L'alcalde d'Amposta vol donar continuïtat al Centre d'Arts lo Pati després de la marxa del seu director

La dimissió del director del Centre d'Art de les Terres de l'Ebre-Lo Pati, Vicent Fibla, després que l'Ajuntament d'Amposta li obrís un expedient sancionador per haver facturat a través d'una empresa seva mentre estava contractat, no afectarà el futur del que s'ha convertit en un dels espais de dinamització cultural més importants del territori. L'alcalde d'Amposta, Adam Tomàs, ha assegurat que el projecte «continuarà i no pararà». De moment, el consistori ha situat provisionalment una treballadora de l'àrea de Cultura al capdavant del centre i preveu obrir durant el setembre, amb el suport de la Generalitat, una convocatòria pública per ocupar el càrrec vacant. La marxa de Fibla, però, ha aixecat malestar en cercles artístics: tant l'Associació Catalana de Crítics d'Art (ACCA) com diversos creadors del territori han donat suport a la tasca de l'exdirector i han criticat la «instrumentalització política» del cas.

«Lo Pati continua treballant», ha respost l'alcalde d'Amposta després de ser inquirit pels mitjans de comunicació sobre el cas. De moment, i a l'espera que un cop hagin passat l'agost i les vacances les administracions tornin a posar-se novament en moviment, la responsable de catalogar el fons d'art assumirà interinament les funcions de Fibla. Tomàs ha reconegut la tasca del ja exdirector com la d'un «dinamitzador excel·lent», que va aconseguir posar lo Pati «dins del mapa» cultural Català, però també ha reconegut que «ningú és imprescindible». «Haurem de buscar el mateix perfil de persona que doni continuïtat a la seva feina», ha precisat. Fins i tot, ha remarcat, el mateix Fibla s'ha compromès a «donar suport» des de fora a un projecte que «estima i que no vol que es vegi tacat».

Tot i que ja s'havia apuntat des de fa mesos com la sortida més probable al conflicte, la dimissió de Fibla, «baixa voluntària», segons precisa l'alcalde, ha generat malestar en cercles artístics del territori i més enllà, que han vist en aquesta sortida el resultat d'una utilització política de la seva tasca al capdavant del centre. Així ho creu l'ACCA, per qui, més enllà de l'«errada administrativa» del consistori «durant la legislatura anterior», la resolució administrativa del cas ha estat objecte de l'habitual intercanvi de retrets i estirabots polítics, amb el nom de Fibla i del centre com a protagonistes. En aquest context, reivindiquen la seva tasca després de tres anys i mig en el càrrec –amb unes condicions de «precarietat laboral», recorden- i demanen al consistori que el restitueixi. També diversos creadors del territori, a través d'articles i missatges a les xarxes socials, han lloat també el paper de Fibla i han criticat amb contundència el joc polític soterrat que perjudica el mateix centre artístic.

Però malgrat les múltiples mostres de suport, l'equip de govern d'ERC no preveu en cap cas plantejar-se la readmissió. Segons Tomàs, l'exdirector va cometre «una falta administrativa molt greu», una acció que «havia de tenir conseqüències», i havia demanat plegar molts mesos enrere per evitar que el seu nom i el del Pati es veiessin immersos en aquesta confrontació política. Apunta, tot i això, que se li va plantejar la possibilitat de resoldre el cas amb sis mesos de sanció, però que Fibla ja hauria decidit marxar. L'expedient, que finalment s'ha tancat sense sanció després de la dimissió, es va obrir quan l'administració municipal va corroborar que, ocupant el càrrec de director, va facturar a l'Ajuntament, a través d'una societat de la qual era propietari, uns 40.000 euros diverses tasques relacionades i no relacionades amb el centre –entre elles, actes del festival Eufònic o Món Filmat-. El mateix exdirector hauria signat els pertinents informes al respecte, sense haver sol·licitat en cap cas la compatibilitat per exercir una activitat externa.

Aquesta irregularitat administrativa, però, no era en cap cas una pràctica nova al consistori, assegura Tomàs. De fet, apunta, l'anterior equip de govern de CiU va ser qui va instaurar aquesta dinàmica, tot i que en aquell moment es feia a través d'una associació. I va ser, precisament, a través de les denúncies recents d'alguns d'aquests antecessors al consistori, l'ara exregidora no adscrita i exregidora amb CiU, Rosa Pertegaz, que el govern actual hauria tingut coneixement d'aquesta situació irregular. «Ho va posar sobre la taula una regidora que era membre d'aquell govern», subratlla Tomàs, contrariat. «Aquells que ho sabien, no van fer res llavors, i ara volen fer-ne un ús polític», retreu, tot descarregant de responsabilitat el seu propi equip: «havia una empresa que facturava i nosaltres no sabem de qui són totes les empreses».

Noves inversions pel superàvit

Tomàs ha efectuat aquestes declaracions en la roda de premsa prèvia al ple ordinari d'aquest dilluns al vespre, en el qual l'equip de govern preveu aprovar una modificació de crèdit que ha de permetre destinar 1,48 milions d'euros del superàvit de l'exercici del passat 2016 a inversions sostenibles. Principalment, la segona fase de l'enllumenat públic, amb 756.000 euros; reurbanització i repavimentació de carrers, 260.000 euros; l'adequació del carrer França, amb 115.000 euros; i 185.000 euros per solucionar l'entrada d'aigües fecals a les cases en cas de pluja al carrer Sant Cristòfol. També es preveuen 61.000 euros en millores adequacions de les escoles. Addicionalment, el consistori pot destinar 234.000 euros addicionals al pressupost ordinari incloent les obres de clavegueram com a sostenibles i passant el crèdit contret a l'obra de tancament les pistes de futbol sala, que provenia de romanent de tresoreria. El pressupost d'aquesta última hora permetrà, així, fer front a despeses ordinàries previstes com els 40.000 euros del nou servei d'Atenció Domiciliària que posarà en marxa la Generalitat, conservació de via pública o l'increment en 6.000 euros de l'aportació al Museus de les Terres de l'Ebre.

Així, segons l'alcalde, aquests 1,7 milions d'euros se sumaran als 1,8 milions previstos també del superàvit d'exercicis anteriors i els 5,6 milions d'euros en actuacions a partir de nous préstecs. «Parlem de 9 milions d'euros que ara portem endavant. És evident que no els executarem tots enguany, perquè en sis mesos no arriba i portarà temps. Però tenim molt de coll», ha aclarit, tot precisant que les noves actuacions previstes s'hauran d'adjudicar aquest exercici per poder-les executar el vinent.