Proposen propagar malalties per acabar amb la plaga de conills que posa en perill els cítrics al Montsià

Citricultors de la planta interior del Montsià reclamen al Departament d'Agricultura que reconegui com a plaga la superpoblació de conills de la zona i actuï en conseqüència per evitar les quantioses pèrdues que provoca la seva presència als camps. Segons addueixen, les societats de caçadors, com és el cas del municipi de Sant Bàrbara, es veuen impotents a l'hora d'aturar la proliferació de conills tot i arribar a abatre'n anualment uns 5.000–es pot caçar durant tot l'any per la seva sobreabundància-. Els agricultors sostenen que la mesura de pinta amb sulfat de coure les soques no funciona perquè els animals acaben rosegant la corona de l'escorça i impedint la circulació de la saba, matant finalment els arbres. El sindicat JARC ha demanat al Departament solucions immediates al problema. Proposa, per exemple, que s'estudiï i permeti l'expansió deliberada de malalties o l'ús de verins per delmar la població.

Òscar Navarro ha vist com en la seva finca de 22 hectàrees de tarongers i mandariners al terme municipal de Santa Bàrbara (Montsià) la població de conills s'ha triplicat durant els últims anys. «Ens maten els arbres, ens obliguen a canviar les mànegues del regadiu, pintem les soques –amb sulfat de coure i pintura plàstica, una barreja que teòricament, les havia de preservar de la voracitat dels animals però que s'està demostrant també poc efectiva- i no ens en sortim. Tenim pèrdues en un sector enfonsat: si hi sumem les pèrdues de la plaga, no és sostenible», raona. Els conills devoren l'escorça al voltant de la soca, impedint que la saba flueixi de les arrels a la part superior. Això acaba assecant l'arbre i fent-lo morir. Les pèrdues, assegura, són quantioses: cada arbre triga uns vuit anys a assolir a produir uns 80 quilos anuals.

Explica Navarro que s'han adreçat reiteradament al Departament d'Agricultura sense obtenir, fins ara, cap resposta favorable. Al trobar-se la finca dins del vedat de caça de Santa Bàrbara, la Generalitat els remet als caçadors perquè solucionin el problema de superpoblació de conill. «La solució no és denunciar-los –als vedats que gestionen els caçadors-», apunta. De fet, la societat local acudeix freqüentment a finques com la de Navarro per intentar delmar la població de conills, que xifra actualment en uns 2.000 exemplars. Però tot i els esforços dels caçadors, que poden abatre conills durant tot l'any i reben autoritzacions especials per utilitzar fures, la població continua creixent sense aturador. Els caus proliferen per tot arreu: sota els mateixos arbres, un perill en potència a l'hora de treballar als camps, o al tram de via abandonat entre Tortosa i Freginals. Són espais de titularitat pública, com els barrancs, on no poden actuar sense perill.

«Portem vuit anys combatent la plaga. Cacem molt tot l'any i no ens en podem sortir de tanta plaga que tenim. Venim caçant amb fures, gossos, escopetes, gàbies, durant vuit anys i cada cop tenim més problemes», declara Josep Arasa, president de la Societat de Caçadors Sant Gregori de Santa Bàrbara. Ells també demanen que la Generalitat permeti utilitzar mètodes que permetin posar fre a aqueta proliferació. Arasa sospita que, amb el canvi del mètode de conreu de les últimes dècades, els conills disposen d'herba tendra i aigua per alimentar-se. Excaven caus per tot arreu. Creu, a més, que els tractament fitosanitaris han evitat que malalties infeccioses com la mixomatosi no incideixin tant en l'espècie, que sol reproduir-se tres cops a l'any a raó d'unes set o vuit cries cada cop. Tampoc, recorda, hi ha actualment l'abundància de raboses, àligues i depredadors que els portaven més a ratlla.

Per a pagesos com Navarro, la solució passa perquè Agricultura reconegui la superpoblació de conill formalment com a «plaga», fet que permetria habilitar mesures per frenar-lo i no fer-ne responsables els caçadors. Algunes, fins i tot, poc ortodoxes o sense encaix en la normativa actual. «Hem plantejat la mixomatosis, la sarna, autoritzar els verins o altres formes de control. Caçant no se soluciona. Van per baix terra i si poses fures et denuncien», justifica el pagès. Des del sindicat JARC, el seu responsable al Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre, Xavi Vela, dona ple suport a aquest plantejament. «Proposem que els tècnics analitzin els mètodes: sigui a través de virus, raticides, hi ha diferents opcions per intentar solucionar-ho, però amb els trets dels caçadors és impossible», sosté.

«És una plaga, no un problema. Intentem fent de mitjancers entre els pagesos i la societat», apunta Vela. El problema, a més de Santa Bàrbara, afecta municipis de la zona com Tortosa, la Galera o Alcanar. «Vam intentar transmetre el problema a la consellera d'Agricultura, que l'administració vingui, vegi el problema i es posin a trobar solució. Les societats de caçadors no són capaces de controlar-ho: se n'ha anat de mare, és una plaga tremenda i demanem que les diferents administracions que poden participar, com Agricultura, Territori i Sostenibilitat i el mateix territori ens asseguem taula i busquem solucions ja. No esperem la llei caça que encara està en projecte i trigarà. Hem de donar solucions ara mateix, perquè el problema està ara mateix», tanca Vela.