Les obres al nucli antic d'Horta descobreixen fins a tres murs no coincidents amb el de tancament de la vila medieval

La segona fase de les obres de rehabilitació del casc antic d'Horta de Sant Joan (Terra Alta) han posat al descobert noves pistes sobre el passat medieval de la vila. Després de la constatació de la ubicació de la muralla de l'antic castell en fases anteriors, ara han aparegut fins a tres nous murs, amb diferents orientacions que, sota l'actual plaça de Sant Salvador, la més moderna de les places del nucli històric, no encaixen amb cap de les estructures de tancament documentades de l'antiga vila. També s'ha localitzat la base de l'antiga Creu de Terme –documentada per últim cop en fotografies de 1913-, que podria ser una creu de fossar. Finalment, entre les troballes arqueològiques destaquen diversos retalls i sitges aparegudes a la plaça de l'Església anteriors als segle XVI i una inscripció, a la façana de l'Ajuntament, de la Legió Còndor, a uns metres de l'antic hostal que va allotjar Picasso trenta anys abans de pintar el Guernika.

Com ha explicat Judit Siurana, arqueòloga de l'empresa EOS Arqueologia, l'aixecament de les places i els carrers del nucli antic d'Horta de Sant Joan han descobert elements i estructures relacionades amb l'evolució urbana de la vila, «peces d'un gran trencaclosques» que tenen rellevància perquè certifiquen els estudis sobre com era el poble d'Horta, des de l'edat medieval fins a l'etapa moderna.

La majoria de troballes són coincidents amb els documents d'arxiu d'antics investigadors, com és el cas d'alguns murs que correspondrien al recinte fortificat del Castell d'Horta i la vila construïda al peu de la fortalesa. Però com l'arqueologia «sempre té alguna cosa a dir» i nova informació que aportar, sota la plaça de Sant Salvador (construïda al segle XVIII), els arqueòlegs han trobat fins a tres murs, amb orientacions diferents cadascun, que no casen amb la muralla de tancament de la vila medieval.

A la zona de la plaça de l'Església s'han pogut documentar dos retalls i dues sitges que podrien correspondre a magatzems de gra i encaixos per clavar-hi envasos ceràmics, que donen pistes sobre el tipus d'habitatges que existien al centre històric d'Horta de Sant Joan abans del segle XVI, quan es va construir la plaça major com es coneix ara. De confirmar-se a partir del material arqueològic trobat (algunes ceràmiques), les construccions descobertes podrien ser anteriors al segle XVI i evidenciar el canvi urbanístic del municipi en aquella etapa.

La Creu de Terme

A pocs metres de l'Església Sant Joan Baptista d'Horta de Sant Joan, s'ha trobat també la base de fonamentació d'una creu que es considerava una antiga Creu de Terme –n'existeixen fotografies de 1913-. Els arqueòlegs no descarten que pugui ser una Creu de Fossar que indicaria on es feien els enterraments i on hi havia els terrenys considerats com a Terra Sagrada.

De fet, en aquesta zona de la plaça, han paregut restes humanes, just en la localització on se situava la sagrera del fossar del cementiri, que es tenia identificat. En concret, s'han trobat ossos no connectats entre si, que s'estudiaran. Siurana ha assegurat que es complicat trobar esquelets complets ja que la zona ha estat molt remoguda, sobretot a principis del segle XX quan es van construir les canalitzacions.

La Legió Còndor i Picasso, un mateix escenari

Els treballs arqueològics també han posat l'ull en un epígraf trobat en la façana lateral de l'Ajuntament d'Horta de Sant Joan, al costat de l'entrada de l'antiga Presó. Ningú l'havia identificat fins ara però gravada a la llosa, hi ha una inscripció amb la paraula 'Berlín' i la insígnia de la calavera, l'estendard de la Legió Còndor que deixa testimoni del pas per Horta d'aquest grup d'intervenció aèria que l'Alemanya nazi va enviar per ajudar el general Franco durant la Guerra Civil.

La casualitat fa que a només tres o quatre metres de la inscripció, s'hi hagués allotjat el pintor Pablo Picasso, el 1909, en la seva segona estada a Horta de Sant Joan. Picasso retrataria el 1937 una de les pitjors barbàries de la guerra espanyola que s'atribueix a la Legió Còndor: el bombardeig de Guernica (País Basc).

Millora del nucli històric

Les troballes s'han fet en el marc de la segona fase de les obres de pavimentació i serveis d'Horta de Sant Joan que han suposat una inversió de 940.771 euros (sense IVA). L'INCASÒL en finança el 26% i l'Ajuntament d'Horta de Sant Joan el 74% del pressupost restant. El consistori pagarà amb fons propis i amb l'aportació de l'1,5% Cultural del Ministeri de Foment. L'obra afecta els carrers de Moragreda, Tomás Gil i Membrado, Doctor Messeguer del Perot, Santa Anna i Pintor Picasso, i la plaça de Sant Salvador i la plaça de l'Església.

L'espai urbà del nucli antic d'Horta de Sant Joan està catalogat com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN). «És la part més emblemàtica del municipi des del punt de vista històric i la part més visitada del poble. Esperem que sigui una intervenció que quedarà molt bé», ha explicat l'alcalde Joaquim Ferràs. La nova pavimentació es farà amb travertí, una llosa molt «adient» per als nuclis antics, que es combinarà amb altres materials per augmentar el valor turístic i patrimonial del casc històric.

El consistori ha decidit conservar i reubicar una bassa d'aigua que estava al mig de la plaça de Sant Salvador, una demanda explícita dels veïns que no volien perdre el soroll «màgic» que li aporta a l'espai el broll d'aigua.

La previsió és que els treballs acabin al mes de juliol però no es descarta una pròrroga per les dificultats tècniques que han aparegut en alguns trams.

Nou pla de mobilitat

Paral·lelament l'Ajuntament d'Horta de Sant Joan enllesteix un Pla de Mobilitat municipal per reordenar el trànsit i les zones d'aparcament al municipi, però sobretot al casc antic on es podrien augmentar les restriccions. «Hem de ser conscients que moltes vegades no podem aparcar davant mateix de casa», ha apuntat Ferràs. «Es farà en benefici de tots, serà una ordenació el més racional possible, però s'ha de fer perquè si no es creen situacions de caos i moltes problemàtiques de difícil solució», ha afegit.