La URV recomana el treball en xarxa de ciutats ebrenques com a motor de desenvolupament

Suplir la inexistència d'una gran ciutat o un centre regional que exerceixi un lideratge clar amb el treball en xarxa i connectat dels diferents nuclis de població mitjans o petits com a oportunitat de futur per al desenvolupament de les Terres de l'Ebre. Aquesta és una de les principals conclusions a les quals arriba un estudi impulsat per la Càtedra d'Economia Local i Regional de la URV i la Fundació URV que fa un diagnosi de la situació actual i apunta possibles accions a seguir. L'autor d'aquest estudi, el geògraf Josep Maria Piñol, constata que el territori no ha sabut aprofitar la seva situació estratègica dins del Corredor Mediterrani, just enmig de la gran regió Lió-Barcelona-Alacant. Revertir aquesta situació, explica, requereix identificar nuclis de població mitjans o mitjans-grans perquè puguin exercir com a nodes d'una xarxa que pugui reactivar la competitivitat, fixar la població al territori, fomentar la creació d'activitat econòmica i captar talent. Un treball conjunta, afegeix, que es podria articular sense necessitat de canvis administratius o polítics.

D'acord amb l'informe La Xarxa de Ciutats a les Terres de l'Ebre. De realitat incipient a motor de desenvolupament?, un 65% dels poc més de 180.000 habitants actuals de les Terres de l'Ebre viuen en nou municipis del Baix Ebre i el Montsià que formen dos corones. Una, integrada per Tortosa, Amposta, Roquetes i l'Aldea, amb 66.300 habitants. Una segona amb Sant Carles de la Ràpita, Deltebre, Sant Jaume d'Enveja, Camarles, Santa Bàrbara i Masdenverge, amb poc més de 38.000 habitants. Aquest nucli central, que tendeix a guanyar pes demogràfic, contrasta amb la situació a la Ribera d'Ebre i la Terra Alta, on les capitals de comarca juguen un paper clau.

Així doncs, addueix Piñol, la xarxa podria tenir un efecte multiplicador, més enllà de la suma de les parts. «Permetria aconseguir un efecte multiplicador de les iniciatives locals de promoció i de localització empresarial», precisa. Possibilitaria «optimitzar recursos» i «polítiques de desenvolupament» que es despleguen al territori, al mateix temps que «competir i cooperar amb els territoris del voltant». També afavoriria la distribució de la riquesa sobre el territori i ajudaria a aconseguir un paper més prominent dins del Corredor Mediterrani i a Catalunya. Aconseguir-ho, segons Piñol, requereix trencar algunes dinàmiques i mentalitats heretades, superant localismes i atorgant a cada nucli el seu rol. «Hem estat un temps molt llarg sense consciència pròpia de constituir un territori diferenciat i això fa que la pròpia gent relati una mentalitat de perifèria que ha dificultat prendre un posicionament actiu dins dels corredors», reflexiona.

Exemple d'aquest escenari seria el marc referencial administratiu provincial, que és el que l'administració espanyola utilitza a l'hora d'elaborar i desplegar els pressupostos. «Això sumat al localisme dificulta la captació de fluxos i fa que acabin passant de llarg», insisteix. Malgrat tot, considera l'autor de l'informe que l'organització de les xarxes no implica necessàriament canvis en l'organització territorial o la creació de nous organismes. En aquest sentit, apunta possibilitats com la mancomunació dels quatre consells comarcals o una xarxa de municipis grans per optimitzar recursos, prioritzar els punts estratègics de localització econòmica i establir una política integral de promoció, treballant en escenaris superiors als cicles electorals. El document plantejar també prioritzar de forma consensuada la mobilitat i les infraestructures, readaptant els ens de promoció econòmic existents i fer un pla d'aterratge d'empreses i talent.