Forcadell presenta una llista «transversal», amb professionals d'altres sectors, per liderar els regants de la Dreta

Una llista «transversal», amb pagesos joves del Delta però també amb empresaris agrícoles fora del món arrossaire i professionals d'altres sectors, per desbancar Manolo Masià de la presidència de la Comunitat General de Regants de la Dreta. El candidat renovador, Dani Forcadell, ha presentat aquest dilluns els integrants del seu equip, amb els quals aspira a guanyar, com a primer pas, les eleccions a la decisiva Comunitat de la Zona Delta. «Tot plegat ens donarà una visió diferent a l'estrictament del món agrícola. La Comunitat de Regants ha d'estar oberta al món, i no quedar-nos tancats com fins ara. La manera d'obrir-lo és integrar gent diversa més enllà de la pagesia», ha assegurat. Forcadell, tal com va avançar l'ACN, s'ha proposat com a prioritat obrir el debat intern per oposar-se el Pla Hidrològic de la Conca de l'Ebre i modificar els estatuts, entre d'altres aspectes, fixant per a la presidència un límit màxim de vuit anys.

La candidatura compta amb pagesos del sector arròs locals com Jacint Costes, que també forma part de la junta de la Cambra Arrossera del Montsià; també el pagès i biòleg de l'IRTA, Lluís Jornet; Norbert van Schoon, empresari exportador de plantes ornamentals i floristeria; Albert Calvet, empresari arrossaire; Marcel Ferreres, també arrossaire i empresari de l'espectacle; així com el president del Col·legi d'Arquitectes de les Terres de l'Ebre, Juan Manuel Margalef. Forcadell ha remarcat que el seu equip combina el coneixement del sector arrossaire, amb pagesos arrendataris de grans superfícies de conreu d'arròs afectats directament per la gestió de l'aigua de la comunitat, amb empresaris d'altres sectors que poden oferir una «visió diferent». «El delta no s'acaba amb l'arròs», subratlla el candidat.

Forcadell, tal i com va assegurar a l'ACN, ha reiterat l'oposició al Pla Hidrològic de la Conca de l'Ebre com la gran prioritat del seu equip. Recorden que la Comunitat és l'única entitat del territori que encara ha votat a favor i el defensa. «Si tothom està en contra i està demostrat que és la mort del Delta, quins interessos hi ha darrere perquè tot i així, unilateralment, el senyor Masià li doni suport?», es pregunta. L'altra assignatura pendent, abunda, serà la reforma d'uns «estatuts antiquats», que haurien permès Masià perpetuar-se en el poder. «Fa 40 anys que està el mateix president i això molt normal no és: dura pràcticament més que Franco. Té 80 anys i en fa 40 que està», rebla. De fet, segons ha recordat, la decisió de Masià de tornar-se a presentar, després de l'anunci del vicepresident i previsible successor, Fernando Porres, d'abandonar les seves responsabilitats a l'ens, va motivar la formació de la candidatura. Especialment, quan Masià hauria anunciat que es mantindria dos anys més a l'entitat per, després, «posar la seu nebot» al capdavant. «Creixem que això no és de rebut», apunta el candidat renovador. En aquest sentit, ha anunciat que fixaran un límit màxim de vuit anys per al càrrec de president.

Tot i mostrar-se satisfet del suport rebut de regants –assegura disposar de la meitat de suports de les finques que formen la Zona Delta, que amb un 40% del pes electoral resulta clau per a presidir la General- i responsables d'altres zones de les deu que formen la Comunitat de la Dreta, que renoven mitja junta el pròxim dia 17 d'octubre, el candidat crític reclama també modificar els estatuts per canviar el sistema de vot per delegació actualment vigent. «Temem que el dia de les eleccions vinguin molts papers signats i mal comprovats que pugui tombar la nostra candidatura. La gent no ha de signar un paper en blanc, que vingui a votar en persona», ha indicat. Forcadell també s'ha compromès a signar un manifest rebutjant que els familiars directes dels dirigents de la Comunitat puguin treballar per a l'entitat, una pràctica habitual fins aquest moment, assegura.