Cultius Ponç desoeix el requeriment de l'Ajuntament d'Ulldecona i s'endú les oliveres mil·lenàries

L'empresa Cultius Ponç, de Sant Celoni, ha començat a endur-se les oliveres de la finca que tenen en propietat al terme municipal d'Ulldecona, al Montsià, tot i el requeriment de l'Ajuntament perquè no s'emportessin els exemplars catalogats com a mil·lenaris. Desoint la petició del consistori, des d'aquests dilluns, diversos camions entren i surten de la finca que tenen a la partida del Mas del rector amb desenes d'oliveres prèviament netejades i podades. L'alcaldessa Núria Ventura ha demanat celeritat per crear una norma de rang superior, com la llei de protecció que existeix al País Valencià, i confia que «en els propers mesos» o bé el govern espanyol o bé la Unió Europea, posin «una solució sobre la taula».

La finca del Mas del Rector, a la falda de la serra del Montsià, s'ha convertit en un atrafegat centre d'operacions de màquines, camions i operaris des d'aquest dilluns a la tarda. Va ser en aquest mateix moment, precisament, quan es va detectar el primer comboi carregat amb oliveres monumentals en direcció a les instal·lacions de l'empresa a Sant Celoni. Fins aquest dimarts al migdia, més d'una desena d'arbres arrencats de la finca han estat ja traslladats. Efectius de la policia local d'Ulldecona s'han personat aquest dimarts al matí al lloc i han demanat als responsables de l'operatiu els permisos i la documentació pertinent. També s'han deixat veure per la zona dotacions dels Agents Rurals. A priori, però, i segons ha constatat l'alcaldessa, l'operatiu de trasllat disposaria de tots els permisos requerits de Sanitat Vegetal –especialment davant les restriccions per evitar el contagi de la Xylella Fastifiosa- i del Departament d'Agricultura.

«Han consumat l'amenaça i lamentem els fets: el nostre poble és una mica més pobre del que era ahir», ha lamentat Ventura. Fa justament una setmana, l'alcaldessa es reunia amb els responsables de Cultius Ponç al mateix Ajuntament. Els propietaris de la finca van descartar fer marxa enrere davant del requeriment municipal. A la finca, el consistori va inventariar nou oliveres mil·lenàries –més de 3,5 metres de perímetre a 1,3 d'altura del terra- i se n'acumulen desenes de centenàries. La rapidesa amb la que han acabat actuant ha agafat de sorpresa el consistori, que havia estudiat diferents opcions per paralitzar l'extracció i trasllat. «Ha estat tot extremadament ràpid i això posa dificultats a l'administració per emprendre un camí o altre però és evident que la falta de protecció superior, no només les municipals, dificulten molt la nostra tasca», ha afegit. Ventura, en aquest sentit, ha reiterat així la necessitat que el Govern, com va fer al seu moment la Generalitat Valenciana, aprovi una norma que protegeixi aquest patrimoni. No només els arbres monumentals de forma individual, sinó també el paisatge en el seu conjunt, com a «motor de desenvolupament econòmic futur» del territori.

Malgrat tot, l'alcaldessa, qui recorda que ajuntaments i Mancomunitat de la Taula del Sénia treballen des de fa més de deu anys preservar aquest patrimoni, es mostra optimista i considera que encara existeixen «vies obertes» per canalitzar una solució més enllà d'una llei de protecció. «Actualment treballem també amb el Ministeri d'Agricultura i altres administracions en l'àmbit europeu, que han valorat molt el projecte que duem a terme, i esperem que en els pròxims mesos vegem la llum i tinguem una solució sobre la taula», subratlla. Tant els municipis com la Mancomunitat han apostat fermament perquè les finques amb arbres monumentals puguin continuar sent conreades per obtenir l'apreciat oli d'oliveres mil·lenàries, com a fórmula de valorització d'aquest patrimoni, també en l'àmbit de promoció turística del territori i el seu paisatge. «És molt important que els pagesos no venguin les finques», subratlla Ventura.

Al terme municipal d'Ulldecona el consistori va inventariar un total de 1.391 oliveres mil·lenàries, les que tenen més de 3,5 metres de perímetre a una altura d'1,3 metres del terra. D'aquestes, 53 van ser catalogades com a bé cultural d'interès local. Amb tot, Ventura recorda que si s'inclouen els arbres de més de 3 metres de perímetre, que en molts casos podrien ser mil·lenaris, la xifra podria arribar als 3.000.