Arqueòlegs de la URV descobreixen la porta d'accés al poblat ibèric de l'Assut, a Tivenys

Una doble porta fortificada, externa i interna, a cada extrem d'un passadís de cremallera amb un recorregut ple de colzes, donava accés al poblat ibèric de l'Assut, a Tivenys (Baix Ebre). Aquest és un dels principals resultats de la divuitena campanya d'excavacions que el Grup de Recerca Seminari de la Protohistòria i Arqueologia (GRESEPIA) de la URV ha finalitzat aquesta setmana. Aquest sistema d'accés fortificat, destaca el director de les excavacions i professor d'Història Antiga a la URV, Jordi Diloli, és un dels trets que confereix «singularitat» i «importància» al jaciment. Els treballs, a més, han permès consolidar la torre circular, on residia el cabdill del poblat. De fet, la datació d'una moneda romana trobada en aquesta estructura ha permès als arqueòlegs situar la seva destrucció per part dels romans cap al segle II abans de la nostra era.

Explica Diloli que, durant les últimes dues o tres campanyes d'excavacions, els treballs s'havien focalitzat, precisament, en el punt on creien que podia existir aquest accés al poblat –una via d'entrada que podria ser única però que no tanca la porta a l'existència d'altres-. Finalment, ha aparegut enguany: la porta fortificada exterior permet accedir a un passadís de cremallera, «que fa angles rectes i amb diverses sales» que cal creuar per arribar, finalment a la porta interior que permet entrar al poblat i on es troba la torre circular on residia el cabdill.

La configuració d'una doble porta fortificada amb un passadís de cremallera és un disseny conegut en altre enclavaments ibèrics de la península. En aquest cas, però, l'estructura global del poblat, ocupat des del segle VII abans de la nostra era i abandonat al segle II, li confereix aquesta singularitat en el context del territori on es troba: dotat d'un «sistema defensiu brutal», amb una muralla exterior i una gran torre circular –podria haver-ne existit alguna altra, apunta el mateix Diloli- coronant l'assentament.

La campanya, en la qual ha participat un equip de dotze persones, entre els quals vuit arqueòlegs de GRESEPIA i la resta estudiants d'Història i del Màster d'Arqueologia de la URV, ha permès també confirmar una de les tesis que els investigadors ja apuntaven respecte la cronologia del poblat. Ha estat gràcies a la recent datació d'una moneda romana trobada anteriorment dins de la torre del cabdill.

Amb data de l'any 209 abans de la nostra era, els arqueòlegs han pogut constatar que la torre circular va ser cremada i destruïda «com a prova de força» per part dels romans cap al segle II abans de la nostra era. Si bé la nova potència invasora va permetre continuar el poblat perquè continués tributant –ho va fer durant uns cent anys més fins que va ser abandonat pacíficament-, la torre no només va ser destruïda sinó que es va bloquejar tot accés al seu interior. Això ha permès mantenir tots els efectes que s'hi trobaven i datar amb precisió la seva vigència. Aquesta estructura, del segle VI abans de la nostra era, funcionava inicialment com un element aïllat fins que al segle V es va integrar a la trama urbana de l'assentament.

Paral·lelament, els treballs d'aquesta divuitena campanya han permès treure a la llum dos noves monedes ibèriques de Bolskan –l'actual Osca-, així com una gran quantitat d'hams i ploms que corroborarien la importància econòmica dins del poblat de la pesca fluvial a l'Ebre.

El pressupost de les excavacions d'aquest estiu ha ascendit als 18.000 euros que han aportat, a parts iguals, la URV, la Diputació de Tarragona i l'Ajuntament de Tivenys. A banda de les excavacions sobre el terreny, s'han efectuat treballs per virtualitzar en 3D la torre per tal que, a través d'una aplicació mòbil, els visitants puguin veure com era l'època quan el poblat de l'Assut estava habitat. Malgrat que el jaciment encara no es troba senyalitzat, també s'han iniciat les tasques de museïtzació.