El Congrés Internacional de la Batalla de l'Ebre aposta per recuperar la memòria històrica local silenciada per la por

El Congrés Internacional de la Batalla de l'Ebre és l'acte central de la commemoració, aquest 2018, dels 80 aniversari del conflicte. El darrer cap de setmana de setembre i el primer d'octubre a Tortosa, es faran les ponències i taules rodones on s'esperen nombroses aportacions inèdites a través d'un «gran gruix de comunicacions» que ja s'estan rebent des de l'estat espanyol i França. De fet, els organitzadors apostem per mirar de recuperar moltes de les histories vives locals que encara no s'han explicat, pel dolor i la por dels que van viure la Batalla. També es pretén contextualitzar les conseqüències econòmiques que encara arrosseguen les Terres de l'Ebre i denunciar la manca de voluntat política per reparar la dignitat de les víctimes i recuperar els cadàvers dels milers de soldats que hi van morir. El congrés s'ha dividit en dos caps de setmana per fomentar, al màxim, la participació i oferirà recreacions històriques i altres propostes complementàries.

El Congrés Internacional '80 anys de la Batalla de l’Ebre' tindrà lloc a l’Auditori Felip Pedrell de Tortosa, del 28 al 30 de setembre i del 5 al 7 d’octubre. L'organitzen conjuntament el Departament d'Història, Història de l'Art i Arqueologia de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i l'associació Amics i Amigues de l'Ebre.

El catedràtic d'Història Contemporània i degà de la Facultat de Lletres de la URV, Josep Sánchez Cervelló, ha assegurat que la importància del Congrés, que ell coordina, es dona pel fet que amb la Batalla de l'Ebre, el territori es va «expandir internacionalment» per primera vegada. «És un dels inconvenients de les guerres», ha afegit el catedràtic. Justament, Sánchez Cervelló tancarà les ponències, diumenge 7 de juliol, amb una conferència sobre com va influir el context internacional en el desenvolupament de la Batalla de l'Ebre. «El desenllaç hauria estat diferent si les potències que van practicar la no intervenció haguessin fet una altra política i si les democràcies haguessin donat suport a la República», ha lamentat.

Però el congrés no només vol donar voltes sobre els fets passats sinó contextualitzar quines són encara les conseqüències que segueixen mantenint el llastre al territori. «L'herència i la destrucció que va deixar, encara continua. Tenim el PIB per càpita més baix de Catalunya i una de les causes és que -fa 80 anys- es van destruir les infraestructures i les camps de cultiu. Molts pagesos no van treballar la terra mai més perquè la tenien atapeïda de morts», ha apuntat l'historiador.

La no restitució i recuperació d'aquells milers de soldats i víctimes, que van perdre la vida en la més sagnant de les batalles de les Guerra Civil espanyola, és un dels primers retrets que s'intueixen del Congrés Internacional de la tardor. «Als que som ebrencs això encara ens afecta i hem de fer una mirada sobre com ha estat la política en aquesta qüestió en aquests anys, que encara ningú no hagi solucionat un dels problemes crucials en qualsevol guerra o conflicte que és recuperar els morts (...). Els tenim aquí al costat i no hem estat capaços de fer res. Ni nosaltres, ni la classe dirigent», ha criticat.

Les microhistòries callades

Vuit dècades després d'aquell cruent conflicte i malgrat tot el que es coneix, encara queda «molta memòria històrica del territori per recuperar». Així ho ha defensat Marc March, president d'Amics i Amigues de l'Ebre que ha lamentat que moltes d'aquestes histories locals i personals s'hagin callat per por. «Hi ha famílies que encara no en volen parlar, hi ha avis que no volen parlar de les seves vivències als nets perquè encara hi ha por. És la pitjor manera d'amagar la memòria històrica i tenim el deute històric de recuperar-la», ha defensat.

March ha defensat que la celebració del Congrés contribuirà a explicar novetats i molta informació inèdita, que ja arriba a través de desenes de comunicacions, i també per escoltar les històries de vida de la gent que va viure aquella Batalla. «Els pobles que no tenen memòria pateixen les conseqüències dos o tres vegades més. Que hi hagi tanta extrema dreta i ressorgeixi el franquisme ara és perquè encara no s'han fet les coses bé», ha advertit Sánchez Cervelló.

També s'analitzarà la relació entre la Batalla de l'Ebre i altres territoris que també van ser front de guerra com el d'Aragó, les ofensives del Segre o la Batalla de Llevant. «Sense la connexió amb aquests altres territoris no podem entendre la Batalla de l'Ebre en la seua globalitat», ha assenyalat el professor d'Història i Història de l'Art al Centre Associat a la UNED, Roc Salvadó. Els eixos del Congrés són de fet, el context polític estatal i internacional, els aspectes bèl·lics, vida i memòria local al front de guerra, la sanitat, o l'Ebre com a protagonista a la literatura, el cinema, la premsa i altres elements propagandístics sobre la batalla.

Hi haurà dotze ponències i una taula rodona, i s'han presentat ja una trentena de comunicacions que recullen aspectes més locals de la Batalla de l'Ebre, tant de la rereguarda com del front. El congrés està adreçat a estudiants, professors, especialistes, persones interessades en conèixer els darrers estudis realitzats sobre el tema i al públic en general. Les inscripcions ja estan obertes i es poden fer a la web www.batalladelebre.cat. El preu d'inscripció és de 60 euros. Es tracta d'una activitat reconeguda pel Departament d'Ensenyament a través de l’ICE de la URV amb una certificació de 35 hores i es reconeixerà un crèdit ECTS de 32 hores als alumnes de la UNED que estiguin matriculats en una carrera/grau.

Com a activitats complementàries es faran visites a espais de la Batalla de l'Ebre a Tortosa, a Campredó i la Sénia, una recreació històrica sobre el front de guerra al Mercat municipal de Tortosa, una donació de sang enmig d'un hospital de campanya o la representació d'una obra de teatre. També hi haurà un concert de la Banda de Música de Tortosa, una exposició al Museu de l’Ebre, 'La Batalla de l’Ebre, del plànol a la imatge', produïda per Amics i Amigues de l’Ebre i coordinada per Roc Salvadó i Màrius Pons, sobre mapes i fotografies aèries de la Batalla de l’Ebre.