Es registra un augment del nombre d'aus aquàtiques al Delta a l'hivern

La població d'ocells aquàtics hivernants del delta de l'Ebre ha estat de 257.215 ocells, un valor gairebé un 7% més que la mitjana del període de referència 2005-2010, abans que es reduís la superfície de camps d'arròs inundats a l'hivern per lluitar contra el caragol maçana. Tot i que aquest hivern només s'han mantingut amb aigua un 32,6% dels camps d'arròs –i es preveu que cada vegada es vagi a menys- el cens hivernal ha recuperat valors anteriors a causa de les baixes temperatures que han afectat el nord u centre d'Europa i la sequera generalitzada que impera en moltes zones humides mediterrànies enguany. La xifra però segueix lluny dels màxims històrics, de més de 300.000 exemplars, que es van registrar al delta de l'Ebre abans de l'assecament hivernal d'arrossars i es preveu que, a llarg termini, la població d'aus aquàtiques en els hiverns deltaics ebrencs seguirà baixant. De fet, les espècies més dependents dels camps d'arròs inundats no migren tant al Delta. De fredelugues, de daurades grosses o de bernats pescaires en venen menys de la meitat dels que ho feien.

Els cens d'aus aquàtiques hivernants del delta de l'Ebre l'han dut a terme els tècnics del Parc Natural, Agents Rurals i voluntaris, entre el 6 i el 24 de gener. S'han comptabilitzat 257.215 ocells aquàtics, de 94 espècies diferents. Aquest inventari s'integra dins del International Waterbird Census (IWC), amb els qual es quantifica cada any el nombre d'ocells aquàtics que hivernen en més de 80 països d'Europa, Àsia i el nord d'Àfrica. Serveix per conèixer a escala global l'estat de conservació d'aquestes espècies i avaluar localment la capacitat d'acollida de les zones humides del territori.

Una capacitat que el delta de l'Ebre ha començat a perdre des que s'apliquen mesures extraordinàries per lluitar contra la plaga del caragol maçana, sobretot amb més caps d'arròs assecats a l'hivern, un fet que s'havia fet notar amb descensos consecutius i significatius en la població hivernal d'ocells aquàtics al Delta. Aquest hivern, en canvi, el cens recupera valors d'abans de 2010, i se situa fins i tot gairebé un 7% per sobre de la mitjana del període de referència.

La migració al Delta es veu influenciada pels factors meteorològics d'altres punts d'Europa i el Mediterrani. Si, com ha passat aquest any, cauen les temperatures al nord del continent, «la probabilitat que arribin aquí és alta perquè allà el sòl i l'aigua estan gelats i no troben aliment», ha explicat el tècnic Toni Curcó. Una altre factor ha estat sequera generalitzada que afecta altres zones humides de la península però que no hi fa al Delta perquè els aiguamolls depenen més del riu i el mar.

Tanmateix, des del Parc Natural, han assenyalat que la tendència a llarg termini és perdre població d'aus migrants durant els hiverns i la prova està en la davallada que es registra en les espècies més dependents que els camps d'arròs estiguin inundats. Mentre que les limícoles, segon gruo d'ocells aquàtics hivernants al Delta, ha augmentat un 28% (amb 72.828 exemplars), espècies com la fredeluga han caigut un 47% o la daurada grossa un 65%. En canvi, els dependents dels aiguamolls litorals han presentat valors alts com l'increment del 56% del territ variant o un 50% el territ tresdits.

Es mantenen els ànecs i els flamencs

Pel que fa a la família hivernant més nombrosa, que són els anàtids (ànecs, oques i cignes), se n'han censat 122.556 exemplars han tingut un increment lleuger del 2%. El més present és l'ànec collverd, amb 53.992 unitats; el xarxet comú, amb 25.319 exemplars; i l'ànec cullerot, amb 23.174 unitats. La «bona notícia» ha estat enguany trobar alguns exemplars d'algunes espècies amenaçades d'aquest grup, com 4 xarets marbrencs, 5 morells xocolaters, 7 ànecs capblanc o 4 la fotges banyudes.

També la població de flamencs ha estat «normal», perquè és un ocell que depèn dels aiguamolls i no fa migracions de nord a sud sinó que busca al llarg i ample de la tota la Mediterrània. «Si hi ha sequera en altres zones humides la probabilitat que vingui és més alta», ha explicat Curcó.