Es dupliquen les denúncies per robatoris de garrofes a l'Ebre

Les denúncies per robatoris de garrofes a les Terres de l'Ebre gairebé s'han duplicat. En aquesta campanya, que enfila la recta final, els Mossos d'Esquadra han registrat 24 denúncies pel furt d'uns 20.000 quilos de garrofes, una desena de denúncies i 6.000 quilos més que l'any passat, de moment. Un dels motius són els preus alts que s'estan pagant en relació a campanyes anteriors. Actualment el preu de mercat se situa a 0,45 euros per quilo de garrofa, el doble del que es venia pagant habitualment. Una altra mesura que ha ajudat a «aflorar» els robatoris reals, és la campanya en xarxa que duen a terme els Mossos amb pagesos, sindicats, administracions i cooperatives per què comuniquin qualsevol informació sospitosa i sobretot per a què denunciïn tots els robatoris i evitar que aquestes accions quedin impunes.

Els Mossos d'Esquadra treballen per evitar que els petits furts als cultius de garrofa s'acabin normalitzant. A través de la col·laboració d'agents de proximitats i d'una campanya de conscienciació i control, enguany les denúncies ja han augmentat. Els Mossos han establert reunions periòdiques amb els agricultors i canals de comunicació per alertar de comportaments i persones sospitoses que puguin estar robant garrofes. Ho fan en col·laboració amb els Agents Rurals i els cossos de policies locals i vigilants municipals. «Creiem que una part important que fa aflorar els furts, a part del preu, és la conscienciació del món rural que cal denunciar aquests fets», ha apuntat el sotsinspector de la Regió Policial dels Mossos d'Esquadra a les Terres de l'Ebre, Damià Larriba.

Larriba ha insistit que que cal mantenir aquesta actitud i denunciar qualsevol furt, per petit que sigui, i malgrat es faci complicat delimitar la traçabilitat d'aquest cultiu o detectar recepcions i comercialitzacions irregulars, aspectes pels que ja es treballa amb els Departaments d'Agricultura i Treball. En aquest sentit, els agents també fan controls durant les entrades de producte als molins i cooperatives per interceptar tota aquella garrofa de la qual no se'n pugui acreditar la procedència.

Com ha reconegut el sotsinspector, «el problema» és que la majoria de robatoris acaben sent delictes lleus de furt que suposen una pena «petita» judicialment, sempre i quan es pugui demostrar la propietat del producte interceptat. «És difícil posar portes al camp, però cal treballar des de les administracions ja que les organitzacions agràries i les cooperatives incideixen en demanar que s'aconsegueixi la traçabilitat d'aquest cultiu», ha explicat Larriba. «Mentrestant hem de treballar de manera transversal per fer pressió entre tots o que, almenys, furtar la garrofa dels nostres trossos no sigui tan fàcil ni surti tan barat», ha defensat el cap policial.