El Síndic de Greuges requerirà la retirada el monument feixista de l'Ebre a l'Ajuntament de Tortosa

El Síndic de Greuges, Rafael Ribó, trametrà durant les pròximes setmanes diverses resolucions a la nova alcaldessa de Tortosa, Meritxell Roigé, requerint-li la retirada del monument de glorificació feixista al mig del riu Ebre. En una entrevista amb l'ACN, Ribó ha volgut donar un vot de confiança a Roigé, a l'alcaldia des de fa dos mesos, però ha lamentat obertament que el govern tortosí es continuï resistint a aplicar tant la Llei de Memòria Històrica com les recomanacions de Nacions Unides i mantingui encara, intacte, el que considera un «exemplar evident» de la pervivència dels símbols de la dictadura franquista a Catalunya. També rebutja que el monòlit feixista pugui ser reinterpretat, tal i com va assumir el govern municipal del PDeCAT i ERC arran la consulta efectuada fa dos anys, projecte que tampoc s'ha arribat a concretar.

Impactat, novament, per la visió del monòlit al mig del riu Ebre en la seva visita a Tortosa d'aquest passat dijous, Ribó torna a la càrrega per aconseguir la seva retirada exigint, novament, el compliment efectiu de la Llei de Memòria Històrica i de les recomanacions de Nacions Unides. Una petició que, per primer cop, dirigirà ara a la nova alcaldessa, que ja formava part com a primera tinent d'alcalde del govern que va plantejar i assumir el seu manteniment i «reinterpretació», opció guanyadora la consulta de maig de 2016. «No puc entendre que els poders públics democràtics d'aquí no s'atreveixin a complir-ho i el Síndic continuarà insistint en el mateix. No vull ara inculpar ningú, ni la nova alcaldessa, malgrat que d'aquí poques setmanes tindrà resolucions meves al respecte», ha avançat.

»No puc entendre que havent-hi una Llei de Memòria Històrica, que està per sobre de totes les previsions, ordenances municipals, catàlegs, etcètera, és una llei de les Corts Generals; havent un sentit reclamat per les Nacions Unides, que Espanya no ha complert amb fer comptes amb la realitat, explicant què va passar, rescabalar i suprimir tot allò que significa la dictadura, garantint que no tornarà a succeir, com encara es pugui justificar el monument per més dissimulat que pugui estar?», s'ha preguntat, de forma indignada, el Síndic. «No val que em diguin que és del Ministeri de Defensa o de qui sigui», ha advertit seguidament. Malgrat voler defugir debats estètics o culturals, Síndic es mostra totalment escèptic davant el plantejament efectuat pel govern municipal de reinterpretar el sentit original del monòlit i despullar-lo de connotacions feixistes. «Continua referint-se als 'combatientes que hallaron gloria en la batalla del Ebro' i amb una àliga que no es pot dubtar què interpreta», apunta. «Si volen, que facin un museu», ha etzibat.

El monòlit franquista de Tortosa és, segons Ribó, un dels vestigis més «evidents» de la pervivència de la simbologia franquista a Catalunya. També esmenta, en aquest context, les plaques del Ministerio de la Vivienda franquista de la ciutat de Lleida i les reticències d'aquest ajuntament per també retirar-les completament. «El monument continua al seu lloc i continua sent una transgressió flagrant» de la llei, insisteix. «Nacions Unides diu que Espanya és l'única democràcia madura que no ha complert amb la memòria històrica –ho ha complert Alemanya, Itàlia i Argentina, etcètera-. Em sorprèn que dins de l'Estat, on Catalunya és la zona que anem més avançats, a molta distància, complim aquesta memòria històrica, encara tinguem això per solucionar. Amb la solució que sigui més oportuna, però l'immobilisme va a favor de perpetuar una part de la cultura autoritària que s'instal·la a la nostra societat», ha tancat.