Els guàrdia civils investigats per les càrregues a la Ràpita sostenen que van actuar per defensar-se

Agents de la Guàrdia Civil que van participar en les càrregues contra els votants de l'1-O a Sant Carles de la Ràpita sostenen que van actuar per fer front a la «resistència activa» plantejada pels ciutadans i «protegir» els membres de la policia judicial que intentaven fer complir l'ordre judicial d'aturar el referèndum. Això és el que han declarat aquest dimarts al matí davant el jutjat número 4 d'Amposta els primer cinc guàrdia civils citats com a imputats, que només han respost les preguntes dels seus advocats i de la jutgessa. Ho han fet des de Valdemoro, Madrid, mitjançant videoconferència. Els advocats de la seixantena de veïns que han denunciat lesions i danys morals preveuen que el nombre de citacions i imputacions creixerà –l'operatiu estava format per més d'un centenar d'efectius-. Volen, a més, conèixer qui va donar les ordres de carregar, sobretot després que la interlocutòria del TSJC demanava no alterar la convivència ciutadana. Una vintena de persones s'ha concentrat aquest dilluns al matí amb pancartes contra la violència dels cossos estatals davant dels jutjats, on els Mossos han establert un important dispositiu de seguretat que limitava l'accés a la zona.

Les declaracions dels cinc agents, integrants de l'anomenada divisió del cos ARS –Agrupación de Reserva y Seguridad- s'han allargat durant pràcticament tres hores i, finalment, no hi ha comparegut cap representant de Fiscalia. Ho han fet per via telemàtica des del Colegio de Guardas Jóvenes 'Duque de Ahumada' de Valdemoro (Comunitat de Madrid) i només han respost les preguntes fetes pel seu advocat defensor i la jutgessa. L'argument principal de la seva defensa s'ha basat, seguint algunes versions oficials, no només en la negació de la responsabilitat per les càrregues violentes el matí de l'1-O al pavelló firal de Sant Carles de la Ràpita. Més encara, l'han intentat traslladar als mateixos votants que les van patir.

«Han dit que van trobar els manifestants en situació de resistència activa i van intentar protegir els membres de la policia judicial que intentaven complir les determinacions de la interlocutòria del TSJC» -Tribunal Superior de Justícia de Catalunya-, ha explicat l'advocat de l'acusació particular, Josep Canício. Seguint aquesta mateixa línia argumental, han declarat que complien ordres judicials i van haver d'actuar «amb major proporcionalitat, com si es protegissin d'alguna cosa». Per als representants legals de la seixantena de ciutadans que han denunciat els agents per lesions i danys morals, més enllà del contingut d'aquestes declaracions i el dret constitucional dels investigats a no respondre, el tribunal haurà de tenir en compte el contingut explícit de les imatges enregistrades. Un material, d'altra banda, que ha resultat clau per identificar i denunciar els guàrdia civil implicats en les càrregues malgrat les dificultats, en alguns casos, perquè alguns no duien l'identificador a l'esquena en un primer moment.

En aquest sentit, Canício creu que el nombre d'agents investigats i citats judicialment els pròxims mesos augmentarà de forma notable. En l'operatiu de Sant Carles de la Ràpita hi van participar més d'un centenar d'agents –incloent policia judicial i comandaments sobre el terreny-. Els advocats de l'acusació particular han demanat a la jutgessa que permeti acumular totes les actuacions en una per facilitar les tasques i les diligències pendents. A partir d'això, es podran determinar els agents i responsables policials concrets contra els quals s'actua. Precisament, Canício considera essencial no només conèixer els efectius que van carregar contra els ciutadans sinó també els «responsables» de les mesures en aquella situació, tot recordant que la interlocutòria del TSJC apel·lava a actuar «sense alterar la convivència ciutadana». «Volem saber qui va prendre les decisions d'actuar d'una manera determinada: qui va ordenar què i les conseqüències que va portar», ha reblat, tot recordant que es tracta d'una qüestió sobre la qual, més enllà d'arguments de defensa, ha de prevaldre «la veracitat de les actuacions de l'administració».

Durant la declaració per videoconferència als jutjats d'Amposta una vintena de persones, convocades pel Comitè de Defensa de la República de Sant Carles de la Ràpita, s'han concentrat a uns vint metres de l'edifici amb pancartes mostrant el rebuig a la violència policial exercida pels cossos estatals el passat 1 d'Octubre. Ni oblit, ni perdó o Aquesta policia tortura i humilia n'eren alguns dels missatges. Durant bona part del matí, i fins pràcticament el migdia, els Mossos d'Esquadra –amb la presència d'agents visiblement armats- han establert un dispositiu especial de seguretat a tota la zona pròxima als jutjats limitant de forma selectiva l'accés de persones i vehicles.