El BBVA, el Sareb i Lidl, contra l'Ajuntament de l'Ametlla de Mar

Segons que publica en digital econòmic LaInformación, l'Ajuntament dela Ametllade Mar està acumulant una pluja de demandes judicials a causa de l'aplicació del Pla d'Ordenació Urbanística.

Segons el mitjà, tot va començar quan l'Ajuntament, l'estiu de l'any passat, va denegar a la cadena alemanya de supermercatsLidlla construcció d'un establiment comercial. L'empresa volia edificar en el sector urbanístic22B1, que és una parcel·la situada en l'accés al municipi. Però el govern local, d'ERC, va denegar aquesta petició.

Quinze mesos després, segons La Informació, «colossos i multinacionals han apuntat amb les seves mires cap a la petita localitat, que ha d'enfrontar ara una pluja de recursos judicials». No solamentLidlha demandat al municipi. També ho han fet el BBVA i elSareb, entre altres grups empresarials. Els denunciants han acudit al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) contra la situació urbanística actual del poble.

L'últim pla urbanístic dela Ametllade Mar va quedar 'sense efecte' l'any passat. L'Ajuntament es regeix pel Pla General de 1992, que qualifica la parcel·la on es pretenia situar el nou supermercat deLidlcom a 'sòl urbanitzable no programat'. La decisió del Consistori obeeix al fet que no pensa concedir llicències per a la instal·lació de superfícies comercials fora del nucli urbà, peròLidlreclama que aquest terreny és de la seva propietat. Aquest bloqueig ha aixecat la ira de les multinacionals.

«Confirmem la presentació del recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya perquè considerem que és just, ja que l'Ajuntament dela Ametllade Mar no permet desenvolupar el nostre pla», ha indicat un portaveu deLidlal digital.

Al recurs deLidldavant elTSJCs'uneix a més el de la Societat de Gestió d'Actius Procedents de la Reestructuració Bancària (Sareb), el conegut com a 'Banc Dolent'.

A aquesta entitat li urgeix que li concedeixin les llicències per poder comercialitzar els actius immobiliaris que li van ser traspassats. Alguna cosa similar passa amb el BBVA, que la seva immobiliària 'AnidaOperacionesSingulares' també demanda al municipi per motius similars.

El Tribunal Suprem va donar la raó a dues constructores, que van recórrer la modificació realitzada per l'Ajuntament per no permetre l'edificabilitat d'unes zones naturals en primera línia de la costa. Per aquest motiu, el màxim òrgan judicial va deixar sense efecte l'aplicació del POUM l'any passat. El nou POUM havia entrat en vigor en 2010.

La sentència va estimar els recursos presentats per les promotores. Una és l'empresa Eco Cala, que va presentar un recurs contenciós administratiu per la qualificació com a zona verda del sector Artilleria, al nord de la població, on inicialment preveia construir més de 40 habitatges. D'altra banda, també va prosperar el contenciós de la societat Port Olivet 2001, en contra del planejament i per motius similars.

Segons que explica LaInformación, «aquesta situació va obligar al municipi, en l'àmbit urbanístic, a tornar a regir-se per la normativa del Pla General de 1992.Lidl, BBVA iSarebara reclamen que l'Ajuntament abandoni la paràlisi i elabori un altre POUM. Fins que això passi, la suspensió de llicències es manté i aquesta tasca pot arribar a allargar-se durant quatre anys».