Ulldecona intenta frenar l'espoli d'oliveres mil·lenàries d'una finca adquirida per un viver

Desenes d'oliveres centenàries i mil·lenàries que poblen una finca situada a la falda de la serra del Montsià, al terme municipal d'Ulldecona, corren el risc de ser arrencades i venudes com a simples arbres decoratius. Nou d'aquests arbres monumentals van ser inventariats per la Mancomunitat de la Taula del Sénia com a mil·lenaris. L'Ajuntament d'Ulldecona ha requerit ja formalment el propietari dels terrenys, l'empresa de vivers Cultius Ponç, de Sant Celoni (Vallès Oriental), especialitzada en la compra-venda d'aquests arbres, perquè aturi el procés. De moment, sense resposta positiva. El govern municipal, però, no tira la tovallola i, com ja ha hagut de fer en casos anteriors, confia negociar una solució que eviti l'espoli. Reivindica la integritat d'un patrimoni que vol mantenir i promocionar a través de la incentivació activa del conreu i producció d'oli mil·lenari de qualitat.

Fa unes setmanes, el consistori va tenir coneixement que l'empresa efectuava tasques de neteja, poda i preparació per arrencar les oliveres monumentals –de la varietat farga- i emportar-se-les. La notícia va fer saltar totes les alarmes. L'esmentada finca, situada a la partida coneguda com a Mas del Rector, just a la mateixa falda de la Serra del Montsià, està poblada per desenes d'exemplars centenaris i, almenys nou, de mil·lenaris, d'acord amb l'inventari efectuat per la Mancomunitat. Són els que superen els 3,5 metres de perímetre de tronc a una alçada 1,3 metres de terra. D'aquests nou, fins i tot, dos arriben als 4 metres de perímetre.

El govern municipal va trametre un requeriment a l'empresa propietària, Cultius Ponç, perquè paralitzés immediatament les actuacions. Tot i que, de moment, encara es mantenen a la finca, els arbres es troben ja pràcticament preparats per ser arrencats del terra en qualsevol moment. Els responsables del viver, que no han volgut fer declaracions a l'ACN, han traslladat a l'Ajuntament la seva negativa a preservar les oliveres monumentals al seu entorn originari. Ho van fer en una reunió aquest dimarts al matí amb l'alcaldessa, Núria Ventura. La seva intenció continua sent comerciar amb els arbres patrimonials, objectiu amb el qual haurien adquirit fa uns anys aquesta finca. A través del seu web, l'empresa anuncia la compra i venda d'oliveres centenàries i mil·lenàries que, sovint, acaben decorant jardins de persones adinerades o les instal·lacions de grans empreses, en molts casos en altres països europeus.

«Continuem treballant com fa anys per protegir integralment el patrimoni de les oliveres mil·lenàries», sosté, amb fermesa, l'alcaldessa d'Ulldecona. Però sense una llei catalana que protegeixi les oliveres mil·lenàries –que, per contra, sí que existeix al veí País Valencià-, l'Ajuntament haurà de posar molta força i imaginació per evitar l'espoli del que, des d'un punt de vista legal, es considera un bé privat que pot ser comprat i venut. No només de les nou inventariades, sinó també les de l'entorn. «Entenem que la protecció de les oliveres no passa només per protegir alguns exemplars sinó també el paisatge que forma el conjunt», sosté Ventura. «Pensem que és un actiu únic que ha de continuar pervivint al lloc on va ser plantat», rebla, tot recordant que, espoli al marge, arrencar i traslladar una d'aquestes oliveres suposar la seva «condemna» definitiva: «un cop arrencades, al cap dels anys acaben morint igual».

La major concentració del món

De fet, Ventura, recorda que es tracta d'un problema de territori, el de les Terres de l'Ebre i del Sénia, on s'ubica la major concentració d'oliveres mil·lenàries del món. També les que s'han datat com a més antigues del planeta. Certament, Ulldecona, amb uns 1.400 d'aquests arbres monumentals –el municipi que major nombre en concentra-, dels quals 53 van ser declarats recentment bé cultural d'interès local per preservar-los, ja hagut de fer front anteriorment a situacions com la que planteja ara l'empresa vallesana. En alguns casos, gràcies a la participació d'entitats com la Fundació Territori i Paisatge, o en d'altres, gràcies al fet que es tractava de propietaris del poble, amb una major sensibilitat, es va aconseguir aturar l'espoli. «Apel·lem a la responsabilitat social, no només per part de l'empresa en concret, sinó la societat en general. És un patrimoni de titularitat privada però ha de de ser públic i mundial, que l'han deixat els nostres avantpassats i que continua viu, únic arreu del món», afegeix. «Forma part de la nostra història», rebla.

L'alternativa per contrarestar aquestes operacions que posa sobre la taula el consistori és la voluntat de promocionar i fer rendible el conreu d'aquests arbres a partir de la producció d'oli d'oliveres mil·lenàries, certificat i garantit, uns procediments, aquests últims, que gestiona la mateixa Mancomunitat. Ajudaria també una normativa específica de la Generalitat de Catalunya, com la valenciana? «Sí, hauríem de tenir una normativa. Però la llei de protecció no és la solució a tot», apunta. A la zona del País Valencià, per exemple, la protecció de les oliveres de 3,5 metres de perímetre ha elevat la pressió per emportar-se les que per poc no arriben a aquesta mesura. En canvi, la filosofia de l'Ajuntament, així com de la Taula del Sénia, passar per fer compatible la salvaguarda del patrimoni amb el fet que «els pagesos puguin guanyar-se la vida dignament» amb la venda de l'oli d'aquests arbres. També la seva possible explotació turística sostenible. «Han de ser motor de desenvolupament econòmic i social del poble. Treballem el sector primari, amb pagesos i cooperatives; el sector secundari, amb la producció d'oli extra verge de qualitat molt bona; i el sector de serveis, la gastronomia, en el qual s'han fet bé els deures, amb restaurants de renom que utilitzen productes autòctons i de qualitat», tanca.