El jutjat d'Amposta arxiva per segon cop el cas de l'accident de Freginals

El titular del jutjat número 3 d'Amposta ha ordenat l'arxiu de la causa oberta per l'accident d'autocar de Freginals, en el qual van morir tretze estudiants d'Erasmus que tornaven de les falles de València la matinada del 20 de març de 2016. Després d'haver pres declaració a l'únic investigat, el conductor de l'autobús, el jutge conclou que no existeixen motius suficients per obrir-li un procediment penal per tretze presumptes delictes d'homicidi imprudent i 42 de de lesions imprudents, tal i com sol·licitaven Fiscalia i les acusacions particulars. Argumenta que les diligències no han permès constatar que el conductor presentés somnolència conscient o no hagués respectat la necessària cautela i perícia com a professional. La decisió de tancar per segon cop el cas, després que l'anterior titular del jutjat l'arxivés el passat gener sense haver pres declaració a l'investigat, obre ara la via civil per poder determinar responsabilitats i indemnitzacions.

Dins de la nova interlocutòria d'arxiu, amb data de tretze de setembre, el jutge detalla que la declaració judicial del conductor era un tràmit «formalment imprescindible» i, al mateix temps, necessari per a la «vertebració» de les diligències prèvies. Però també per intentar alleugerir el «coll d'ampolla» processal que havien generat els nombrosos recursos a la decisió del titular anterior, va decidir reobrir el cas el 9 de gener. Finalment, però, el resultat ha acabat sent el mateix, tot i que es tracta d'un sobreseïment encara provisional, que pot ser objecte de recursos de les diferents parts.

En la declaració judicial, que va tenir lloc el passat 3 de febrer, el fins llavors únic investigat en la causa va rebatre les acusacions tot assegurant que es trobava en condicions de conduir i va rebutjar haver-se adormit en l'exercici de la seva feina. La possibilitat que el conductor s'adormís per una suposada actuació negligent era el principal argument acusatori esgrimit per la Fiscalia i les acusacions particulars, a les que no va respondre les seves preguntes. L'investigat va relatar també que després del trajecte d'anada fins a València el matí anterior va quedar dormint a l'autocar fins a l'hora de tornada –fet pel qual no va anar a dinar amb la resta de conductors- i que durant el trajecte el paviment de l'autopista estava mullat per precipitacions. Segons va detallar, el vehicle va patir un desplaçament posterior cap a la dreta que va esdevenir «incontrolable», ocasionant el sinistre.

El jutge admet l'existència d'indicis obtinguts arran declaracions de testimonis, «en qualitat d'impressions subjectives», sobre una eventual somnolència del conductor, que hauria obert la finestreta per deixar córrer l'aire en ple hivern –una pràctica habitual, segons van corroborar altres companys, per evitar, precisament, quedar-se a adormit- o que s'haurien percebut desacceleracions i comentaris de diferents interpretacions. A tot això, però, hi contraposa que els paràmetres de la conducció analitzats per la investigació dels Mossos d'Esquadra –com les hores de son- eren «correctes».

També es van descartar motius mecànics del vehicle, van confirmar que el tacògraf registrava les hores de descans reglamentàries, que en el moment de l'accident no estava utilitzant el telèfon mòbil, circulava a la velocitat permesa o el fet que donés negatiu en els proves de consum d'alcohol i drogues posteriors. El text de l'arxiu, a més, recorda que, sense voler atribuir cap responsabilitat al conductor del turisme que circulava correctament per l'AP-7, la topada contra la part de darrere de l'autocar que havia bolcat envaint el sentit contrari de l'autopista hauria pogut tenir una especial incidència en l'estat de les víctimes, atès que era el lloc on s'acumulava el major nombre d'accidentats. Una circumstància que no s'ha investigat «degudament», segons el jutge.

Descarta la «somnolència conscient»

«No es constata l'existència d'elements que puguin conduir al raonament pretès per les acusacions, en quant a la presència real d'una somnolència conscient i mantinguda amb menyspreu del deure de la necessària cautela i perícia d'un conductor professional». Davant de la impossibilitat d'acreditar la «gravetat» de la seva actuació, conclou que la «insuficiència de la prova practicada durant la instrucció», és a dir, que no s'hagi pogut justificar «degudament» la perpetració del delicte penal per part de l'investigat, ha de suposar l'arxiu provisional de la causa. Una decisió contra la qual Fiscalia i la resta de parts poden recórrer. Entén, però, el jutge que la manca de motivació per continuar la persecució en seu penal fa «inevitable» traslladar el cas a la via civil per poder determinar possibles responsabilitats i indemnitzacions a les víctimes, com la instància «adequada» per preservar la tutela judicial dels afectats.

Tretze noies –principalment italianes, però també alemanyes, franceses, austríaques, romaneses o de l'Uzbekistan- van perdre la vida en l'accident. A més, 24 passatgers van resultar ferits greus i divuit lleus. Únicament set van resultar il·lesos. Tots ells eren estudiants d'Erasmus de la UB que viatjaven per passar un dia a les festa de les falles de València en un vehicle de l'empresa Alejandro, de Mollet del Vallès, en una comitiva de cinc vehicles –dos dels quals subcontractats a d'altres empreses-. El sinistre va causar una autèntica commoció, especialment a Catalunya i als països d'origen de les víctimes. El passat 24 de març va tenir lloc un homenatge al mateix punt quilomètric 333 de l'AP-7, on va tenir lloc l'accident, i on s'ha instal·lat un monòlit de record.