«Quan veus que en una casa entra gent que no coneixes, mires qui són i malpenses»

La bola de foc. La incertesa. La consternació. La temor. La incredulitat. Els records tornen amb més força aquest dies entre els veïns d'Alcanar Platja, sobretot a la urbanització Montecarlo, on la nit del 16 d'agost de 2017 van veure saltar pels aires la «cuina» dels atemptats de Barcelona i Cambrils. La majoria de veïns d'aquest nucli no en volen parlar i prefereixen guardar dins de les seves cases les seqüeles d'aquella tràgica coincidència. L'explosió no va provocar danys personals, més enllà del trauma i del xoc que alguns encara no han donat per tancats.

Dels danys materials en queden les engrunes. Malgrat les façanes repintades i els vidres reposats de les cases veïnes, alguna placa copejada, trossos de ceràmica i maó, retalls de roba o fragments de papers, encara fan present la detonació que ho va precipitar tot fa un any. Els turistes no han deixat de vindre a la zona, els veïns no poden evitar malpensar quan apareixen desconeguts però la normalitat ha empès per fer-los oblidar. «Quan veus que en una casa entra gent, malpenses», reconeix Josep Fibla, veí del xalet dels terroristes. Mentrestant l'Ajuntament d'Alcanar i els veïns de Montecarlo han decidit dignificar una urbanització que vol passar pàgina i que vol ser allò que hauria de ser.

Miraven un partit de futbol a la terrassa. Se'ls fa difícil recordar quin. La mare va entrar a la cuina per buscar-hi beguda i va deixar, darrere seu, els fills i les seves parelles davant de la pantalla. La deflagració li va fer pensar en els pitjor auguris. La televisió devia haver explotat, va pensar. Però malgrat la família estava bé i no entenien què havia passat, en aquella casa es van començar a produir els primers atacs d'angoixa.

A mesura que passaven les hores, les versions sobre els fets anaven prenen una magnitud més fidel i propera a les dimensions de l'explosió que havien vist. D'una bombona de butà, a un laboratori de drogues. Finalment el refugi i l'amagatall d'una cèl·lula de terrorisme internacional. «L'endemà, quan es va parlar d'un laboratori de drogues ja començava a quadrar amb l'explosió que hi va haver i amb els desperfectes que hi havia. Amb la segona explosió aquella tarda, a la nit ja ens van dir que estava relacionat i lligat amb els atemptats de Barcelona i Cambrils», recorda Josep Fibla, veí i president de la Comunitat de la urbanització Montecarlo.

Tots s'han estat imaginant què hi feien allà dins o han recordat l'estesa de bombones de butà que se'n van treure. Però els veïns d'Alcanar i la zona han revisat amb «amb vertigen» les fotografies dels terroristes que han transcendit del sumari del cas aquests darrers dies. La preparació del TATP - 'mare de Satanàs'-, els cinturons explosius, les bosses amb l'explosiu assecant-se amb vistes al mar. «Ho teníem tan a prop...», pensa amb estupefacció Fibla. «És difícil imaginar-ho i quan ho veus, sents perplexitat», reconeix Jordi Bort, regidor d'Esports, Salut i Medi Ambient d'Alcanar. «Veure la intencionalitat d'aquestes persones, d'aquests terroristes, et sorprèn moltíssim. Que volguessin atemptar a la Sagrada Família, al Camp Nou. Quan penses que l'explosiu el feien a una casa del teu terme municipal, t'has d'asseure», afegeix el regidor. «Ara entens alguns comentaris dels serveis de seguretat que parlaven de llençols, de bosses, de com ho feien», diu l'edil.

Ocupes sense identificar

La urbanització Montecarlo compta amb 42 parcel·les. El 50% de les cases estan habitades tot l'any i es troba gairebé amb plena ocupació a l'estiu. La casa dels terroristes era la més apartada de l'accés a la urbanització. En aquell moment hi havia fins a 5 cases ocupades. «T'hi intentaves relacionar el mínim possible –amb els ocupes-, ni tenir-hi relació ni res. Ells -els terroristes- passaven desapercebuts. Suposo que ja ho intentaven», reconeix Fibla. «Alguns diuen ara que es movien en moto i recordes que en passaven algunes de motos però, com t'ho podies pensar? Com t'ho pots imaginar que feien això?», es qüestiona.

Des de llavors el recel és inevitable. Amb el desallotjament de les cases després de l'explosió, els diferents grups i famílies que ocupaven alguns habitatges no van tornar. «Ara veus una casa on hi entra gent a viure i mires qui són, a veure si els coneixes, per saber. Malpenses. És clar que malpenses després del que ha passat, desprès del que hem tingut a prop», reconeix Fibla. «Possiblement si no els hagués explotat estarien aquí tan tranquils i hauria explotat tot allà i hauria estat molt pitjor», especula el president dels veïns de Montecarlo.

El turisme no es ressent

A la urbanització Montecarlo, com a la resta de nuclis urbans d'Alcanar Platja, molts dels habitatges i xalets són de lloguer turístic. Els fets dels 16-A no han afectat aquest sector. «La veritat és que la gent segueix venint. No ha repercutit en res», explica Fibla. De fet, en Thierry Clou, acaba d'arribar amb la seva dona i les seves dues filles a la urbanització Montecarlo i fa només unes hores que estan instal·lats a escassos 20 metres de la zona 0, on actualment només hi queda un terraplè de ciment, els fonaments i unes escales que recorden l'accés a la casa que havia estat.

Els Clou desconeixien completament què havia passat allí, fa un any. Algú li ho ha explicat al pare quan ha sortit a córrer per les muntanyes del Montsià en el seu primer dia de vacances a Alcanar Platja. «M'he quedat molt sorprès perquè la vida aquí sembla molt tranquil·la», explica corprès. Però en Thierry i la seva família no estan preocupats. «No crec que passi dos vegades al mateix lloc», diu. En canvi, reconeix que mentre corria i un company li ha explicat els fets, ha pensat en les seves filles, que en aquell moment dormien a la casa de la urbanització Montecarlo. «He imaginat el que va passar l'any passat i devia ser dramàtic però ha estat només un minut. He mirat les muntanyes i el mar, el paisatge que és preciós i ho he oblidat», ha relatat.

Si s'haguessin assabentat abans que en aquella tranquil·la zona de l'Ebre es van cuinar els atemptats de Barcelona i Cambrils l'haurien escollit igual. «Estic molt content d'estar aquí perquè és molt tranquil, la casa és molt bonica i les meves filles volen que anem a Peníscola de compres. Els encanten les compres!», explica rient Clou a la porta del seu xalet de lloguer.

Fa només un any, el Thierry i la seva família passejaven per la Rambla de Barcelona, cinc dies abans de l'atac. «La meva dona estava molt afectada imaginant què hauria passat i veient la gent morint a la Rambla on nosaltres havíem estat». Els Clou viuen en un petit poble al sud de França però la filla estudia a París. «La meva dona viu amb molt estrès quan agafa el metro o el transport «, reconeix Thierry. Al terrorisme no t'hi pots avesar.

Dignificant el Montecarlo

Els carrers de la urbanització Montecarlo són de terra. Les faroles tenen a vistes els cablejat i les cases no disposen de clavegueram ni altres serveis bàsics com la recollida de brossa. La zona està pendent de ser recepcionada. Des de fa unes setmanes, l'Ajuntament i la Comunitat de veïns s'hi han posat a treballar. L'establiment de noves parelles joves i la seva iniciativa per dignificar la urbanització està donant els seus fruits. «L'Ajuntament ens està donant suport i a veure si podem tirar endavant i viure dignament», ha apuntat Josep Fibla.

El regidor Jordi Bort ha apuntat que el consistori no vol recepcionar la zona per la via «imperativa» sinó utilitzar les fórmules perquè els veïns marquin el ritme de resolució segons les capacitats econòmiques de totes les famílies. Una d'elles seria que l'Ajuntament s'encarregués de licitar i executar el projecte i ho cobrés als veïns amb contribucions especials o quotes de participació, oferint flexibilitat als propietaris per pagar el cost en diferents periodicitats. «Afortunadament, des de fa temps, hem trobat els ponts de comunicació i diàleg amb els veïns», també ha remarcat Bort.

Dignificar la zona ajudarà a alleugerir la llosa i a oblidar el que hi va passar el 16-A. «Té una planificació molt interessant i la percepció seria més propera, de menys abandonament i més segura, amb beneficis molts importants», ha defensat el regidor. «Urbanitzar la zona ajudarà a fer un efecte dissuasiu de persones que busquen aïllament o passar desapercebudes», ha afegit.

Pel que fa a la seguretat, en tot aquests mesos, han incrementat els controls als nuclis dispersos que conformen bona part del terme municipal d'Alcanar. Tant els Mossos d'Esquadra com la Policia Local han intensificat la vigilància i el control dels moviments que s'hi produeixen. L'Ajuntament fins i tot ha decidit ampliar el nombre d'agents del cos de la guàrdia urbana municipal i acaba de convocar 4 noves places.

El moment dels agraïments

I ara que ja ha passat un any, l'Ajuntament d'Alcanar vol agrair i homenatjar tots els cossos de seguretat i emergències que van col·laborar en la gestió de l'incident i també a tots els particulars que es van arremangar per oferir acolliment i ajuda als desallotjats de la urbanització Montecarlo. És el cas del Restaurant Serramar que va assumir l'allotjament i manutenció de la vintena de veïns que van estar apartats de les seves cases durant uns dies i van trobar en les seves sales-menjador, dormitoris i habitacles d'atenció d'urgència.

«Volem fer el retorn i el reconeixement als actuants i els volem donar les gràcies públicament», ha explicat Bort. Commemorar aquesta data pot ajudar a «tancar un dels capítols més dolorosos de la història del municipi» i a transformar «l'amargor i la consternació» de la situació viscuda en «gratitud» cap a aquelles persones que van fer possible retornar a la normalitat. «Va ser un examen sorpresa, molt difícil. Entenc que tots els actuants i el govern municipal ens vam marcar treure una bona nota. Es van fer molts esforços per estar a l'altura de la situació i d'allò que el país demanava en aquells moments tan complicats», ha defensat el regidor d'Alcanar.