El ministre d'Energia reconeix un «greu error de disseny» darrere dels terratrèmols provocats pel Castor

El govern espanyol comença a admetre públicament que el disseny tècnic del projecte Castor estava plagat, com a mínim, de greus errors que van acabar desembocant en l'onada sísmica de més d'un miler de terratrèmols i el seu tancament. «Un projecte massa gran, massa car i que, a sobre, tenia un error de disseny tan greu que va provocar tots els problemes que va provocar», ha assegurat al ple del Congrés dels Diputats aquest dimecres al matí el ministre d'Energia, Álvaro Nadal. Fins aquests moments, la versió oficial s'aferrava a la interpretació de l'estudi encarregat al Massachusetts Institute of Technology (MIT) i la Universitat de Harvard segons la qual la injecció de gas era la causant dels sismes a partir de setembre de 2013 però, al mateix temps, no es podia responsabilitzar l'empresa promotora, Escal UGS, perquè amb la tecnologia i els coneixements d'aquell moment no podia preveure les conseqüències. Tot i que el ministre no ha donat detalls sobre aquest «error de disseny», la seva menció per primer cop capgira aquesta justificació.

Nadal ha efectuat aquesta afirmació quan responia la pregunta plantejada pel diputat tarragoní d'ERC, Jordi Salvador, sobre el calendari i els estudis previstos per procedir al desmantellament de les instal·lacions del projecte Castor. Després de tornar a carregar les culpes de la seva materialització a l'anterior govern del PSOE, una estratègia habitual del ministre i del govern del PP quan es refereixen públicament a la qüestió, ha intentat reforçar els seus arguments amb les també ja conegudes referències a l'excessiu cost i dimensions. Aquest cop, però, ha afegit també l'argument, per primera vegada, d'un «error de disseny tan greu» com a causant dels terratrèmols que va portar al tancament de les instal·lacions. Nadal no ha donat cap més detall.

No es tracta d'una qüestió en absolut trivial en el context del debat suscitat pel pagament de la indemnització multimilionària per unes instal·lacions que, segons Nadal, mai més es podran posar en funcionament. Sobre el paper, el reial decret d'octubre de 2014 que aprovava indemnitzar amb 1.350 milions d'euros l'empresa controlada per Florentino Pérez, anul·lat ara en part pel Tribunal Constitucional (TC), preveia que el govern espanyol es reservava el dret, al llarg dels deu anys següents, a reclamar responsabilitats a la concessionària pels «eventuals vicis o defectes» que poguessin presentar les instal·lacions. Així queda recollit a l'article 2.2 de l'esmentat decret, que no ha resultat afectat per la declaració d'inconstitucionalitat de l'alt tribunal.

L'exigència de responsabilitats a l'exconcessionària ve ja de lluny i, de moment, no ha trobat ressò governamental: ha estat un dels arguments centrals de la lluita oberta per la Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia, del Síndic de Greuges i apareixia també en el recurs presentat per la Generalitat, el Parlament i el PSOE davant del TC. Els informes oficials previs de l'Institut Geològic i Miner (IGME) ja revelaven que els promotors, possiblement a partir d'una concepció errònia del magatzem, no haurien deixat marge de seguretat i haurien incomplert el codi de bones pràctiques a l'hora d'injectar gas al magatzem. Més enllà de les seves interpretacions finals, l'informe del MIT i Harvard apuntava també que els paràmetres sobre els quals es va basar el disseny geològic del projecte no coincidien amb les seves models, especialment pel que fa a la porositat, la capacitat d'emmagatzemament del jaciment, que Escal UGS estimava entre els 16 i el 25%, mentre que l'informe nord-americà el limita a un màxim del 5,5%.

Però tot i que l'episodi sísmic és encara objecte d'una investigació al jutjat de Vinaròs, les implicacions tècniques i geològiques en l'origen del fiasco semblen lluny encara de centra l'atenció judicial del cas. En aquest sentit, un informe del Síndic de Greuges, que compta amb l'aval de col·legis professionals catalans com el de geòlegs, reclama a les autoritat –tant judicials, administratives com europees- que s'efectuï una auditoria tècnica completa del projecte per determinar si les bases sobre les quals l'empresa de Florentino Pérez va executar el Castor tenien fonament científic o es basaven, essencialment, en especulacions infundades.

Ni estudis, ni calendari per al desmantellament

El ministre, d'altra banda, ha tornat a donar allargues a la demanda de desmantellament immediat de les instal·lacions del Castor, després de la proposició no de llei aprovada fa una setmana per àmplia majoria a la Comissió d'Energia del Congrés amb l'abstenció del PP que instava el govern espanyol a actuar en aquest sentit. Salvador li reclamava un calendari concret, així com el finançament i les institucions o experts als quals s'havien d'encarregar els estudis per procedir a l'operació. «Sabem que hi ha centenars de pous que estan essent segellats d'una forma més barata i de forma immediata. Han demanat estudis alternatius per al segellat i no només per treure el gas? Em sembla que el gas no es podrà treure mai més, però segellar-lo sí», ha inquirit el diputat republicà, reclamant al govern espanyol «transparència» sobre la qüestió i evitar «frustrar» les expectatives dels ciutadans després de l'aprovació de la proposició no de llei.

«Estem d'acord que s'ha de desmantellar el Castor, que no es poden fer projectes d'aquestes característiques i s'ha de fer de la millor forma possible per evitar cap risc a les poblacions pròximes i no hagin problemes addicionals. No s'ha de fer una qüestió política d'això, de pressionar al govern i ser imprudents, abans de tenir les anàlisis adequades», ha respost Nadal de forma evasiva. En realitat, no ha fet esment a l'encàrrec de cap estudi i ha precisat que són els tècnics d'Enagás, responsable del manteniment de les instal·lacions, els que «vigilen contínuament» el projecte Castor. «Quan ens diguin els tècnics que tenim la possibilitat ho farem. No en fem una qüestió política. Deixem que els enginyer segueixin treballant», ha tancat.