Creu i cara de les riuades al tram final de l'Ebre

El passat mes d'abril, molts pagesos i veïns de municipis com Miravet van veure, de nou, com la gran i sobtada crescuda de l'Ebre inundava conreus o, fins i tot, amenaçava d'envair els carrers del poble. És una situació que es repeteix cíclicament a cada avinguda, malgrat l'existència del sistema de pantans de Mequinensa-Riba-roja-Flix que hauria d'evitar possibles danys al tram final del riu durant uns episodis que, d'altra banda, beneficien un Delta amenaçat de mort. La Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE), blanc habitual de les crítiques per aquest fenomen, es defensa adduint la gran dificultat que suposava gestionar una crescuda extraordinària que ha transportat en els últims dos mesos més de 3.500 hectòmetres cúbics d'aigua i sediments, més de dos cops la capacitat de Mequinensa. En el rerefons, el gran marge de discrecionalitat que els titulars de les hidroelèctriques, en aquest cas Endesa, tenen a l'hora de gestionar els cabals dels embassaments.

La controvèrsia al voltant de la gestió dels embassaments aflora cada cop que el riu experimenta crescudes importants. Ningú posa en dubte la necessitat d'aquestes avingudes extraordinàries, especialment, per al Delta. Però alguns municipis riberencs pateixen, de forma cíclica, inundacions de camps de conreus, infraestructures fluvials o equipaments i, en casos com el de Miravet, el riu arriba a punt d'envair alguns carrers i cases del poble. Pagesos i alcaldes entenen que una gestió anticipada i adequada dels cabals de desembassament, prioritzant una gestió més naturalitzada i segura del tram baix del riu per sobre dels interessos de la producció hidroelèctrica –que mantenen en xifres elevades les reserves dels pantans per garantir l'activitat de les turbines- evitaria aquests episodis.

«L'argument és que no pot ser que tinguem el riu amb un cabal baix i el facin pujar esgraonadament fins els 1.900 metres cúbics en un curt període de temps, que pot ser entre deu i dotze dies», apunta el responsable de Protecció Civil a les Terres de l'Ebre, Miquel Alonso. Durant l'anterior episodi de crescuda extraordinària, el març de 2015, Alonso va sobrevolar tot el tram baix de l'Ebre amb helicòpter i va prendre imatges per certificar quines zones patien inundacions amb un cabal màxim, en aquell moment, de 1.950 metres cúbics per segon. El riu estava a punt de desbordar a la plaça de l'Arenal de Miravet. Amb aquesta informació a la mà, el Centre de Coordinació Operativa de Catalunya (CECAT) de Protecció Civil i la mateixa CHE van acordar establir protocols de comunicació per gestionar aquestes situacions i una referència màxima de cabal, 1.900 metres cúbics per segon, a partir de la qual les inundacions sobrepassen zones baixes de conreu i poden afectar de ple espais urbans. A partir d'aquest moment, destaca el responsable de Protecció CIvil, la coordinació amb l'organisme de conca ha millorat notablement.

Però tot i que durant l'episodi d'aquest passat abril es va arribar a un màxim inferior, 1.850 metres cúbics per segon desembassats durant diversos dies, les afectacions pràcticament es van repetir: l'aigua va arribar al límit del carrer a Miravet. Un fenomen, apunta Alonso, que es deu als canvis naturals en la morfologia de la llera del riu, fet que modifica la laminació del mateix cabal. Era, però, necessari arribar a aquest llindar en tant poc temps, amb la inundació sobtada d'alguns espais riberencs del tram final de l'Ebre, posant en alerta pagesos i institucions? Es podia haver previst i gestionat amb major antelació, evitant les afectacions? "En dos mesos han entrat més de 3.500 hectòmetres cúbics, que són com dos Mequinensa. Gestionar això seria deixar buit Mequinensa perquè hi entri tota aquesta aigua o gestionar-ho amb altra limitació: la de no fer danys aigües avall. Hi ha un altre problema: l'aigua que venia pel Cinca i el Segre, que al 2015 no van aportar. Has de jugar amb la combinació per l'eix de l'Ebre, la que ve pel Segre i el Cinca amb l'objectiu objectiu de amollar aigua per sobre del cabal de danys a Tortosa. És un exercici difícil", resumeix el responsable del Centre de Processos del Servei Automàtic d'Informació Hidrològica (SAIH) de la CHE, Adolfo Álvarez.

Regulació i incertesa

La gestió dels desembassaments davant d'una avinguda extraordinària, explica, s'inicia en el moment que la previsió meteorològica determina amb una alta probabilitat de precipitacions fortes a la conca. Recorden, a més, que només un 18,1% de la conca està regulada per embassaments i no n'existeixi cap al tram central de l'eix del riu. En el cas d'aquest 2018, apunta Álvarez, dies abans ja es va començar a desembassar esglaonadament el sistema de Mequinensa-Riba-roja-Flix per crear capacitat de resguard suficient. «La incertesa és molt gran, depèn de quanta cau i on cau, fins que no arriba sobre el terreny no pots ajustar», apunta. A partir del moment que la crescuda se situa a la parta alta de la conca, en aquest cas Navarra, tarda uns cinc dies a arribar al tram final. Això obliga a alliberar aigua, principalment, de Mequinensa, amb diferència el més gran de la conca, amb 1.533 hectòmetres cúbics de capacitat, per no superar el llindar de 1.900 metres cúbics per segon de cabal al tram final.

El problema, sovint, és que aquest marge de maniobra es veure força reduït en el temps perquè els pantans, gestionats per les hidroelèctriques, retenen una làmina d'aigua molt alta amb l'objectiu d'administrar-la segons els seus plans per turbinar i generar energia. Segons la cap de l'Àrea d'Hidrologia i Lleres de la CHE, María Luisa Moreno, la presa de decisions «col·legiades» a les juntes d'explotació i les comissions de desembassaments permeten determinar, fins i tot mensualment, els nivells dels pantans en «operació normal», durant els quals els operadors tenen marge per fer oscil·lar la làmina d'acord amb l'ús principal reconegut, en aquest cas de la generació hidroelèctrica, condicionats també a les concessions de regadiu, abastiments i cabal ambiental. Quan aquest nivell baixa per sota del mínim, com seria en casos de sequera, o sobrepassa el màxim, per avingudes, en casos d'emergència, és l'organisme de conca qui determina les condicions dels desembassaments.

Lucre cessant de les hidroelèctriques

Cada semestre, i especialment abans del període de precipitacions de la tardor, les comissions de desembassament decideixen establir més espai de resguard de forma preventiva. Però quan, especialment a la primavera, les quantitats de precipitacions o d'aigua del desgel es concentren en pocs dies, com ha estat en l'episodi de fa un mes, l'escenari es complica. Si, d'acord amb les previsions, la CHE exigeix al concessionari que rebaixi sensiblement els cabals embassats i, finalment, aquest escenari no s'acaba complint, les hidroelèctriques traslladen les seves queixes a l'organisme. Fins i tot, poden exigir el lucre cessant a l'administració, admeten els tècnics. Alonso considera que, a la curta o a la llarga, caldrà posar sobre la taula aquesta qüestió i discutir les seves implicacions per al tram final del riu.

En l'escenari de l'última avinguda, que durant el més d'abril va portar 2.200 hectòmetres cúbics d'aigua al tram final –que se sumen a uns 1.500 durant el març-, hauria estat necessari buidar dos cops Mequinensa per encabir tota l'aigua. «No dona temps a desembassar», sosté. Entre el 6 i el 14 d'abril, remarquen, van caure sobre la conca de l'Ebre més de 8.000 hectòmetres cúbics en precipitacions. Per ajudar a regular, es van tancar temporalment les comportes dels embassaments pirinencs del Segre i Cinca. L'any 2015, per contra, la concatenació d'avingudes, també amb alts cabals procedents d'aquests dos afluents, va dificultar les operacions, recorda el tècnic de la CHE. «Si et venen en un mes i escaig tres avingudes no pots recuperar i no tens capacitat laminació. Si no són successos concatenats i molt prolongats, els sistemes informació permeten maniobrar Mequinensa amb antelació», precisa.

En aquell moment, fins i tot, segons el SAIH de l'organisme de conca, que ofereix dades pràcticament en temps real sobre les estacions d'aforament i els embassaments, aquest mateix pantà va arribar gairebé al 103% de capacitat, una dada que va causar sorpresa i alhora preocupació a les Terres de l'Ebre. Moreno clarifica que, en casos d'emergència, es pot superar el llindar del límit d'operació normal de la presa–el 100%-, atès que, per disseny, existeix un nivell «extraordinari» d'uns 1,5 metres addicionals de creixement, per sota del llindar de la mateixa construcció. «Superar el 100% el nivell normal no significa res perillós per a la seguretat de la presa. Simplement, s'està esgotant i s'ha passat el nivell normal d'explotació i es va camí màxim nivell de situació d'emergència, que duraria el temps necessari. Si es veu que agafés el màxim extraordinari s'alliberarien més cabals. Llavors poden haver afectacions. Però l'objectiu de l'embassament és sempre disminuir el volum d'aigua alliberat per minimitzar els danys», clarifica.

Aplicar «sentit comú»

Més enllà de totes les limitacions, els tècnics de la CHE treballen amb la idea que e sistema de pantans funciona com un «semàfor» regulador que evita les inundacions que es produeixen riu amunt. «Sempre és una situació bona per al tram inferior de l'Ebre perquè li arriben cabals inferiors que al tram mig. I tenim molta conca intermèdia», sentencia. Certament, i a diferència de la zona de Saragossa, per on van arribar a baixar més de 2.200 metres cúbics per segon, amb inundacions de finques i granges –moltes d'elles construïdes en zona inundable-, el nivell d'afectacions a les Terres de l'Ebre ha estat força inferior. «Atès que no tenim el perill de la part mitja de la conca i està regulat, caldria gestionar-ho amb sentit comú», esmena Alonso, tot precisant que l'establiment d'un règim de cabals més regulars, llimant el grans contrastos actuals, ajudaria també a drenar la llera i evitar problemes.

Els tècnics de la CHE, malgrat tot, són conscients que la difusió d'aquest tipus de dades en període d'emergència i sense cap aclariment ha portat cap a la desconfiança de molts agents del territori cap a la tasca de l'organisme de conca en la gestió de les avingudes. De fet, les suspicàcies encara s'han incrementat amb les dades en continu de les estacions d'aforament, especialment la de Tortosa, que sovint ofereix valors de cabal més elevats que la d'Ascó –quan haurien de ser menors, especialment, a partir de l'assut de Xerta quan es desvien prop de 50 metres cúbics per segon als canals de regadiu de la Dreta i l'Esquerra-. Moreno apunta que existeix un decalatge d'entre un 5 i un 10% de la dada que es publica fruit de limitacions del propi sistema de mesurament: la base és l'altura del nivell del riu, a partir de la qual s'extrapola matemàticament el cabal. Això, afegeix, suposa que elements com la presència de macròfits a l'aigua, en el cas d'Ascó, o les «marees» i la direcció del vent, a Tortosa, provoquen sovint lectures més elevades de les reals, que posteriorment es corregeixen amb mesuraments de la làmina d'aigua d'una secció del riu amb ultrasons.

Beneficis per al Delta

La CHE calcula que, només durant aquests quatre primers mesos i mig de l'any, per Tortosa han baixat prop de 7.800 hectòmetres cúbics, pràcticament la mateixa quantitat que al llarg de tot un any sec. La cara del fenomen, sens dubte, és la de les aportacions extraordinàries d'aigua i sediments, molt necessàries per un delta de l'Ebre que des de la construcció dels pantans, i amb la perspectiva del canvi climàtic, es veu amenaçat per la regressió i la subsidència. Uns episodis que, segons l'investigador del Programa d'Ecosistemes Aquàtics de l'IRTA, Carles Ibàñez, es presenten gairebé un cop cada dos anys, amb cabals elevats –entre 1.000 i 3.000 hectòmetres cúbics- i una potencialitat de transport de sediments molt considerable. «D'acord amb les xifres preliminars que hem fet, si aprofitéssim aquestes crescudes per alliberar sediments, sobretot de Riba-roja, podríem aportar centenars de milers de tones de sediment. Sempre parlem d'un milió de tones a l'any com a xifra per frenar la regressió. Si no fos això, parlaríem d'una xifra que s'hi podria aproximar», ha exposat.

Després de les proves d'injecció de sediment al riu i als canals en el marc del projecte Life Ebro-Admiclim, l'IRTA i la Universitat de Còrdova estan desenvolupant un programa informàtic que permetrà determinar de forma més exacta les quantitats necessàries de sediments retinguts a les preses que s'haurien de transportar cap al Delta per frenar la regressió i la subsidència. Les crescudes extraordinàries, doncs, no només permetrien l'aportació directa de sediments, sinó que es convertirien en una via de transport excepcional. «Aquesta crescuda ha portat sediment fi que ha entrat dins del mar, en forma de ventall, fertilitzant el mar i renovant el llit del riu, eliminant macròfits. És important per moltes coses, però falta la sorra per frenar la regressió. És la que necessitaríem obtenir fent un by pass de sediments aprofitant les crescudes. Els càlculs els tindrem aviat», afegeix.

Paral·lelament, proposa habilitar un by pass permanent, perquè pugui transportar sediment fi durant tot l'any. Un mètode que no requeriria modificar el règim fluvial actual perquè no requereix cabals elevats. Sí que caldria habilitar tècnicament un sistema per traslladar els sediments per a cadascun dels casos, sense afectar altre usos de l'embassament.Es plantejar buidar en bona mesura el pantà i obrir les comportes de fons podria ser una opció. L'altra fórmula, passaria per la instal·lació d'una draga amb una canonada flotant, per injectar els sediments fins als cabals habituals. En el cas de les sorres, caldria acumular estocs en zones baixes més enllà del sistema d'embassaments perquè les crescudes naturals s'emportin aquest material fins al Delta.