Preocupació a les Terres de l'Ebre perquè el caragol maçana pugui expandir-se pels canals de reg

El pitjor malson per als pagesos del delta de l'Ebre s'ha acabat convertint en realitat. El caragol maçana, fins ara concentrat a la zona del Delta i riu avall de Tortosa, ha acabat establint-se més amunt de l'assut de Xerta. La troballa d'un focus a Miravet, amb 150 postes i diversos exemplars adults, ha encès totes les alarmes: la plaga podria acabar expandint-se pels canals de regadiu, fent inútils tots els esforços dels agricultors per eradicar els invasors dels seus camps. Tot apunta que el nou focus a 40 quilòmetres de Tortosa podria haver estat originat per l'activitat de pescadors –que solen utilitzar el gasteròpode com a esquer- o fruit d'un sabotatge. Els productors del Delta reclamen a la Generalitat que extremi i estengui les mesures de control ja en vigor per evitar que els caragols siguin traslladats riu amunt o cap a zones netes.

«És la pitjor notícia possible per al delta de l'Ebre des de fa molts anys», ha certificat Dani Forcadell, regidor d'Agricultura d'Amposta i responsable del sindicat agrari Unió de Pagesos. Les conseqüències, a partir d'ara, són imprevisibles. «Són 150 postes: si als arrossars en trobem entre vuit i deu i ja on ens en podem sortir... És negatiu per veure què pot passar», ha afegit. L'assut de Xerta era el límit màxim que experts i productors s'havien imposat a l'hora de frenar l'avenç del caragol. És el punt de captació de l'aigua que irriga tot el curs inferior i el delta de l'Ebre. Una estructura que l'invasor pot utilitzar per acabar colonitzant, més fàcilment si cap, els camps del territori. «Si no som capaços de tallar aquest focus ens arribarà massivament pels canals. Tots els esforços dels pagesos per netejar les parcel·les seran inútils perquè ens arribarà per les entrades d'aigua dels arrossars», sentencia.

Anteriorment, ja s'havien detectat la presència de postes i caragols maçana aigües amunt de l'assut, concretament, també a Miravet fa uns tres anys. Llavors, però, es va considerar que es tractava d'un focus molt reduït i puntual. La seva presència es va atribuir a l'ús que se li dona com a esquer per part de pescadors fluvials. Aquesta –o el sabotatge- és de nou la causa més plausible que explicaria la troballa de fa unes poques setmanes al marge esquerre de la població riberenca. En aquesta ocasió, però, la implantació ja no és menor: a banda de les 150 postes retirades –algunes de les quals ja obertes, que haurien donat lloc a nous caragols-, les prospeccions efectuades per submarinistes a la zona durant dilluns i dimecres han permès extreure unes poques desenes d'individus adults. «Sabíem que més tard o més aviat, de forma voluntària o no, arribaria per sobre de la captació aigua, i al final ha arribat», sentencia el responsable d'UP. La franja on es va trobar, d'uns 200 metres i situada al marge esquerre, es localitza entre l'embarcador de Miravet i les illes fluvials. Després de les operacions inicials d'eradicació i neteja, Agricultura ha acabat demarcant Miravet i el municipi veí de Ginestar com a zones afectades.

«Ha pujat amb cotxe»

Per a Forcadell, no hi ha dubte que la seva arribada en aquest espai remot de l'Ebre porta la marca de l'acció humana. «Ha pujat amb cotxe», apunta, convençut. La plaga ha aconseguit superar els controls que durant els últims anys Mossos d'Esquadra i Agents Rurals han efectuat especialment a la zona del Delta, escorcollant en molts casos cotxes i pescadors, davant la possibilitat que el seu ús com a esquer o un sabotatge contribuís a escampar encara més la plaga. De fet, i segons ha recordat aquest divendres des d'Amposta la consellera d'Agricultura, Meritxell Serret, la Generalitat havia reforçat les mesures de control aquesta campanya amb l'obligatorietat de netejar la maquinària que es mou d'un camp a l'altre fora del temps de sega o el control del trasllat del planter. La Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) havia establert també el requisit de netejar les embarcacions. Però res d'això ha acabat funcionant. Malgrat això, els pagesos creuen que cal aprofundir en la línia d'una major intervenció de les administracions en la prevenció i demanen, tant als Mossos com al Cos d'Agents Rurals que «extremin els controls» sobre la «gent que puja pel riu, els pescadors o els usuaris de barques». «Però davant la mala praxis i el sabotatge poc podem fer», admet Forcadell.

«En la mesura del que sigui possible, farem més controls», ha declarat la consellera, que ha qualificat la troballa del nou focus com a «molt mala notícia». Més enllà de preveure possibilitat d'introduir noves mesures de control, ha reiterat la necessitat d'«actuar al riu» per fer front de forma efectiva a l'expansió de la plaga. De fet, segons constaten diversos experts en la matèria, al seu tram deltaic el riu actua com el gran reservori on el caragol es reprodueix i des d'on nodreix els arrossars del Delta remuntant els desaigües. En aquest sentit, han estat moltes les declaracions d'intencions per part de totes les administracions competents des que es van començar a plantejar actuacions en aquest àmbit. Especialment per part de l'Estat, la que més i majors competències ostenta sobre el medi fluvial, que durant anys ha fet cas omís de les demandes de la Generalitat i dels sectors productius. Un exemple clar és la instal·lació d'una barrera elèctrica a Amposta per evitar la remuntada. Una actuació per a la qual el govern espanyol anunciar 20.000 euros el 2014 però que encara no s'ha materialitzat.

I és així com les mesures efectuades s'han acabat limitant a operacions de retirada gairebé manual i algunes prospeccions anuals per part de la CHE en el tram entre Tortosa i Amposta. «Amb prospeccions no aturem la plaga i hem d'actuar», ha insistit Serret. En aquesta línia, el Govern ha reiterat la seva exigència a l'Estat que esclareixi les competències en la matèria al riu perquè, finalment, prengui mesures efectives. Aigües avall de Tortosa, l'Ebre té la consideració administrativa de mar i es troba sota el control de la Direcció General de la Sostenibilitat de la Costa i el Mar, mentre que des d'aquesta ciutat cap amunt té la consideració plena de riu i és competència de la CHE, que té traspassades algunes de les seves atribucions a l'Agència Catalana de l'Aigua –organisme, precisament, que s'ha encarregat aquestes últimes setmanes de la prospecció a Miravet. Serret recorda que Departament d'Agricultura ha «exprimit al màxim» les seves competències en aquest terreny i que porta destinant 1 milió d'euros anual a la lluita contra la plaga des de 2010. «Les competències al riu estan més repartides i hi ha administracions que han d'actuar», ha reblat.