Declaren avui dilluns dos testimonis protegits del 17-A, un veí d'Alcanar

El jutge Fernando Andreu interroga avui dos testimonis protegits en la causa pels atemptats del 17-A, un d’ells veí d’Alcanar, localitat de l’explosió en la qual van morir membres de la cèl·lula que els va perpetrar, entre ells el seu presumpte líder, l’imam de Ripoll.

Andreu va decidir citar-los en una interlocutòria en la qual va acordar aixecar parcialment el secret del sumari, que es manté no obstant això per a les peces relatives a les entrades i registres, les comunicacions telefòniques, de protecció de testimonis i de comissions rogatòries.

Segons el jutge, aquestes quatre peces continuaran secretes ja que se segueixen practicant diligències que resulten «complexes i extenses» i que, en cas de ser conegudes per les parts afectades, «poguessin fer estèril tota l’actuació sumarial seguida».

Malgrat l’aixecament parcial del secret a les peces en les quals estima que no perjudicarà les investigacions, Andreu ha decidit que les parts no puguin treure del jutjat les imatges de la cèl·lula terrorista manipulant explosius a la casa d’Alcanar, que va saltar pels aires la vigília dels atemptats, ni les que reflecteixen el moment de l’atropellament mortal a les Rambles.

Només ha permès que les visualitzin a la secretaria del jutjat, amb l’expressa prohibició d’efectuar còpia per evitar la seva possible difusió externa, adverteix la interlocutòria.

Gairebé un any després dels atemptats, en els quals van morir 16 persones i un centenar van resultar ferides, la peça principal de la causa oberta a l’Audiència Nacional pel 17-A consta de 21 volums.

El magistrat ha aixecat el secret d’aquesta peça, l’única que està digitalitzada, i també de les relatives a les víctimes, els investigats morts, els danys materials, les personacions i sobre la situació personal i patrimonial dels investigats.

Paral·lelament, el jutge ha desestimat en una altra interlocutòria la petició de l’Ajuntament de Ripoll -localitat d’on procedien la majoria de joves integrants de la cèl·lula terrorista-, per poder personar-se com a acusació particular en el procediment judicial sobre els atemptats.

Qüestiona que l’assistència a veïns de la localitat «equivalgui a convertir-se eventualment en perjudicat directe de tot delicte l’existència del qual faci necessària la prestació d’un servei».