Sabala i FMG transporten les seves pintures de les portades dels llibres a les parets de la Biblioteca de Tortosa

La Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa acull aquest mes de febrer l'exposició 'Art en Portada' de Sabala i FMG. Elisabeth Sabala i Fernando Martínez García han caminat de la mà en la seva vida personal i també professional malgrat que allò que fa un i altre pugui semblar antagònic. Aquesta sincrasi tan particular es sintetitza en la mostra de set quadres que es pot visitar, aquests dies, a la Biblioteca de Tortosa i que són a la vegada el millor del treball annex que fa la parella. Les obres escollides són algunes de les que protagonitzen les portades de les novel·les de FMG, la seva darrera i prolífera faceta artística, a més de músic i pintor, que ha despertat gràcies a «la calma» que li ofereix residir a Masdenverge (Montsià). Sabala hi aporta els seus personatges irònics, divertits i crítics i plens de llum i color.

Elisabeth Sabala i Fernando Martínez García han trobat a la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa el millor escenari possible per presentar els quadres que han anat escollint en els últims anys per ser portada de les novel·les que escriu FMG. En la primera planta del centre s'hi ha instal·lat quatre quadres de FMG que resumeixen també les diferents etapes de la seva pintura, des de l'època més fosca, al minimalisme i els colors neutrals. Els esbojarrats personatges de Sabala, amb unes pintures carregades de llum i de color però sobretot d'humor, s'han situat a la segona planta de la Biblioteca. Se'n mostres quatre de diferents formats.

Sabala assegura que, davant el privilegi de ser la primera lectora de les novel·les que escriu el Fernando des de fa uns anys, és ella mateixa qui acaba proposant, perquè hi troba els seus personatges, quina de les seves obres pot il·lustrar els textos de FMG o és el propi Fernando que té clar, d'entrada, quina de les seves obres ha d'omplir la portada del llibre. «Tot es va col·locant, literatura, pintura, disseny, tot va tenint el seu lloc i tot té coherència si tu ho has fet amb honestedat. Els quadres parlen de la vida i els llibres parlen de la vida. En Picasso deia: el quadre és una gran mentida per explicar veritat, i la literatura igual. Ens fa pensar i aprofitar idees», ha destacat Sabala.

La selecció per a l'exposició s'ha fet tenint en compte com identifiquen el quadre amb la novel·la i viceversa. «Parlem del mateix, al final», ha explicat Sabala. «Fa anys que em dedico a observar la gent, els petits detalls i per què passen coses. Vaig començar per aprendre a viure i me adonat qui sóc: una pintora que ha observat a la gent per aprendre per què s'enfaden, per què són gelosos, els pudors, el què diran, i mil maldats ocultes que tu no t'imaginaves i t'han sorprès. Jo ho he anat pintant i veig, al llegir les obres del Fernando, que poden ser exactament els mateixos que tenen les mateixes pors i angúnies. A les seves novel·les passen més disbarats (-riu-) i hi ha coses tremendes, però els personatges podrien ser els mateixos», ha explicat la pintora.

Martínez García va estrenar l'exposició el passat 9 de febrer amb un concert, amb la seva música. «Mai havia fet les tres coses a la vegada», ha apuntat. El nexe en comú de les seves tres facetes són justament les portades dels seus llibres. «Jo vaig començar a escriure fent cançons, de les cançons vaig passar als contes i dels contes les novel·les. Són tres camps que porto el mateix temps», ha dir FMG.

Un dels quadres de Sabala de la mostra de la Biblioteca de Tortosa serà la portada de la propera novel·la FMG, «Lluna de Mel». Il·lustra les històries de gelosia, d'amors i desamors que protagonitzaran el llibre i que Martínez García troba ben a prop. De fet, va començar a escriure quan va arribar a Masdenverge i tenia «tot el temps del món» per a ell. «El meu procés literari naix aquí. El cel, els animals, les històries dels pagesos són materials que t'enriqueixen. Més d'una història i confessió estan inspirades en coses que em conten», ha explicat l'artista.

Sabala i FMG es van conèixer a la facultat de Belles Arts. La influència «negra i fosca» que els unia al principi de seguida es trenca. Sabala comença aviat a pintar els seus personatges colorits, delicats i grotescos, irònics i satírics. FMG fa un canvi a finals dels 80 i deixa el període ombrívol per pintar amb els colors purs, negre, blanc, roig i groc i amb els anys acaba introduint altres cromatismes com el verd i el blau, influenciat en bona part en els seus viatges. «Ella necessita una història al quadre, jo no. Em va bé l'abstracció i dubitació. Tenim camins paral·lels i ens influenciem però tenim clars els camins i no ens molestem», ha defensat FMG.