L'obra 'Retomar Sonidos' de Matteo Guidi guanya la 15a Biennal d'Art Ciutat d'Amposta

L’obra ‘Retomar sonidos’, de l’italià Matteo Guidi, ha guanyat la quinzena edició de la Biennal d’Art Ciutat d’Amposta (BIAM), impulsada per Lo Pati - Centre d’Art Terres de l’Ebre i dirigida per l’artista ampostí Manel Margalef. El guanyador es va fer públic aquest dissabte durant l’acte d’inauguració de l’exposició de la BIAM. El jurat del premi, que l’ha distingit per la «qualitat» de l’obra i la «sensibilitat social que s’hi desprèn», ha reconegut que ha estat una «elecció difícil». El certamen ha comptat amb disset projectes seleccionats. L’exposició es podrà visitar a Lo Pati fins al proper 29 de juliol.

L’obra és una peça sonora fruit d’un taller del mateix Guidi al centre penitenciari Brians I per a dones. Segons expliquen des de l’organització del certamen, a diferència d’altres països el sistema penitenciari espanyol prohibeix a les recluses cuinar a les cel·les. Això, remarquen, les allunya de sons tan habituals de la vida quotidiana com batre un ou, fregir patates o obrir una ampolla. Per aquest motiu, l’artista va plantejar a les preses recrear aquests sons amb objectes presents a la presó i acompanya l’àudio amb diapositives del material utilitzat.

En la inauguració de la BIAM, el guanyador va dedicar el premi a una de les recluses que va participar al projecte, però que no l’ha pogut veure acabat perquè va aparèixer morta a la seva cel·la.

Entre els artistes seleccionats s’hi troben Abel Jaramillo, Amaia Molinet, Ana H. del Amo, Antonia del Río, Elena Aitzkoa, Lluc Baños, Lúa Coderch, Lola Lasurt, Laura Llaneli, David Mutiloa, Francisco Navarrete, Diego Paonesa, Mònica Planes, Mario Santamaría i Carlos Valverde, amb obres que des de diferents disciplines i formats reflexionen sobre la reubicació d’allò analògic en el món digital, la memòria històrica o el propi concepte d’habitar i re-formular l’espai.

Autoritats i artistes han ressaltat la important trajectòria de la BIAM, una de les més veteranes del país, que durant pràcticament tres dècades d’existència s’ha consolidat com un veritable termòstat de la creació contemporània, tant pel que fa als artistes emergents com a d’altres més consolidats.