El Govern ha recorregut les tres ordres del Ministeri d'Indústria imposant el pagament del Castor a la factura del gas

El Departament d'Empresa i Ocupació ha recorregut davant del Tribunal Suprem les tres ordres ministerials que, des del passat 2015 i de forma successiva, carreguen anualment sobre la factura del gas els costos de la indemnització, la hibernació i el manteniment del projecte Castor. Tot i que l'ordre per a l'anualitat del 2015 incorporava únicament els 17,31 milions d'euros que va costar posar en hibernació les instal·lacions, les de 2016 i 2017 disparen el seu import fins al voltant dels 100 milions amb la inclusió, principalment, dels 80,66 milions anuals per retornar el crèdit que va permetre pagar ràpidament la indemnització de 1.350 milions a l'exconcessionària Escal UGS, en mans de Florentino Pérez. Una operació financera que gravarà la factura del gas durant 30 anys i que situa el cost actual del projecte en 3.280 milions d'euros. Bona part d'aquests cost l'assumiran les empreses i particulars catalans, com a principals consumidors de gas en l'àmbit estatal.

En una carta adreçada al ministre d'Energia, Álvaro Nadal, el contingut de la qual va avançar l'ACN, el conseller d'Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, recordava al govern espanyol que mantindria el pols judicial per evitar que les empreses i la ciutadania hagin de carregar amb el cost del fiasco del projecte Castor. Unes accions que van començar amb la presentació d'un recurs davant del Tribunal Constitucional, el 30 de desembre de 2014, demanant la inconstitucionalitat de la indemnització de 1.350 milions d'euros a Escal UGS. Addicionalment, però, la Generalitat va decidir recórrer també cadascuna de les ordres anuals del Ministeri d'Energia que estableixen els peatges i cànons del sistema gasista que es traslladen a la factura del gas, tant a particulars com a empreses. "Havent portat la indemnització al Constitucional no té sentit que no les reconeguem", subratllen fonts del Departament.

En aquest sentit, el primer recurs corresponent a l'ordre per a l'exercici de 2015 –solen aparèixer el BOE durant els últims dies de l'any anterior- es va presentar a l'Audiència Nacional el 24 de febrer d'aquell mateix any. El govern espanyol havia carregat els17,31 milions que va costar la hibernació i el manteniment del Castor, a càrrec d'Enagás Transporte. Finalment, l'Audiència Nacional es va declarar incompetent i va traslladar el cas a la Sala del Contenciós Administratiu del Tribunal Suprem el desembre del mateix any. Tot i desestimar la paralització cautelar del decret, l'alta instància judicial encara no s'ha pronunciat sobre aquest recurs.

Amb la incorporació de la primera anualitat del retorn del crèdit a 30 anys subscrit per la mateixa Enagás Transporte a compte dels ingressos pels peatges i cànons del sistema gasista durant 30 anys –tal i com preveia el decret aprovat pel govern espanyol l'octubre de 2014-, l'ordre corresponent a 2016 disparava el cost del Castor per als consumidors fins els 101 milions d'euros. Concretament, una primera anualitat per amortitzar el crèdit contret amb el Banc de Santander, Caixabank i Bankia per un import de 80,66 milions, a més de 15,72 en concepte de manteniment al llarg del 2016 i el pagament de 4,56 milions a Escal UGS també pel manteniment entre el 4 d'octubre de 2014 –data en què es fa efectiva la renúncia a la concessió- i el 31 de novembre del mateix any –quan es va fer efectiva-. El Suprem, en aquest cas, també va desestimar la suspensió cautelar demanada pel Departament d'Empresa i Ocupació i encara té pendent de resoldre el fons del recurs presentat el 10 de febrer del mateix exercici.

L'últim recurs, corresponent a l'ordre del 2017 i, òbviament, encara pendent de resoldre, trasllada als consumidors un import de 96,38 milions d'euros, resultat de sumar la segona anualitat d'amorització del crèdit -80,66 milions- i els 15,7 milions que costa mantenir la infraestructura operativa, només dos milions menys que el costa operar l'únic magatzem submarí en funcionament a l'Estat espanyol, el de Gaviota, a la costa de Biscaia. Presentat el passat 28 de febrer, aquest cop la Generalitat va desestimar demanar la suspensió cautelar davant la negativa sistemàtica del Suprem a acceptar-la.

La gran llosa financera

Tot plegat, incloent també els 200 milions d'euros que podria suposar actualment el desmantellament de les instal·lacions, el cost del Castor en el moment actual ascendeix als 3.280 milions d'euros, segons la revisió dels comptes efectuada per l'Observatori del Deute en la Globalització –entitat, precisament, que aquest dissabte organitza un judici popular a Barcelona per exigir responsabilitats pel fiasco del projecte- . L'operació financera, per ella mateixa, suposa ja un cost a 30 anys de 2419 milions d'euros. És la partida més gruixuda, a la qual se n'afegeixen d'altres com els 110 milions que Escal UGS va cobrar provisionalment fins el 2011, els 186 milions d'euros del gas matalàs, o els 310 milions d'euros de retribució i manteniment entre 2012 i 2014 que el govern espanyol es va comprometre a pagar a l'exconcessionària a finals de 2015.

Aquest import total de 3.280 milions, però, pot continuar creixent en la mesura que el govern espanyol continuï ajornant el desmantellament i prorrogant el manteniment d'una infraestructura que no ha entrat ni –assegura Nadal- no entrarà mai en funcionament, més enllà del breu període de proves d'injecció que va causar una onada sísmica de més de mil terratrèmols. Malgrat això, el mateix ministre d'Energia ha intentat vendre que l'actual situació d'hibernació i indefinició del Castor suposa un estalvi de 110 milions d'euros respecte el cost que tindria si estigués en funcionament.

Un problema català

En la mesura que el govern espanyol va rebutjar al seu moment assumir el cost del Castor com a dèficit públic i va repercutir la indemnització i els costos del projecte entre els ciutadans i empreses a través de la factura del gas, Catalunya és qui, amb escreix, pagarà més pel fiasco. Segons l'informe de supervisió del mercat de gas natural relatiu a 2015 que va publicar la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), els clients catalans de gas natural, 2.183.637, suposen el 28,79% de tot l'Estat. Evidentment, és també on es concentra el major consum de l'Estat -20,9% en xifres globals- en gairebé tots els sectors: lidera les xifres absolutes de consum industrial així com per a generació elèctrica i és segona, només per darrera de Madrid, en consum domèstic comercial. Més encara: les repercussions del cost pel projecte Castor doncs, no només arriben per la via del consum directe, sigui per a empreses i particulars, sinó que també encareix la factura de l'electricitat generada a partir de gas natural en centrals tèrmiques de cicle combinat.

D'acord amb un altre informe de la CNMC, en aquest cas del març de 2017 i sobre l'estat del deute del sistema gasista, el bony financer que deixa el fiasco del projecte Castor és de grans dimensions. Segons apunta l'organisme regulador, el cost de l'operació financera per indemnitzar l'exconcessionària controlada en dos terceres parts pel grup ACS –l'altra part restant està en mans de la canadenca Dundee Corporation- suposa el 53,7% del deute total del sistema. De fet, asseguren, la incorporació d'aquesta multimilionària quantitat el passat 2016 va fer disparar el deute total del sistema gasista en un 66,75%, fins els 2.471 milions d'euros a finals d'aquest mateix any.