Arqueòlegs de la URV localitzen estrats antics ben conservats en les excavacions a un poblat preibèric d'Aldover

Arqueòlegs del Grup de Recerca de Seminari de Protohistòria i Arqueologia (Gresepia) de la URV han localitzat estrats antics en un estat de bona conservació al poblat preibèric dels Tossals, a Aldover (Baix Ebre). Es tracta d'un assentament que hauria estat habitat durant els segles VII i VI abans de la nostra era, corresponents a la primera Edat del Ferro. Segons el codirector de l'equip, Ramon Ferré, el fet que l'assentament fos abandonat de forma precipitada i, possiblement, violenta, ha permès que les restes d'àmfores, ceràmica i altres objectes hagin pogut arribar ben conservades fins als nostres dies. De fet, durant les excavacions, que han tingut lloc durant la primera setmana de setembre, s'han trobat nous materials d'origen fenici, fet que referma, novament, l'existència de contactes comercials amb la població ebrenca de l'època.

La d'aquest setembre ha estat la tercera campanya d'excavacions, després de les efectuades 2013 i el 2015. Totes han estat de curta durada i, de moment, han permès principalment localitzar i delimitar la trama construïda del poblat. Durant la primera operació, l'aparició de les restes d'un combatent de la Guerra Civil sobre un mur del jaciment van obligar a modificar les prioritats. A partir d'enguany s'han començat ja a destapar les estructures, netejant els estrats de vegetals i materials superficials per poder accedir als nivells arqueològics. A les àmfores i la dena de collar de pasta vítria fenícies que van aparèixer el 2015, s'han sumat en aquesta ocasió materials ceràmics i una agulla d'os, també d'origen fenici.

Pel tipus de materials recuperats, el seu estat de conservació i pels estrats identificats, els arqueòlegs sospiten que el poblat va ser abandonat de forma precipitada. «No sabem si ve algú i els mata A tots o per un incendi. Si va ser accidental o va ser provocat. Però és sobtat: en alguns punts hi ha un estrat de cendres de mig metre. En altres, enderrocs de maons que es poden individualitzar per separat com van caure. Per la qualitat dels materials, no és un abandonament en el qual la gent marxa i s'emporta el que té més valor: s'ho deixen tot allí. Hi ha peces que van apareixent senceres, com gerres fragmentades, però íntegres», abunda el mateix Ferré. Tot plegat, fa preveure que les futures excavacions permetin recuperar una quantitat encara més important de materials. «Quan arribem als estrats antics podríem trobar restes d'objectes i escriptures i és possible que estigui ben conservat el que queda», ha afegit.

Situat en un turó des d'on es controla la desembocadura i l'accés al barranc de la Conca, que ve del massís del Port, el jaciment podria estar relacionat amb un altre de pròxim, el dels Malladarets, situat al naixement d'aquest barranc. Els arqueòlegs creuen que podia haver acollit algun tipus d'activitat ramadera, atès que s'ha trobat un mur de circumval·lació que podria formar una espècie de corral. Ferré recorda que, durant la primera Edat del Ferro, la població dispersa per l'interior del territori va assentar-se prop de la riba de l'Ebre per participar en els intercanvis comercials amb els fenicis que remuntaven el riu, en un primer moment, buscant proveir-se de minerals de les mines de Bellmunt del Priorat i el Molar, però que també importaven béns curiosos i exòtics.

Després de la campanya d'aquest setembre –en la qual han participat set arqueòlegs i ha estat finançada per l'Ajuntament d'Aldover, per recuperar i donar ús públic al jaciment-, la voluntat de l'equip de la URV és poder donar continuïtat a les actuacions. Amb aquest objectiu, han inclòs el projecte dins del pla quadriennal d'excavacions arqueològiques convocat per la Generalitat, fet que permetria disposar de més recursos per planificar campanyes més llargues i completar els treballs.