Descobert un tram de muralla exterior al poblat ibèric de l'Assut de Tivenys

La dinovena campanya d'excavacions al jaciment del poblat ibèric de l'Assut de Tivenys (Baix Ebre) ha permès descobrir un tram de muralla exterior. Aquest és el principal resultat dels treballs efectuats durant dos setmanes per l'equip del Grup de Recerca Seminari de Protohistòria i Arqueologia (Gresepia) de la URV. Segons el director de les excavacions i professor d'Història Antiga de la URV Jordi Diloli, les tasques s'han centrat a excavar el traçat del que serà el nou camí d'accés al jaciment, amb la sorpresa de «topar amb la muralla». «Pel que hem pogut veure té unes mides considerables i ens confirma les dimensions de la jaciment, que és d'uns 5.000 metres quadrats», ha apuntat. La muralla hauria estat construïda al segle V abans de la nostra era (ANE), una data que no ha estat corroborada, atès que es troba a la part més baixa del jaciment, força lluny de les estructures excavades. El poblat, que destaca per haver estat habitat entre el segle VII abans de la nostra era i fins l'època romana, s'ha convertit també en un cas singular per la forma circular de la seva torre central, situada al punt més alt del turó que domina el riu Ebre.

Segons Diloli, es tracta d'una troballa important que se suma a la descoberta durant la campanya anterior de la que seria una doble porta d'accés al jaciment, situada al costat de la torre circular. En aquestes dos setmanes han participat en les tasques arqueològiques unes quinze persones, entre arqueòlegs professionals i estudiants del Curs d'Arqueologia de la URV. A banda de la muralla també han trobat molts fragments de ceràmica grega i una moneda també grega provinent de Massalia, actual Marsella. Aquesta primera fase d'excavacions del 2018 ha tingut un pressupost de 8.000 euros, finançats a parts iguals per la URV, la Diputació de Tarragona i l'Ajuntament de Tivenys. Els treballs, que finalitzen aquest divendres, es reprendran el mes de setembre durant dos setmanes més, amb la idea de completar la tasca iniciada aquest mes de juliol.

Els últims anys, a banda d'excavar, les campanyes arqueològiques de l'Assut han servit també per consolidar els diferents elements arquitectònics localitzats. «Ens trobem que ara ja hi ha moltes coses que es poden veure, però és molt difícil accedir al jaciment, fins i tot a peu. D'aquí la necessitat de condicionar un camí d'accés», argumenta Diloli, tot assenyalant que a final d'any han de tenir realitzat el projecte amb el traçat definitiu. La principal singularitat del jaciment de l'Assut és el fet que va estar poblat durant un llarg període de temps. Des del segle VII ANE fins al segle I ANE, ja en època romana. I entre els diferents elements descoberts destaca la torre circular, situada al punt més alt del turó. Data del segle VI abans de la nostra era (ANE) i va funcionar com un element aïllat del poblat fins a mitjans del segle V ANE quan es va integrar dins la nova planificació urbanística de l'assentament. Es creu que era la residència del cabdill i va ser destruïda per un violent incendi a l'inici del segle II ANE.