Tortosa recupera el desconegut retaule barroc de les santes Càndia i Còrdula restaurat per la Diputació

El retaule barroc de les santes Càndia i Còrdula, copatrones de Tortosa, torna a lluir en un lloc destacat de la Catedral de Santa Maria després d'haver estar durant dècades fragmentat en 33 peces i emmagatzemat en unes dependències annexes del temple. El conjunt escultòric, de 5 metres d'amplada per 7 d'alçada, ha estat restaurat pels professionals dels Tallers de conservació i restauració de béns culturals de l'Escola d'Art de la Diputació a Tortosa. En les darreres setmanes ha estat muntat a la capella de l'Esperit Sant de l'absis de la Catedral, una operació també finançada per la Diputació. El retaule s'hi quedarà indefinidament, i permetrà gaudir de l'únic exponent de l'art barroc classicista de les Terres de l'Ebre i d'un element emblemàtic del patrimoni artístic tortosí, desconegut per a la majoria.

La presentació pública del recuperat retaule de les santes Càndia i Còrdula s'ha dut a terme aquest dijous al vespre, en un acte a la Catedral en què han participat el president de la Diputació, Josep Poblet; el bisbe de Tortosa, Mons. Enrique Benavent; l'alcalde de la ciutat, Ferran Bel, i el degà del Capítol Catedral, José-Luis Arín, entre altres representants de la Diputació i de les institucions tortosines. El president de la Diputació ha destacat el talent dels professionals de l'Escola d'Art de la Diputació a Tortosa en el procés de restauració, en la qual s'han invertit 30.000 hores. El cost global de tot el procés que ha permès recuperar l'emblemàtic retaule tortosí arriba als 450.000 euros.

La ciutadania ja va poder veure un fragment del retaule l'exposició 'Or i color al segle XVII', que es va dur a terme a l'Escola d'Art de la Diputació després de la restauració de la peça. Ara ja se'n podrà gaudir en la seva totalitat, ja que s'han refet elements que hi faltaven. El muntatge ha estat l'última fase del projecte de conservació i restauració que ha de garantir la salvaguarda d'una obra monumental de caràcter litúrgic i cultural d'època barroca. Amb aquesta actuació, la Diputació ha contribuït a recuperar, conservar, difondre i posar en valor el patrimoni cultural de les Terres de l'Ebre i del Camp de Tarragona, d'acord amb les línies estratègiques de la institució.

Poblet ha destacat que aquesta ha estat la peça més important que l'Escola d'Art de la Diputació a Tortosa ha restaurat des de que té el taller de restauració i conservació de béns culturals. Des del 2009, la Diputació ha restaurat una vintena d'obres del bisbat de Tortosa i s'ha convertit en un referent a tot el país.

Per la seva banda, el bisbe de Tortosa, Enric Benavent, ha lloat el treball fet per recuperar un retaule amagat durant dècades en un magatzem, i ha agraït la implicació de la Diputació per tornar a la catedral un retaule molt important per la història religiosa de Tortosa, ja que dues de les santes que hi apareixen van ser patrones de la ciutat.

Per últim, l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, ha agraït també la feina de l'Escola d'Art i de la Diputació per fer possible la restauració i muntatge d'un retaule que podrà ser visitat pels ciutadans a partir d'aquest dijous. Bel ha recordat que en els darrers quatre anys s'han impulsat obres importants a la catedral que permeten posar més en valor un dels actius també turístics de la ciutat.

El més antic del seu estil

Les santes Càndia i Còrdula han estat objecte de gran devoció a la ciutat de Tortosa al llarg dels segles, especialment la primera, que va tenir capella i confraria pròpia al segle XVI. La santa tenia fama de guarir malalties i pal·liar calamitats públiques, com sequeres i inundacions per les crescudes del riu Ebre. Totes dues santes també estan representades al cadirat de fusta de la Catedral i en una façana del temple. Pel que fa al retaule, d'estil barroc classicista (té característiques renaixentistes i barroques), va ser encarregat el 1668 i construït el 1671, si bé se'n desconeix l'autoria. El que sí que se sap és que és el més antic dels set que conformen el conjunt barroc de la catedral, i també que és l'únic exemple de barroc classicista de les Terres de l'Ebre. La imatge central en relleu del cos principal representa a santa Càndia i als laterals s'hi troben els relleus de santa Còrdula (a la dreta) i santa Úrsula (a l'esquerra). L'àtic està presidit pel relleu de mig cos del Pare Etern.

Arquitectònicament, té una estructura de planta rectilínia amb alguns elements esglaonats que avancen. Manté una tipologia de façana, amb una divisió vertical de tres carrers separats per quatre columnes aparellades, dos a cada costat, de fust acanalat amb estries en diferents direccions, preludi de la columna salomònica. Horitzontalment, es distribueix en quatre pisos: basament, banc, cos principal i cos superior o àtic.

Tècnicament, l'or brunyit ocupa gran part de la superfície del retaule, realitzat mitjançant la tècnica tradicional del daurat a l'aigua sobre bol vermell. S'estableixen combinacions entre l'or i la pintura al tremp d'ou estofada, aplicada als adornaments tallats i als vestits de les imatges. Els treballs dels estofats damunt de l'or combinen tècniques diverses, la punta de pinzell, el picat o granejat i l'esgrafiat, executat molt finament amb dibuixos de trames diferents per distingir i ressaltar els motius.

Diferents ubicacions al llarg de la història

La primera ubicació del retaule va ser la capella del claustre anomenada de santa Càndia. Al segle XIX, quan es va construir l'actual capella del Santíssim, les capelles del claustre de la Catedral van desaparèixer i el retaule de les copatrones de Tortosa es va traslladar a una capella absidal. Després es va desmuntar i guardar en unes dependències annexes (es desconeix el motiu del seu desballestament i l'època concreta en què es va produir).

El retaule va patir diversos trasllats i manipulacions desafortunades, i el fet d'haver estat desmuntat durant molt anys va propiciar la pèrdua d'alguns elements, com el basament, la mesa de l'altar, el plafó en relleu del cos superior i diversos elements decoratius, i això també va contribuir a la resta d'alteracions. En general, les 33 peces conservades presentaven un estat de conservació dolent.

Una restauració complexa

Els processos de conservació i restauració d'aquesta gran peça han estat llargs per la complexitat de l’obra i el gran nombre de peces. Els treballs efectuats als Tallers de conservació i restauració de béns culturals de l'Escola d'Art de la Diputació a Tortosa han permès l'eliminació dels insectes xilòfags, la consolidació de la fusta, la neteja de tot el conjunt, la retirada d'elements afegits en èpoques posteriors, la reconstrucció de fragments que faltaven i el retoc pictòric de la policromia perduda, entre altres actuacions.

L'última fase de recuperació i conservació del retaule de les santes Càndia i Còrdula ha estat el seu muntatge a la capella absidal de l'Esperit Sant de la Catedral de Tortosa.