Agustí Cruelles, ferit l'1-O a la Ràpita: «La invisibilitat dels ferits és el que més ha costat de pair»

La imatge d'Agustí Cruelles, amb la cara sanguejant i aguantantt un mocador sobre el trau que les porres li van obrir al cap, és una de les més representatives del que va passar l'1-O a les Terres de l'Ebre. Aquest dilluns, un any després i a la mateixa hora, i assegut davant les vidrieres del Pavelló Municipal de Sant Carles de la Ràpita (Montsià), que van defensar amb el cos, al seu front s'ho veu clarament la cicatriu del trau i al seus ulls els sentiments trobats que aquest dies retornen. «La cicatriu física en 15 dies es cura, no importa, però queda a dins la ràbia», ha apuntat. «Veure a la televisió l'actitud del govern, els discursos, la invisibilitats dels ferits quan vaig estar al CAP amb 40 companys cosint caps, amb sang a terra, costa de pair», ha explicat Cruelles.

A les Terres de l'Ebre, la Guàrdia Civil va carregar en tres municipis, a Sant Carles de la Ràpita, a Roquetes (Baix Ebre) i Mora la Nova (Ribera d'Ebre) però se'ns dubte on ho va fer amb més brutalitat i contundència va ser a la Ràpita. Més d'una vuitantena de persones van resultar ferides de l'acció de més d'un centenar d'agents antidisturbis de la Guàrdia Civil que va fer dues actuacions, la segona ja amb càrregues, a les portes del Pavelló Municipal.

L'Agustí Cruelles, de 49 anys, forma part dels homes i dones que van intentar evitar que la policia entrés al pavelló i va acabar ferit amb un important trau al cap i cops a la panxa. «El més dur era veure amics familiars, gent gran, gent jove, cridant plorant. En mi no pensava gaire, posàvem els cossos, i com no havíem vist imatges de cap lloc tampoc preveiem la agressivitat que van tenir amb nosaltres», ha apuntat el testimoni rapitenc.

Cruelles se sent trasbalsat aquests dies amb la commemoració d'aquells fets. Aquest dilluns al vespre, al Pavelló de la Ràpita s'inaugurarà un monòlit amb el nom Plaça 1 d'Octubre. «És per a tot el poble de la Ràpita. A mi em va tocar ser un ferit perquè estava allà però hauria pogut tocar a qualsevol perquè era indiscriminat. Hi ha molta gent que ha patit de veure que han pegat a amics i familiars. No em sento protagonista ni víctima. És més a nivell de dignitat i orgull que de víctimes», ha demanat.