mónFILMAT vol consolidar l'actual model i ampliar espais a Amposta la propera edició

El Festival Internacional de Cinema i Paisatge mónFILMAT ha clos aquest diumenge amb la voluntat de consolidar l’actual format, però sense tancar-se a futures innovacions. El certamen vol incorporar més espais, ampliar contactes de cara l’any vinent i seguir apostant per la presència de creadors. La tercera edició ha comptat amb 11 llarmetratges, dos migmetratges i 27 curts que s’han projectat durant els sis dies de festival. Segons el codirector del certamen, Xavier Miró, la pel·lícula inaugural Formentera Lady, del director Pau Durà, i les projeccions Con el viento, de Meritxell Colell, i Penèlope, d’Eva Vila, «van connectar molt bé amb el públic». Precisament, l’organització calcula que han superat el nombre d’espectadors respecte a l’any passat i el xifren en unes 900 persones.

El codirector i programador del mónFILMAT ha explicat que enguany el festival ha estat una barreja entre el gran format de la primera edició i la versió més reduïda del segon any. «Hem apostat per la presència dels creadors, han vingut més directors, però amb un format més sostenible i calmat», ha dit Miró. Entre les novetats, s'ha recuperat l'espai del Casino i s'han organitzat activitats paral·leles per fomentar el debat posterior. Així, des de l'organització, impulsada per Lo Pati – Centre d'Art Terres de l'Ebre, han apostat per la part més social acompanyant les projeccions amb tastos de vins, de cerveses i amb foodtrucks.

«No volem que vinguin a veure la pel·lícula de forma passiva, sinó que s'impliquin», ha remarcat la codirectora Aida Boix. Poder compartir els dubtes i les inquietuds del públic amb els creadors és un al·licient per Miró qui ha insistit que aquest format «ha funcionat molt bé» i ha omplert les sales. I, un dels exemples d'èxit ha estat l'òpera prima de Pau Durà, que va inaugurar el festival el dia 30 de juny, amb Formentera Lady, protagonitzada per José Sacristán.

«Pau Durà és un bon reclam, el dia anterior havia estrenat a les sales comercials i la teníem aquí, gratis, l'endemà», ha constatat Miró. Tot i això, també n’ha destacat altres com Con el Viento, de Meritxell Colell, o el documental Braguino, de Clement Cogitore. «És un goig tenir en un festival petit projeccions com la de Colell que han passat pels de Màlaga i Berlin», ha dit. En el cas de Braguino, ha afirmat estar «molt content» d'haver-lo programat perquè es tracta d'una pel·lícula «molt especial, que ha impactat en tots els festivals per on ha passat», ha explicat Miró.

Ara bé, el festival també reivindica els creadors del territori com Marta Viña, Sofia Cabanes i Manel Raga. Pel que fa a Viña, ha mostrat el curtmetratge Lia i una part del llargmetratge que està preparant. La rapitenca Cabanes ha projectat el documental Nueve días sin Fidel mentre que l'ulldeconenc Manel Raga ha projectat la seva experiència a Bòsnia i Hezergovina: Ulldecona Umoljani i Manel viu a Sarajevo.

«Malauradament al territori tenim poca producció audiovisual i poca cultural de festival», ha asseverat Miró. Per aquesta raó, apunta que una de les tasques del certament és projectar pel·lícules que no es podrien «veure enlloc més, si no és aquí». Per això, diu que intenten crear cultura audiovisual. Amb tot, no saben que passarà a partir d'ara, ja que les projeccions d'aquesta edició són les darreres que varen rebre subvencions de la Generalitat. «No sé què estrenarem l'any vinent perquè no hi hagut ajudes per tirar endavant projectes», ha precisat. El festival ha comptat enguany amb un pressupost d'uns 11.000 euros, lluny dels 30.000 i 40.000 de la primera edició.