Economia
L'Observatori del Deute de la Globalització recorrerà l'arxiu de la querella del Castor contra exministres i empresari
El grup querellant, que té el suport de la Plataforma del Sénia, presentaran el recurs a la sala de l'Audiència Nacional
El grup promotor de la querella pel cas Castor recorrerà la decisió de l'Audiència Nacional d'arxivar-la. L'Observatori del Deute en la Globalització (ODG), el col·lectiu activista Xnet i l'Institut de Drets Humans de Catalunya, amb el suport de la Plataforma en Defensa de les Terres del Sénia, han anunciat que «evidentment» recorreran a la sala de l'Audiència Nacional. Quan el seu equip jurídic estudiï l'acta de la jutge Carmen Lamela, en facilitaran més detalls. La querella es va presentar contra els exministres Joan Clos, Miguel Sebastián, José Manuel Soria, Magdalena Álvarez i Elena Espinosa, així com el president d'ACS Florentino Pérez, entre altres empresaris, per prevaricació, malversació i frau a l'administració pública en el desenvolupament de projecte gasístic Castor. Lamela rebutja investigar el cas seguint l'informe de la Fiscalia, que va sol·licitar que es desestimés la querella i s'arxivessin les actuacions.
Com ha explicat el portaveu dels promotors del Cas Castor, Alfons Pérez, el proper dilluns s'asseuran a avaluar, des del punt de vista tecnicojurídic, l'auto de la jutge Carmen Lamela però ja han detectat aspectes «fàcilment refutables» en el sobreseïment i altres «que no s'han respost».
Una de les argumentacions que va defensar els querellants per denunciar que s'havia «ordit un pla» per e beneficiar a la «part privada» des de la part pública, és que el govern espanyol va mantenir l'aval al Castor independentment del ministre que ocupava la cartera corresponent, tan a Indústria com a Medi Ambient. Aquest és un dels supòsits que, per altra banda, Lamela planteja a favor dels querellats. La jutge apunta que els ministres i empresaris assenyalats haurien accedit als càrrecs anys després que es plategés l'explotació gasística a les costes de Castelló, i a tocar de les ebrenques. «El que argumentem és que la part pública, que va tenir diferents noms a càrrec, va facilitar aquest pla per enriquir la part privada, l'ACS de Florentino Pérez», ha assenyalat el portaveu de la plataforma d'entitats.
El grup tenia clar que recorrerien si la querella no s'admetia a tràmit però confiaven que tiraria endavant després que l'Audiència Nacional s'hagi pres gairebé el triple del temps estimat per valorar-ho. Una resolució que s'esperava en menys d'un mes n'ha tardat tres i aquesta demora els va fer confiar en què la querella tindria recorregut, «per la complexitat del cas i per l'argumentació amb què la plataforma d'entitats posa en qüestió el model energètic i el model de finançament, a través del BEI, del Castor».
Si el recurs que presentaran a la sala de l'Audiència Nacional es desestima, la querella pot tenir recorregut als tribunals europeus.