Laura Pinyol, autora d''El risc més gran': «Viure és anar fent equivocant-se»

La periodista Laura Pinyol ha publicat recentment la seva primera novel·la El risc més gran (Amsterdam), que arrenca amb la seva protagonista, la Júlia, anant a viure a Prat del Comte (Terra Alta) amb els seus dos fills després d'una trencadissa emocional. En declaracions a l'ACN, l'autora ha destacat que la novel·la té dos temes de fons constants: «la por i la llibertat, com un joc de miralls», al temps que ha indicat que «com més estàndard i endreçada és la vida, més difícil és prendre decisions». Els dos fills petits de la Júlia estan a la seva vida i a la novel·la d'una forma molt persistent. «Viure és anar fent equivocant-se, anar encertant prova-error, però hi ha una prova-error que deixa de ser error que és tenir fills», ha assegurat Pinyol.

L'autora va conèixer la història del municipi de Prat de Comte que fa uns anys en època de preinscripcions va fer una crida oberta perquè hi anessin famílies a viure perquè l'escola es quedava sense ràtio i a partir de 12 alumnes no era sostenible. «I quan un poble es queda sense escola, es queda sense llavors de futur». Després va succeir el mateix a altres petits pobles i la periodista li va quedar la pregunta de què pot fer acceptar a una persona l'oferta d'anar a viure a un poble i marxar. I un dia va decidir que si volia fer-ne alguna cosa «havia d'aplicar constància i disciplina» i va començar a dedicar les seves nits a escriure la novel·la.

Pinyol ha explicat que El risc més gran té com a protagonista, la Júlia, que veu que tot el que ha construït a la seva vida no n'era conscient que ho feia i decideix anar a un petit poble amb els dos fills petits a partir d'un moment de «trencadissa emocional a partir d'una història que no esperava viure». La novel·la se situa a Prat del Comte, però aquesta no té tant a veure amb el que li passa allí, sinó amb tot «el què aprofita per endreçar mentre és allí». En aquesta estada, la protagonista endreça «els records de la mare, la relació amb el pare, amb el seu germanastre, els seus fills...».

La periodista tenia molt clar que la protagonista tenia aquest perfil de dona, relativament jove, amb fills molt petits, amb un pare que havia fet de pare i de mare, amb un germà adorable més petit amb els convenients que suposa, amb una ex-parella molt present; un marit, absent i com tot això acaba «condicionant» tot el que li passa.

Els fills de la Júlia estan a la seva vida i a la novel·la d'una forma molt persistent. «Viure és anar fent equivocant-se, anar encertant prova-error, però hi ha una prova-error que deixa de ser error que és tenir fills». Segons Pinyol, «tot és provisional, en la majoria dels casos, fins que tens fills, ja que aquella relació amb ells és incondicional i per tota la vida, tot pot canviar però allò és un irreversible que sempre t'acompanya». De fet, ha considerat que els dos fills de la protagonista la connecten amb la terra.

La por i la llibertat

La novel·la, com ha explicat la seva autora, té dos temes de fons constants: «la por i la llibertat, com un joc de miralls». Pinyol creu que «darrera una decisió o un canvi sempre hi ha certa por i això és molt pragmàtic i fàcil disfressar-ho de responsabilitat. Nosaltres en diem responsabilitats de les coses que funcionen com un jou i et sembla que és el que toca». L'autora ha assenyalat que aquest joc de miralls entre la por i la llibertat es pot aplicar a la resta de personatges perquè tots ells en «un moment fan aquest tanteig entre allò que els hi fa més basarda i allò que els fa viure més».

Primera novel·la

Aquesta és la primera novel·la de Laura Pinyol i, com ha explicat, la seva experiència amb la literatura no va més enllà del punt de vista de lector. Un dels seus grans temors era si agradaria a algú i tenia els estàndards necessaris. «És una sensació de despullar-se d'una forma molt pública i és un exhibicionisme d'intimitat. Em vaig deixar anar en el procés d'escriptura i com ho feia amb nocturnitat i traïdoria, no m'havia de justificar davant de ningú». Mentre anava escrivint, el seu propi relat la va atrapar i si no li dedicava temps, li «bullia la sang».

L'escriptora no té cap altra novel·la entre mans. De moment, com ha precisat, vol viure la publicació d'El risc més gran amb «tranquil·litat i gratitud perquè és una experiència que no hi comptava viure. No entrava en els meus plans i és fabulós perquè et permet retrobar-te amb gent que feia temps que no veies».

Trajectòria

Laura Pinyol Puig (Terrassa, 1979) és periodista i aquesta és la seva novel·la de debut. Especialitzada en comunicació, també col·labora en diversos mitjans escrits, com el diari Ara, especialment en el suplement Ara Criatures, Nació Digital i Descobrir, a més de dirigir una agència de comunicació.