensora del Pobre europea amb l'informe del MIT perquè insti la Comissió Europea a intervenir i al Banc Europeu d'Inversions, que en el seu moment va facilitar el primer finançament de l'operació.

Calendari de clausura i un estudi de l'activitat sísmica

El Síndic de Greuges ha exigit un calendari amb garanties, mesures precises i càlculs dels costs per segellar completament les instal·lacions. Tot i que el Ministeri d'Indústria va anunciar que tancaria la plataforma però insisteix que abans cal estudiar-ne els riscs comparant-ho amb un globus que s'hauria de desinflar, Ribó ha puntualitzat que clausurar les instal·lacions no significa necessàriament desmantellar-les, segons assenyalen també diversos experts.

De la reunió, també ha sorgit la demanda d'un «estudi a fons» de la sismicitat de la zona després de la crisi del 2013 i ha recordat que es tracta d'una àrea amb equipaments altament sensibles, com les centrals nuclears i la petroquímica de Tarragona. Ribó ha fet notar que hi ha poc coneixement sobre activitat sísmica a Catalunya i a l'estat espanyol i que cal estudiar els efectes d'haver-la provocat artificialment.

6 de juny, propera reunió

En la trobada d'aquest dimarts a la tarda, el Síndic ha reunit a la seva seu els col·legis d'Advocats de Barcelona; d'Ambientòlegs de Catalunya; d'Enginyers de Camins, Canals i Ports; d'Enginyers Industrials de Catalunya i el Col·legi Oficial de Geòlegs; la Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia; l'Observatori del Deute en la Globalització i la Xarxa per la Sobirania Energètica. El 6 de juny es tornaran a reunir per analitzar els posicionaments i novetats que es produeixin a partir d'ara.