L'alcalde de Batea: «Descarto absolutament la segregació de Catalunya per marxar a l'Aragó»
Joaquim Paladella torna a denunciar «discriminació» per part de la Generalitat i manté la petició de reunir-se amb Puigdemont
L’alcalde de Batea, Joaquim Paladella, tanca la polèmica sobre la proposta de secessió del municipi. «Descarto absolutament la segregació de Catalunya per marxar a l’Aragó», ha manifestat aquest dimecres després de reunir-se amb el subdelegat del govern espanyol a Tarragona, Jordi Sierra. Segons Paladella, el consistori ja sabia que legalment «mai ha sigut possible» i la subdelegació li ha ratificat que l’Estatut no ho permet. «És estrany i il·lògic que la Generalitat no ho hagi dit durant tot aquest temps», ha criticat el batlle, qui ha tornat a acusar el govern català de discriminació amb el poble de Batea (Terra Alta). Paladella s’ha queixat que el president Puigdemont «es nega» a rebre’l i ha afirmat que li demana una reunió «gairebé cada dia». L’alcalde considera que la prioritat són «els problemes de la gent i de Batea», entre els quals situa els litigis per una part del terme municipal amb Gandesa, la massificació de projectes eòlics o les 30 places promeses per a la residència d'avis del poble.
Després de reunir-se a Tarragona i a porta tancada amb el subdelegat del govern espanyol, Paladella ha anunciat que es descarta absolutament que Batea marxi a l’Aragó. «Ho creiem les dues parts, perquè tampoc era possible legalment ni era el plantejament del problema des d’un inici», ha manifestat en declaracions als mitjans. Així doncs, l’alcalde ha descartat «cap tipus de tràmit per marxar de Catalunya».
Paladella ha situat al centre de les seves reivindicacions els problemes de Batea i, alhora, ha fet notar la «discriminació« del Govern i la impossibilitat de reunir-se amb Puigdemont. «Li hem fet peticions diàries i no ens vol rebre», ha lamentat. Malgrat tot, Paladella s’ha mostrat disposat a continuar demanant aquesta trobada i a dialogar amb l’executiu català.
L’alcalde d’aquest municipi de la Terra Alta vol resoldre els litigis per una part del terme municipal amb Gandesa, la massificació de projectes eòlics o les 30 places promeses per a la residència d'avis del poble. I, com que de moment no obté resposta de la Generalitat, ha decidit acudir a la subdelegació del govern espanyol, a qui ha agraït la seva col·laboració i predisposició a l’acord.
Pel que fa a l’expedient obert sobre els límits municipals, Paladella ha aconseguit el compromís de reunir-se amb els responsables de l’oficina del cadastre per poder contrastar la seva postura, que defensa que els terrenys en litigi amb Gandesa corresponen «des de sempre» a Batea. La clau són els 40.000 euros anuals que el municipi ingressa pels tres molins eòlics que hi ha ubicats en la zona en disputa.
Sobre la residència d’avis, la subdelegació s’ha compromès a seguir la problemàtica. Segons Paladella, tot i no haver estat encara aprovades, les 30 places promeses per al centre bateà, acordades amb la Generalitat i ratificades tres cops pel Parlament, comptabilitzen dins de l'estadística de Benestar i Família per elevar el percentatge de cobertura assistencial de forma artificial. L’alcalde ha recordat que cada plaça suposa 22.000 euros anual i la creació d'un lloc de treball. «Estem per donar solucions a la gent i no per posar entrebancs com la Generalitat, que fa tot el possible i impossible, falsificant papers fins i tot, per no obrir les places», ha afirmat indignat.
Així mateix, l’alcalde també acusa el Govern de pressionar els municipis de la Terra Alta més afectats pels projectes eòlics perquè acceptin els acords amb les empreses promotores. Paladella sosté que el territori rebrà la massificació sense veure ni un euro del pla d'inversions industrials.
Per tot plegat, Joaquim Paladella ha reclamat a la Generalitat que «es posi les piles» i ha justificat que, si no vol dialogar, ell busqui solucions als problemes i col·labori amb les administracions públiques que faci falta -en al·lusió a la subdelegació del govern espanyol-. «El nostre problema no és segregar-nos a l’Aragó, sinó resoldre els temes de Batea», ha conclòs sobre la polèmica proposta de secessió.