L'alcalde de la Ràpita: «L'objectiu de les càrregues de l'1-O era escarmentar el poble»
El municipi rememorarà les càrregues policials que van deixar 86 ferits amb la inauguració d'un monòlit que bateja l'espai annex al pavelló com a plaça de l'1-O
L'alcalde de Sant Carles de la Ràpita, Josep Caparrós
«Va ser aquell dia que mai acabarà i que els rapitencs sempre recordarem», indica l'alcalde de la Sant Carles de la Ràpita, Josep Caparrós. El pavelló firal municipal va convertir-se en un dels primers col·legis electorals de Catalunya on les forces de seguretat estatal carregaven contra els votants l'1-O. «L'objectiu no era exclusivament evitar la votació, sinó escarmentar el poble de Sant Carles de la Ràpita i de Catalunya», assumeix. Un total de 86 persones van resultar ferides. La majoria van presentar denúncia, que encara es tramita als jutjats. Per mantenir viva la memòria, dilluns s'inaugurarà, a la mateixa plaça de l'equipament on van tenir lloc els fets, un monòlit amb la inscripció '1-O', que servirà per fer efectiu el canvi de nom aprovat per l'Ajuntament.
Just en el moment que arribava el gruix dels antidisturbis en vehicles de la Guàrdia Civil, Caparrós tornava del seu cotxe aparcat vora el pavelló on havia oblidat el seu DNI per poder votar. Era un quart de deu del matí, recorda. A partir d'aquell moment, el caos. «Res pot justificar l'agressivitat i la contundència amb les quals van arribar per evitar la votació. De fet, crec que l'objectiu no era aquest. El pavelló es va desallotjar. Es van obrir les portes perquè agafessin les urnes i, tot i informar-los d'això, van continuar carregant», insisteix l'alcalde.
Un total de 86 veïns van resultar ferits. Just l'endemà, el consistori va decidir posar a disposició d'ells un servei d'assistència jurídica perquè els assessoressin a l'hora de defensar els seus drets: una seixantena d'ells van decidir presentar denúncia als jutjats. Les diligències continuen en marxa mesos després: tot i que la majoria ja han prestat declaració davant dels jutjats, alguns encara continuen fent-ho durant aquests dies. Cinc agents antidisturbis de la Guàrdia Civil figuren com a investigats i van declarar per videoconferència: van justificar les càrregues per una suposada actitud violenta dels veïns. El jutjat espera ara els informes del cos armat així com les gravacions i imatges sense editar de l'episodi que han de demostrar la «brutalitat» de l'actuació policial malgrat la passivitat dels votants, segons emfatitza Caparrós.
Dany moral i orgull de poble
Conscient que els fets van marcar «un abans i un després» a Catalunya, però en particular al poble, Caparrós detecta que a mesura que s'aproxima la data del primer aniversari «afloren els sentiments que de forma molt intensa es van viure durant la jornada i els dies posteriors». «De fet, no han desaparegut al llarg de tot l'any», precisa l'alcalde. «Tenim un sentiment especial, de recordatori de què va passar i d'orgull de ser rapitenc», afegeix. S'estan tancant les ferides? «Cadascú evoluciona com pot. Les ferides estan tancades però el record molt present. Un dels rapitencs que estava allí i que és cops va rebre em va fer la reflexió que no li feien mal les ferides sinó el dany moral, que ens van atacar de forma desproporcionada», abunda Caparrós.
Caparrós creu que l'episodi ha fet possible que la gent s'hagi «sincerat amb el procés». «Els fets de l'1-O no ataquen el procés independentista sinó la democràcia a l'Estat espanyol, els drets humans i les llibertats fonamentals de qualsevol persona que viu en un país teòricament democràtic. És un atac no al sector independentista, sinó a la societat en general. Qualsevol demòcrata ha de rebutjar aquests fets i no permetre que tornin a passar. No podem tolerar que en un estat europeu del segle XXI les forces policials agredeixin de forma desmesurada la ciutadania que, de manera pacífica, alegre i respectuosa, volia exercir el bé més preuat de la democràcia, l'oportunitat de votar, aquest dret i aquesta llibertat dels ciutadans que vivim en països democràtics les forces estatals van impedir de forma violenta», sosté.
Homenatge la plaça de l'1-O
Aquest dilluns al vespre, just un any després, l'Ajuntament de Sant Carles de la Ràpita ha organitzat un acte commemoratiu que, segons Caparrós, vol servir per fer un «reconeixement al poble » i a les 86 persones que van resultar ferides «per part de les forces repressores de l'Estat». L'homenatge servirà també per fer efectiu sobre el terreny el canvi de nom de la plaça annexa al pavelló firal, que pocs dies després dels fets la Junta de Portaveus municipal va decidir batejar administrativament com a plaça de l'1 d'Octubre. S'inaugurarà un monòlit format pels caràcters '1O' –peces d'uns 1,20 metres d'alçada-, just al costat de l'equipament, que l'hi donarà nom de forma física. «Amb això volem que els rapitencs de generacions futures no oblidin aquests fets», ha reblat.
L'alcalde creu que els actes per rememorar la data es repetiran els pròxims anys. «No podem ni volem oblidar aquests fets, ocasionen un greuge important en un estat democràtic, als drets i llibertats de qualsevol ciutadà. Com a alcalde de la Ràpita, em sento molt orgullós de l'actitud que van demostrar el matí de l'1-O, perquè de manera serena, pacífica però segura i convençuda dels drets, llibertats i objectius conjunts i majoritaris de la llibertat del nostre país ho vam demostrar. L'1-O es va començar a aconseguir la llibertat del poble català», tanca.