Davallada demogràfica i mantenir les escoles rurals: reptes de l'educació pública a les Terres de l'Ebre

El curs 2018-2018 ha començat a la pràctica totalitat dels 96 centres d'ensenyament de les Terres de l'Ebre sense incidents, segons ha subratllat el Departament d'Ensenyament. Finalment, els alumnes de l'escola de Godall han pogut iniciar també les classes després que s'hagi situat una tanca de protecció al pati davant les esquerdes detectades a l'equipament, assentat parcialment sobre un terreny argilós. Únicament els alumnes d'Ulldecona, municipi on aquest dimecres és festa local, començaran l'activitat demà, dijous. Tot i destacar la «normalitat» al principi de la jornada, la directora dels serveis territorials d'Ensenyament a les Terres de l'Ebre, Montserrat Perelló, ha admès que caldrà seguir amb atenció l'evolució futura de la demografia ebrenca, en retrocés des de 2010, malgrat el mig miler nou d'alumnes d'aquest curs. També preocupa el manteniment de les escoles rurals del territori, especialment aquelles que no superen la desena d'alumnes.

La gran majoria dels 27.000 alumnes omplen ja les aules de les 73 escoles –de les quals, 38 agrupades en Zones Escolars Rurals-, 20 instituts i tres instituts escola. També la plantilla de més de 2.300 docents es troba «pràcticament al 100%» ja als centres, segons Perelló, amb només tres excepcions pendents, relacionades amb especialitats «molt específiques» de l'Escola Oficial d'Idiomes, l'Institut Julio Antonio de Móra d'Ebre o a Amposta. Ensenyament, a més, dona ja per finalitzades les obres de millora pendents per començar de forma efectiva el curs.

El balanç inicial del curs, que enguany ha incorporat uns 500 alumnes nous, no oculta però la tendència a la caiguda demogràfica que el territori experimenta des de 2010 i que afecta, principalment, els primers cursos d'infantil com P-3. La incògnita en aquest sentit, segons Perelló, serà comprovar com afecta aquesta tendència a les ciutats grans. «Les ràtios seran més baixes: això no vol dir que en poc temps haguem d'anul·lar línies. Es veurà en funció de les ciutats: d'entrada, podem preveure ràtios més baixos a educació infantil, que també és una demanda de les ciutats més grans. A les escoles petites ja està agrupada l'educació infantil i no tenen perquè perdre-la», ha apuntat la responsable territorial d'Ensenyament, tot recordant que les 38 escoles agrupades en ZER només ofereixen una aula unitària d'educació infantil.

De fet, el manteniment de les escoles petites en zones rurals és també, segons Perelló, un altre dels reptes als quals cal fer front ja actualment i en el futur pròxim. Centres com els de Prat de Comte, Caseres (Terra Alta), Lligallos (Camarles) o Poblenou del Delta (Amposta), es troben per sota del llindar dels deu alumnes i, amb els números d'Ensenyament a la mà, tindrien greus problemes per continuar. «Fem el que hem de fer com a administració pública: mantenir les escoles malgrat la quantitat de xiquets. Però l'equitat territorial és aquesta. No mirem la ràtio dels pobles petits o la majoria estarien tancades», ha subratllat. «Barcelona té avui problemes per inicis d'obres i molta demanda d'escoles noves: tant de bo tinguéssim aquest problema a tots els territoris. El nostre problema és la manca de xiquets als pobles petits però fem l'esforç de mantenir el professorat que calgui per garantir l'equitat territorial», ha tancat.