El restaurant Les Moles compleix 25 anys estimant la terra i l'oli d'on va néixer

Jeroni Castell i Carmen Sauch han treballat de valent per aconseguir que Les Moles, un modest restaurant de carn a la brasa obert el 1992, arribi a ser conegut arreu del país.

«Hem arribat fins aquí perquè no sabíem que era impossible», diu irònic Jeroni, que és ara un dels restauradors premiats amb la prestigiosa Estrella Michelin (2014). S’ho ha guanyat amb la suor de molts anys aprenent als fogons, però també perquè la seva manera de ser: creativa, inquieta, il·lusionada i emprenedora l’ha acompanyat.

A principis de la dècada del 2000 vaig visitar com a inspector gastronòmic aquest restaurant «del sud» aconsellat per un advocat tarragoní. No vaig necessitar molts plats per veure de seguida que allò que arribava a la taula ho tenia tot per convertir aquell modest local en un lloc de referència. A molts els va sorprendre una crítica gastronòmica a la guia Gourmetour tant visionadora: «Arribarà, ja ho crec que arribarà», em deia segur. Amb el pas dels anys, pas a pas ho ha aconseguit. Ara no és difícil veure al Jeroni a un programa de televisió nacional o a una revista de gourmets prestigiosos. Aquell racó, que era una antiga pedrera, ha arribat on mereixia. I continuarà pujant. Una altra intuïció que tinc.

Alguns dels plats que he degustat al llarg d’aquesta dècada allà hi són ara a un menú que Les Moles ha volgut crear per celebrar aquest quart de segle obert. Es diu El camí que hem fet: 25 tastos per a 25 anys. El comensal rep a la seva taula les degustacions, amb una interminable carta que va des de la «copa i puro», segon plat del menú, després del «plat» denominat «Cambrer! El compte», que és això exactament: un compte que es menja. La copa, que fa olor de whisky, és un brou de verdures que la màgia transforma. El que sempre ha caracteritzat al Jeroni és la passió per l’oli i pels productes de la terra. No podia ser d’una altra manera en un lloc on encara viuen oliveres que ja hi eren en època dels romans. Moltes de les seves creacions duen aquest producte, des d’un gelat a una «piruleta».

El trampantojos, o els plats que semblen una cosa i són una altra, s’han convertit en la seva especialitat, la seva màgia. Ho demostra amb olives que realment són oli, una garrofa que realment és plàtan, o un hot dog que realment és tonyina.

El comensal marxa de Les Moles amb un necesser en el qual no falta res, pintallavis, cremes... tot és menja. També surt amb una sensació d’haver estat en un parc d’atraccions de la gastronomia on se sorprèn, riu, gaudeix dels sabors i de l’afecte de Jeroni i Carmen, que han volgut presentar a la premsa, en societat, una celebració tan important. El primer any que vaig anar a aquella caseta allunyada del món, no hagués sospitat mai que càmeres de televisió, futbolistes famosos, cantants o actors voltarien per aquell modest menjador. Deu ser veritat això que diuen que qui persegueix un somni l’aconsegueix.