El jutge vol saber per què es va injectar el màxim de gas malgrat els terratrèmols

El jutge que investiga la tramitació i els terratrèmols causats pel projecte Castor vol esclarir per què l'exconcessionària Escal UGS va injectar el màxim cabal de gas diari previst el dia 12 de setembre de 2013, quan ja havia estat alertada tant per l'Observatori de l'Ebre que les operacions estaven originant terratrèmols. Segons el president d'Aplaca –entitat que aplega els afectats personada en la causa-, Joan Ferrando, aquest mes de d'octubre compareixen al jutjat número 4 de Vinaròs, i a petició de Fiscalia, perits de l'exconcessionària i de la companyia Enagás per esclarir les quantitats de gas injectades, que haurien contribuït a intensificar l'onada sísmica viscuda a les Terres del Sénia a finals de setembre i principis d'octubre d'aquell mateix any.

Van injectar pràcticament vuit milions de metres cúbics de gas diaris al llarg de 48 hores, els dies 5 i 6 de setembre. Era la prova que els havia imposat el govern espanyol per aconseguir el permís d'obertura definitiu. Des del mateix dia 5, però, l'Observatori de l'Ebre ja va detectar els moviments sísmics i el dia 10 es va activar Protecció Civil i altres organismes. Però l'empresa va seguir les injeccions segons el pla previst inicialment: el dia 12 de setembre tornava a injectar vuit milions de metres cúbics i, a partir d'aquest moment, va començar a baixar el cabal fins tancar l'aixeta el 16 de setembre. Malgrat aquest escenari, que consta en documents oficials en mans dels jutjats, l'exconcessionària controlada per Florentino Pérez ha basat bona part de la seva defensa en una suposada actuació correcta durant el període d'injecció i, fins i tot, va arribar a treure pit d'haver reduït els cabals arran dels terratrèmols a partir del dia 13, per indicació dels tècnics l'Observatori de l'Ebre. Els directius de l'exconcessionària tampoc han deixat escapar cap oportunitat d'intentar de desacreditar els organismes oficials pels informes que posen en dubte aquesta versió.

Les injeccions en fase de proves havien començat en fase de proves el mes de juny de 2013. A principis de setembre, i segons va reconèixer el Ministeri d'Indústria del govern del PP, Escal UGS va arribar a injectar al Castor un 147% més de gas que la injecció màxima que havia efectuat fins aquell moment. L'Institut Geològic i Miner (IGME), que va correlacionar de forma clara les injeccions i els sismes l'any 2014, avisava que aquest volum contravenia les bones pràctiques de la indústria, que recomanava incrementar els cabals de gas de cada fase fins a un màxim del 50%. També va advertir que els marges de seguretat pel que fa a pressions eren escassos. Més i tot, experts com el professor de la UB, Josep Giner, i el catedràtic emèrit de la Complutense, José Luis González de Vallejo, van apuntar que la maniobra podria haver arribat a empènyer els fluids del subsòl, fracturant les roques, afectant la falla i generant, de formar diferida, els terratrèmols de major magnitud entre finals de setembre i principis d'octubre -4,3 graus a l'escala de Richter el 2 d'octubre-. L'onada va superar, finalment, el miler de sismes de diferent magnitud.

El president d'Aplaca considera que l'esclariment de les quantitats exactes de gas injectades i el procediment són «un punt essencial» per esclarir una part de la casuística operativa del Castor que va acabar desencadenant els sismes. La causa, arran la denúncia presentada inicialment per Fiscalia, acumula milers de pàgines i una vintena d'investigats pels suposats delictes ambientals i de prevaricació ambiental. A banda del president d'Escal UGS, Recaredo del Potro, el director tècnic, Carlos Barat, i el consell d'administració de l'empresa, figuren exalts càrrecs i funcionaris dels ministeris d'Indústria i Agricultura, així com l'IGME.

«El procés semblava aturat però no ho està», ha subratllat Ferrando, que malgrat tot es mostra prudent i poc optimista a l'hora de pronunciar-se sobre la decisió final un cop el jutge doni per acabada una investigació que es va declarar causa complexa, amb gener de 2019 com a límit teòrica màxim per concloure les diligències. «El que tenim molt clar és que, sigui quin sigui el resultat, tenim preparada col·lectivament una demanda civil per demanar indemnitzacions perquè la gent del territori tingui un reconeixement no només moral, també econòmic. Som ja uns 300. Ja que l'empresa ha estat indemnitzada, la gent del territori es mereix que es faci justícia», ha assenyalat.

La CUP demana la comissió d'investigació

Des de la planta terrestre del projecte Castor, ara hibernada amb un cost anual de 16 milions d'euros de manteniment, la diputada de la CUP, Maria Sirvent, ha demanat celeritat a ERC perquè convoqui la comissió d'investigació sobre el magatzem de gas submarí al Parlament. Tot i entendre que les competències de la cambra en aquest àmbit són «limitades», Sirvent s'ha compromès a instar perquè s'investigui, se citin les persones que puguin esclarir el cas, demanar responsabilitats als protagonistes del que ha qualificat com una «estafa» i «enganya a la ciutadania», que «han trinxat el territori i no han respost encara per aquesta actuació». La diputada també ha volgut posar en valor la tasca de denúncia dels moviments socials que han lluitat contra el projecte, com la Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia i ha retret que sigui el mateix territori qui acabi rebent els costos de l'operació, que «no respon als interessos públic i de la ciutadania», mentre «els beneficis se'ls emporten els de de sempre, que no hi viuen i no en pateixen les conseqüències».