Un any de presó per un tortosí per intentar tancar un hotel de Sants en la vaga general del 2012

Un jutjat penal de Barcelona ha condemnat a un any de presó un jove tortosí per haver trencat vidres, testos i cendres i haver tirat dues bengales a un hotel del barri de Sants de Barcelona durant la vaga general del març del 2012. Andreu Curto ha estat condemnat pels delictes de danys i contra els drets dels treballadors, en la modalitat de coacció pel seguiment d'una vaga, amb l'atenuant molt qualificada de dilacions indegudes. En canvi, ha quedat absolt de desordres públics i deslluïment de béns. També haurà de pagar 800 euros de multa i 1.270 d'indemnització a l'hotel.

El fiscal demanava per aquests fets quatre anys de presó, sota les acusacions de delicte de danys, de coacció en relació als drets dels treballadors i per desordres públics. La defensa ja ha presentat un recurs davant l'Audiència de Barcelona.

Segons considera provat el jutge, l'acusat participava en un piquet de vaga per «obligar altres persones a secundar la vaga en contra de la seva voluntat». Cap a les 11.45 hores del 29 de març, el piquet es va aturar davant l'hotel Vincci Arena, prop de la plaça Espanya. Allà, l'acusat i altres membres del piquet no identificats van tirar dos petards dins del vestíbul de l'establiment, van trencar els dos vidres exteriors de la porta d'accés i van trencar dos cendrers metàl·lics situats al costat de la porta, així com dos grans testos. També van pintar el lema 'vaga general' en una de les portes de vidre.

Acte seguit, l'acusat s'hauria dirigit al responsable de l'hotel i el va increpar exigint-li a ell i a la resta de treballadors que tanquessin l'hotel i deixessin de treballar. El gerent va dir que no podia deixar sense allotjament els clients i un membre del piquet li va respondre: «Tornarem, això no quedarà així».

L'acusat va explicar durant el judici que el 29 de març del 2012, en el marc de la vaga general, es va concentrar a les 8 del matí a la plaça de Sants amb dos amics i unes 300 persones per fer un piquet informatiu. Van voltar per tot el barri i, cap a les 11.45 hores, van arribar davant l'hotel Vincci Arena, prop de la confluència dels carrers Consell de Cent i Tarragona. Segons ell, el piquet era pacífic i només informatiu, i davant de l'hotel va parlar amb un dels responsables, que va sortir, per informar-lo de la vaga i instar-lo a tancar l'establiment. La conversa va durar menys d'un minut perquè, segons Curto, van arribar cinc o sis encaputxats i van tirar a terra i trencar cendrers, testos i els vidres de la porta, a més de fer pintades a favor de la vaga general i tirar alguns petards i bengales dins del vestíbul de l'hotel.

En tot cas, el noi va negar que ell fos l'autor dels desperfectes, i va assegurar que aquests encaputxats van ser criticats i foragitats per la resta de membres del piquet. Sobre la conversa amb el treballador, va dir que no el va increpar ni li va dir la frase 'Tornarem, això no quedarà així'. Quan els encaputxats van haver marxat, el piquet també es va desplaçar i l'hotel va seguir obert.

El responsable legal de l'hotel en aquell moment era l'únic testimoni de la fiscalia i va explicar que membres del piquet van fer destrosses a la façana de l'establiment, van trencar vidres i van tirar almenys una bengala al vestíbul, cosa que el va omplir de fum i va espantar alguns clients que estaven esmorzant al bar.

A preguntes de la fiscal, va dir que el piquet, de més de 50 persones, tenia una «actitud violenta, no amigable» i que va cometre «actes vandàlics». Com que ell era a la porta, va sortir a parlar amb l'acusat, que encapçalava el grup i s'hauria enfrontat al treballador. Segons el testimoni, el noi participava en els fets, sense concretar quins, i mantenia un «to altiu, no amigable», ja que el va acusar «d'esquirol».

Dies després el responsable de l'hotel va poder identificar el jove en una roda de reconeixement i va recordar que el dia de la vaga portava una samarreta del Barça. Aquest detall, així com pigues de la cara i la forma i la mida de l'orella esquerra, va fer que els Mossos poguessin identificar-lo perquè a través de fotografies de mitjans de comunicació, penjades a internet, dels propis Mossos o a través de les càmeres de seguretat se'l reconegués en altres accions d'aquell piquet i arribessin a determinar-ne la identitat. De fet, el piquet va veure com els joves violents feien un atac amb ampolles de vidre a un supermercat i un altre a un taller de reparació de neumàtics. No obstant, la defensa del jove va al·legar que les fotos per identificar-lo no se sap de qui són i tampoc n'hi ha cap del lloc dels fets o que se'l vegi fent algun dany material.

Curto va ser arrestat dos mesos després de la vaga i va passar 22 dies en presó preventiva. Això va generar una campanya de solidaritat que ha comptat amb l'adhesió de particulars, entitats i polítics, com l'Ajuntament de Tortosa, que va aprovar una moció en defensa seva.

Segons el seu advocat, Eduardo Cáliz, «aquesta sentència condemna l'Andreu pel simple fet de participar en un piquet informatiu, sense atribuir-li cap acció delictiva més enllà de formar part d'un piquet informatiu. La sentència suposa una perillosa involució en els drets de les classes treballadores i una restricció del dret de vaga i de manifestació. No és propi d'un estat democràtic i de dret condemnar a presó una persona per participar en un piquet informatiu atribuint-li una responsabilitat penal respecte a fets realitzat per tercers. Aquesta sentència materialitza el dret penal d'autor condemnant a l'Andreu pel que és, una persona mobilitzada pels drets laborals i socials, i no pel que ha fet».

En el seu recurs, l'advocat recorda que no hi ha cap prova directa de la participació de Curto en els danys concrets contra l'hotel, i que la fotografia per identificar-lo no ha estat autentificada.

Segons el seu grup de suport, la sentència és «antijurídica i de marcat caràcter polític», ja que, segons un comunicat, «durant el judici cap dels testimonis van declarar ni tan sols insinuar que l’Andreu causes els suposats danys (trencar dos cendrers i llençar dos petards)». El jutge arriba a afirmar literalment en la sentència que «resulta irrellevant que l'acusat fos o no la persona que materialment va fer el llançament de bengales o els testos». A més a més, hi ha hagut diversos fets que han causat una situació «d’indefensió jurídica greu», com el fet que el jutge no resol en la sentència la impugnació que va realitzar la defensa respecte diverses de les proves presentades per la fiscalia, o que els Mossos d’Esquadra no van aportar a l’expedient judicial una gravació de les càmeres de seguretat de l’hotel on es podia observar la seqüència completa dels fets objecte del judici.