Jutgen quatre empresaris de la Sénia que abocaven residus tòxics provinents d'ebenisteria en un pou

La fiscalia de Medi Ambient de Tarragona sol·licita penes de fins a tres anys de presó pels administradors i gerents de dues empreses de la Sénia, per permetre l’abocament en un pou de residus tòxics provinent d’activitats industrials d’ebenisteria. Segons l’escrit d’acusació de la fiscalia a què ha tingut accés l’ACN, les empreses van habilitar una cavitat al recinte de l’empresa on dipositaven diverses substàncies per estalviar-se les despeses del tractament establert per llei. En les inspeccions dutes a terme pels Agents Rurals es van descobrir diversos bidons i es va constatar que els productes s’havien infiltrat al terreny. De les mostres analitzades se’n va desprendre la presència de diversos contaminants, entre els quals toluè i xilè que, segons l’Institut Nacional de Toxicologia, «suposen un greu risc d’afecció a la qualitat de l’aigua» que hi pugui entrar en contacte. La vista contra els quatre processats se celebrarà aquest divendres al jutjat penal de Tortosa.

Les empreses, Moblec SL i l’auxiliar Efe Natural 2006, desenvolupaven activitats relacionades amb l’ebenisteria a la carretera d’Ulldecona, al terme municipal de la Sénia. Segons el fiscal, l’activitat industrial requeria de l’ús de productes tòxics, especialment pintures, vernissos i dissolvents. Els dissolvents eren reciclats a la pròpia empresa un nombre limitat de vegades. No obstant, la capacitat de la recicladora era limitada i, «amb la finalitat d’evitar despeses en el tractament idoni de la totalitat dels recursos tòxics generats, els acusats van adoptar la pràctica de disposar que les restes fossin ocultades en una cavitat subterrània construïda a tal efecte, en data no determinada, aproximadament a mitjan 2008».

Així, com a conseqüència d’una inspecció i registre efectuat a les empreses el 17 de juny del 2013, es va conèixer que els residus dels productes químics utilitzats es dipositaven en bidons de 200 litres, alguns sense etiquetar, que es trobaven en uns recintes ubicats a l’exterior de les instal·lacions. En un petit magatzem sense portes van ser localitzats uns altres 34 bidons de 20 litres de pintures i vernissos i tres bidons buits de 200 litres. Davant del magatzem, també van aparèixer set bidons de 200 litres, tres dels quals estaven plens i hi figurava la inscripció «dissolvent brossa».

Un amagatall tapat amb llistons de fusta

A més, els dissolvents i productes químics que no s’anaven a reutilitzar eren abocats a un forat o amagatall sense impermeabilitzar que es trobava a l’esplanada de l’empresa, segons la fiscalia. El forat donava accés a una cavitat subterrània reforçada amb bigues, de poc més de 24 metres quadrats, amb capacitat per 24.375 litres. Les mesures del forat en superfície eren de tot just 80 per 40 centímetres i l’espai estava reforçat amb bigues de fusta i tapat amb uns simples llistons.

El ministeri públic sosté que la falta d’impermeabilització va produir la infiltració de les substàncies en el terreny circumdant. Així, entre la inspecció feta el 17 de juny del 2013 i la de 2 d’octubre del 2013 es va poder constatar una diferència de volum d’uns 3.600 litres. En el moment de la retirada es van extreure uns 5.700 litres i 2.800 litres de restes solidificades juntament amb l’aigua utilitzada per a extreure’ls. També es van retirar amb retroexcavadora uns dotze metres cúbics de restes sòlides.

Presència de contaminants

La recollida de mostres de terres a l’àrea immediata de l’amagatall va permetre detectar la presència de diversos contaminats -acetat de metil, acetat d’etil, metil etil cetona, metil isobutil cetona, etil èter de propilenglicol- d’entre els quals destacava la de toluè i xilè que suposen, segons l’Institut Nacional de Toxicologia, «un greu risc d’afecció a la qualitat de l’aigua pugui entrar en contacte per escorrentia o infiltració». En concret, les mostres van referir la presència d’entre 202 i 331 mil·ligrams de toluè per quilo; i d’entre 176 i 321 mil·ligrams de xilè per quilo de terra.

Segons l’informe de l’Agència de Residus de Catalunya, el sòl afectat abasta una distància horitzontal de cinc metres, des de la fossa, i de 35 metres de profunditat, que podria arribar a assolir els 225 metres quadrats de superfície, si bé, «un cop extrets els residus ja no pot considerar-se contaminat i el risc és acceptable».

El ministeri públic conclou que el desallotjament periòdic dels residus tòxics a la cavitat subterrània es portaven a terme en benefici de les empreses i, per tant, dels seus administradors; i «per disposició, coneixement, encàrrec i aquiescència” d’aquests i dels gerents. Segons el fiscal, amb l’oposició de qualsevol dels acusats no s’haguessin pogut portar a terme els abocaments.

Penes de fins a tres anys de presó

Segons la fiscalia, els fets són constitutius d’un delicte de dipòsit il·legal de l’article 328.1 del Codi Penal, en la seva redacció posterior a la reforma del 2010 o, alternativament, d’un delicte contra els recursos naturals i el medi ambient -delicte ecològic de l’article 325 del Codi Penal-, en la seva redacció posterior a la reforma del 2010.

Pel delicte de dipòsit il·legal, la fiscalia sol·licita un any i mig de presó, multa de 4.320 euros, i la inhabilitació per a l’exercici d’una professió o ofici relacionats amb la protecció del medi ambient durant un any i mig. Per la tipificació alternativa de delicte ecològic, el ministeri púbic reclama tres anys de presó, multa de 5.400 euros i la inhabilitació per dos anys.

A més, sol·licita que els acusats indemnitzin, de forma conjunta, a l’Institut Nacional de Toxicologia amb 2.418,18 euros i, a l’Agència Catalana de Residus, amb 2.531,18 euros, pels costos derivats de la seva actuació en el procediment. El judici se celebrarà aquest divendres al jutjat penal de Tortosa i hi estan citades a declarar prop d’una vintena de persones, entre testimonis i pèrits.