L''informe de Shell': un advertiment premonitori sobre els riscos sísmics d'operar a la zona del Castor

El 15 de maig de 1995, quan ja s'estava gestava la idea del projecte Castor, un terratrèmol de 4,8 graus a l'escala de Richter sacsejava tota la costa catalana. Localitzat a l'entorn de la plataforma petroliera Casablanca de Repsol, davant la costa de l'Ebre, el sisme va impulsar el llavors Institut Geològic de Catalunya i l'Observatori de l'Ebre a instal·lar-hi el primer sismògraf submarí de l'Estat espanyol. Per justificar el projecte, la llavors sismòloga de l'Observatori, Arantza Ugalde, va redactar un estudi sobre l'increment de l'activitat sísmica a la zona durant el període de producció d'hidrocarburs per part de Repsol i Shell. Concloïa la necessitat d'estudiar el risc sísmic potencial, tant per la seguretat de les activitats industrials llavors existents com de les futures. La Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia, que va trobar casualment part del document i el va batejar com l''informe de Shell', va comprovar que les seves temors no eren infundades. En canvi, la promotora del projecte Castor, Escal UGS, que està sent investigada per causar més d'un miler de sismes, va desoir reiteradament aquests advertiments.

La companyia anglo-holandesa Shell liderava el consorci públic-privat que entre 1973 i 1989 va explotar el petroli del jaciment Amposta, posteriorment reconvertit en el magatzem de gas Castor. Partint de la constatació que la zona no presentava una important activitat sísmica registrada, la petroliera no va arribar mai a encarregar la redacció d'un estudi sobre aquest risc. Va ser en el moment que l'Institut Geològic de Catalunya i l'Observatori de l'Ebre van decidir impulsar, arran del terratrèmol de 1995, la ubicació a Casablanca del sismògraf -instal·lat definitivament a finals de 2007, però actualment fora de servei i retirat a l'espera de que es puguin substituir algunes peces fetes malbé després d'uns anys al fons del mar-, que Ugalde va redactar l'informe per fonamentar la petició de finançament públic estatal i de la Generalitat.

L'objectiu era analitzar l'activitat sísmica històrica a la zona marítima on des dels anys 70 del passat segle es concentraven les explotacions petrolieres: de les costes del Maestrat fins a Tarragona. Allí, precisament, s'hi localitzen diverses falles actives, segons han constatat diversos estudis geològics. En les úniques dos pàgines que la Plataforma va aconseguir salvar arran d'una recerca intensiva d'informació a Internet, s'analitzen els diferents terratrèmols registrats al llarg de dos períodes de temps –abans de 1986, d'una banda, i entre 1987 i 1998, de l'altra- a la zona situada al «mar a l'est del delta de l'Ebre»: es concentren, principalment, a l'entorn de Casablanca i els pous pròxims, així com en la zona del jaciment Amposta, que explotava Shell, uns 60 quilòmetres més al sud. Destaca l'estudi que, durant aquest temps, «no només ha augmentat el nombre totals d'esdeveniments sísmics ocorreguts, sinó també la magnitud dels mateixos». Fins al punt, afegeix, que «alguns d'aquest terratrèmols ha presentat, fins i tot, magnituds compreses entre 4 i 5 i han estat percebuts per la població»: un a l'any 1987 i fins a tres el 1995.

D'acord amb l'anàlisi d'Ugalde, fins a principis dels 80, l'energia acumulada que van alliberar els terratrèmols seguint un pendent creixent i s'incrementa a partir del 1982, «indicant un canvi brusc en l'energia alliberada a la zona». Un pendent que se manté fins el 1994, quan es produeix un altre «canvi brusc» en aquesta quantitat d'energia alliberada. L'informe, a més, reconeix que, més enllà dels terratrèmols de certa magnitud detectats per les estacions existents llavors existents, «pot existir una activitat sísmica a menor escala que és impossible d'estudiar amb la distribució» de la xarxa en aquell moment. Considera, davant tot plegat, «imprescindible la monitorització d'aquesta sismicitat de baixa magnitud, usualment molt més freqüent, de cara a l'avaluació probabilística de la perillositat sísmica d'aquesta zona».

Conseqüències sísmiques de l'activitat petroliera

Quan Toni Martín va llegir amb deteniment aquest document a la pantalla del seu ordinador, de seguida va ser conscient que no es tractava d'un informe qualsevol. Era cap a l'any 2008, poc després que el projecte Castor aparegués a la llum pública, amb la Plataforma Ciutadana en Defensa del Sénia començant a organitzar-se i buscant informació per plantar cara al magatzem de gas submarí. «Ensopeguem amb un document ens dona la raó: que hi ha una empresa que feia l'explotació i s'ha produït un augment de la sismicitat. Alerta que si en un futur hi ha noves explotacions, pot incrementar-se la sismicitat i el perill si no s'estudia adequadament el risc i s'apliquen mesures correctores», constata Martín.

Després de debatre-ho amb els companys de la Plataforma, el moviment social va veure confirmada la seva preocupació sobre el perill que podia tenir la instal·lació del magatzem de gas submarí en una zona on l'activitat petroliera ja havia tingut conseqüències sísmiques. «Pensàvem que era un fragment d'un informe més complert. Vam dir que era de Shell perquè era l'empresa que feia l'extracció al jaciment Amposta. Va ser important perquè de la part de sismicitat no teníem informació, havíem dirigit tota l'atenció cap a la planta terrestre. Es va desviar l'atenció per part de l'empresa i l'administració no donant informació sobre el risc al mar: hi ha un jaciment sobre la falla i, quan hi apliques pressió, es mou», resumeix la portaveu de la Plataforma, Cristina Reverter.

Escal UGS es desentén del risc

Els portaveus de l'entitat van arribar a traslladar la inquietud que els havia generat el contingut de l'informe als representants de la mateixa empresa promotora, Escal UGS, en el marc dels contactes que van establir inicialment. El seu president, Recaredo del Potro, i altres representants de l'exconcessionària els van titllar d'«alarmistes» negant taxativament que existís algun perill sísmic. «És una pena que tot el que vam apuntar no es va estudiar i de la inacció hi ha conseqüències: els terratrèmols», afegeix Reverter. Del Potro i els seus col·laboradors tècnics, de fet, ja coneixen aquest advertiment des de feia temps. La mateixa Ugalde, precisament, havia estat l'encarregada de respondre en nom de l'Observatori de l'Ebre les al·legacions al primer tràmit d'estudi d'impacte ambiental del projecte Castor. El document, de l'any 2005 i que consta a l'expedient de tramitació del projecte, tornava a advertir sobre la necessitat d'efectuar un estudi de risc sísmic i monitoritzar de forma acurada qualsevol una activitat «coneguda mundialment com a inductora de terratrèmols». L'empresa, però, va rebutjar de forma sistemàtica i reiterada –tal i com consta, fins i tot, als documents de l'Avaluació d'Impacte Ambiental- la necessitat d'estudiar aquesta possibilitat basant-se en una concepció geològica del magatzem i el seu model dinàmic que mai ha pogut demostrar.

Actualment, del Potro, l'exdirector tècnic, Carlos Barat, i tot el consell d'administració d'Escal UGS –juntament amb funcionaris i càrrecs de l'administració socialista que van tramitar el projecte-, es troben entre la vintena d'investigats en les diligències obertes al jutjat número 4 de Vinaròs per suposats delictes ambientals i de prevaricació ambiental en la generació de més d'un miler de terratrèmols a partir de les proves d'injecció de gas la tardor de 2013 –fins una magnitud màxima de 4,3-. Durant les successives declaracions d'investigats i testimonis dels últims mesos, una de les grans obsessions dels advocats de l'exconcessionària va ser intentar desacreditar la Plataforma i intentar demostrar per tots els mitjans la inexistència d'un informe elaborat per Shell –a la qual havien adquirit documentació per basar el seu projecte- que podia posar en evidència la seva inacció. «L'empresa es defensa atacant el continent, no el contingut. L'hi podem donar el nom que ens doni la gana. El fa un tècnic i l'important no és com es diu sinó el que hi ha escrit», defensa el portaveu de la Plataforma, Evelio Monfort.

Un fenomen conegut per la indústria

Ugalde, que sempre ha reconegut l'autoria i l'objectiu del document, ha declinat fer-lo públic en la seva totalitat. L'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya ha corroborat la veracitat de les dades que s'hi plasmen. El geòleg i professor de la UB, Josep Giner, que ha seguit de prop l'evolució del projecte Castor, entén que l'informe posa en evidència un fenomen que no resulta «estrany» dins del món del petroli. L'encàrrec de l'estudi al seu moment, abunda Giner, no és fruit de la casualitat. L'extracció de cru podria haver modificat les condicions dels esforços que afecten a les falles i incrementar la sismicitat. «Quan injectes gas encara és més greu: crees sobrepressions per desplaçar fluïts en contra de la seva tendència natural, que és pujar cap amunt», recorda. Una tesi que, a grans trets, abona també l'informe encarregat pel govern espanyol al Massachusetts Institute of Technology (MIT) i la Universitat de Harvard: l'estrès que les sobrepressions de la injecció de gas al Castor hauria causat sobre la falla l'hauria desestabilitzat, fins al punt que una nova càrrega o extracció de gas que podria quedar encara al magatzem podria provocar nous sismes, de fins a 6,8 graus de magnitud, concretament.

Unes falles que, en tot cas, recorda Giner, havien de ser actives, circumstància que Escal UGS, malgrat conèixer, mai va considerar com un factor de risc. De fet, la defensa de l'empresa s'ha aferrat sistemàticament a l'argument de que la zona on es troba el projecte Castor era una de les de més baixa activitat sísmica del territori estatal. «Això és evident, però en termes geològics no vol dir res. Hi ha registres sísmics de fa només dècades o un centenar d'anys. Si la falla s'hagués mogut fa 3.000 anys amb un sisme de 7,2 graus no en tenim constància, però es va moure. Una falla que s'ha mogut fa 3.000 anys és activa i totes les de la costa de Tarragona ho són, afectant els sediments quaternaris més actuals», constata.